Tractament de l’escoliosi idiopàtica durant l’adolescència: anàlisi qualitativa i quantitativa de l’efecte psicològic i funcional a llarg termini
- Autores: Alba Vila Casademunt
- Directores de la Tesis: Ferrán Pellisé Urquiza (dir. tes.), Juan Miguel Verd Pericàs (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Nayana Joshi Yubert (presid.), Maria Montserrat Ferrer Forés (secret.), Frederic Font i Vila (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Antecedents: Recerca prèvia ha demostrat que la deformitat corporal, com la que trobem en pacients amb escoliosi idiopàtica, pot tenir un efecte negatiu en el desenvolupament d’una correcta autoimatge. Això a la vegada, pot donar lloc a una disminució de l’autoestima i la confiança social, junt a un augment de l’ansietat i la depressió, especialment en les adolescents sotmeses a tractament ortèsic. L’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar l'estat psicosocial i funcional a llarg termini de les pacients adultes afectes d’escoliosi idiopàtica tractades (amb ortesis i/o cirurgia) durant l’adolescència i identificar els principals factors influents en aquest estat a llarg termini.
Material i mètodes: Per a la realització d’aquest estudi es va optar per la selecció d’un métode mixt qualitatiu (transversal i retrospectiu) i quantitatiu (transversal). La part qualitativa comprèn el registre, transcripció, codificació i anàlisi de text (anàlisi de contingut) mitjançant el mètode Network Text Analysis (NTA) de grups de discussió i d’entrevistes individuals semi-estructurades. L’anàlisi quantitativa es basa en l’ús de qüestionaris de qualitat de vida autorreportats. S’han analitzat dimensions àmpliament reportades en la literatura com la salut mental i la salut física generals o l’autoimatge, però també d’altres poc o gens estudiades prèviament en pacients amb escoliosi com l’autoconcepte, la personalitat, l’autoestima, les capacitats afectives, i la funció i salut sexuals.
Les dades qualitatives s’han utilitzat per a l’estudi retrospectiu de l’impacte de la pròpia deformitat i el seu tractament durant l’adolescència i per estudiar els factors que afecten l’estat psicosocial i funcional de les pacients en l’actualitat. Les dades quantitatives s’han utilitzat per a analitzar l’impacte tant del tractament com de l’edat en cada una de les dimensions estudiades, i per a analitzar les relacions entre totes aquestes dimensions en l’actualitat.
Resultats i conclusions: Els nostres resultats suggereixen que, tot i que les pacients amb escoliosi idiopàtica refereixin un efecte de la deformitat i el seu tractament sobre el seu estat psicosocial a curt termini durant l’adolescència, aquest impacte no perdura ni té un efecte a llarg termini a l’edat adulta. L’única dimensió que s’ha vist afectada pel tractament és la percepció de la deformitat del tronc, sent millor en les pacients quirúrgiques. L’estat psicosocial i funcional de les pacients adultes amb escoliosi idiopàtica tractada durant l’adolescència, tot i que en la majoria de casos sigui pitjor que la població general, és acceptable i no es veu afectada pel tractament. L’estat psicosocial i funcional es veu només afectat per l’edat.
