El cabotatge mediterrani a la Carrera d'Índies. Patrons i comerciants de Canet de Mar a la Catalunya del segle XVIII
- Autores: Ricard Cantano Carballo
- Directores de la Tesis: Josep Fàbregas Roig (dir. tes.), Judit Vidal Bonavila (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Número de páginas: 553
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Martínez Shaw (presid.), Antoni Jordà Fernández (secret.), Roberto Fernández Diaz (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Humanísticos por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
La presente tesis pretende mostrar la importancia que tuvo la población de Canet de Mar en e comercio marítimo del siglo XVIII. La investigación efectuada ha permitido conocer quienes fueron los protagonistas, de que manera actuaron i cual fue el grado de su intevención. Las diferentes expediciones realizadas por los patrones catalanes, particularmente por los de Canet, muestran como tuvo lugar la participación del Principado en la llamada Carrera de Indias a lo largo del siglo XVIII. Los diferentes aspectos y relaciones entre armadores, fletadores, patrones y tripulación han sido estudiadas en cada una de las etapas cronológicas sucesivas en las que se ha dividido la citada centuria: 1700-1720 (precedentes); 1720-1740 (Barcelona-Cádiz); 1740-1765 (Primera etapa de la Carrera); 1765-1778 (Ley de Barlovento) i 1778-1800 (Libre Comercio). Se destacan las diferencias y singularidades de cada período referidas principalmente a los contratos de fletamiento (destino, coste, carga, condiciones, etc.) y a los de tripulación (salario, obligaciones, etc.). Capítol aparte han merecido los contratos de barcos catalanes realizados por la Real Hacienda durante el siglo en cuestión.
- català
PROPÒSIT La recerca realitzada ha estat una continuació de la iniciada amb motiu del treball de fi de màster: Contribució dels patrons i barques de Canet al comerç marítim català del segle XVIII. Calia aprofundir en saber quins foren els protagonistes, de quina manera actuaren i en quin grau es produí la intervenció canetenca. L'estudi i anàlisi de la documentació consultada ha facilitat alhora el coneixement d'aspectes i detalls vinculats al comerç marítim de l'època que han complementat significativament la present tesi.
JUSTIFICACIÓ La vinculació de l'autor amb Canet de Mar s'explica pel fet d'haver-hi viscut, infantesa, adolescència i joventut fins quan per motius professionals canvià de residència: Puertollano, primer i Reus després. Tanmateix, sempre ha procurat mantenir vius els lligams familiars i d'amistat, i alhora un pregon interès per la història de la població. L'existència d'un passat de navegants i comerciants canetencs, el qual s'intuïa reeixit sobretot al segle XVIII, era conegut gràcies als articles publicats per entusiastes cronistes de la vila en les revistes d'àmbit local aparegudes durant la postguerra i el postfranquisme. Aquests historiadors amateurs basaven llurs escrits, sobre el «temps de mar», en la consulta de la documentació conservada als arxius Parroquial i Municipal o en la informació facilitada per algun arxiu particular. Les poques referències bibliogràfiques que citaven es referien a les obres cabdals dels historiadors Pierre Vilar i Carlos Martínez Shaw, on es feia evident, la important contribució del Maresme, i de Canet de Mar en particular, a la navegació i comerç marítim durant el segle XVIII. Per altra banda era palesa la migrada recerca històrica feta sobre el segle XVIII a Canet, en comparació amb la realitzada per autors com Joaquim Llovet de Mataró, o Josep Maria Pons i Guri d'Arenys de Mar; l'obra dels quals, sobre aspectes marítims de les seves respectives poblacions, és prou reconeguda i editada. Tot el comentat justifica la necessitat de portar a terme un estudi que faci conèixer amb una certa extensió l'aportació dels navegants i comerciants de Canet que, en certa manera, compensi el desequilibri existent amb les dues poblacions del Maresme esmentades .
METODOLOGIA El gruix del treball ha consistit en l'estudi de les fonts documentals primàries procedents d'arxius nacionals, comarcals i locals de contingut relacionat amb el comerç marítim del segle XVIII. L'estratègia s'ha dirigit a localitzar i buidar els documents on hi figuraven necessàriament patrons o comerciants de Canet, sense desestimar, quan s'ha cregut convenient, els pertanyents a altres poblacions, en especial d'Arenys de Mar i Mataró. Les dades documentals, per ser ben interpretades, han precisat d'una continuada consulta a la bibliografia, que hem considerat bàsica, d'estudiosos en el comerç marítim colonial del segle XVIII. Cal afegir una extensa relació d'autors als quals s'ha hagut de recórrer per a completar o aprofundir, si era el cas, per fer el més intel?ligible possible aspectes i punts concrets relacionats amb la temàtica de la recerca. La tesi s'ha dividit en cinc capítols. El primer tracta la metodologia seguida amb inclusió dels objectius proposats. S'hi detalla la tipologia de les fonts arxivístiques i la bibliografia bàsica utilitzada. El segon detalla en etapes cronològiques successives aspectes destacats del comerç marítim català durant el segle XVIII extrets sobretot a partir de les activitats de patrons i comerciants de Canet conegudes a partir de la documentació consultada. En el tercer hi trobem vint monografies de les nissagues marineres canetenques, que hem considerat més destacades, les quals es complementen amb els corresponents arbres genealògics. El quart mostra la significativa importància que tingueren els comerciants canetencs entre els catalans establerts a Cadis. Inclou un apartat sobre la fragata Jesús Natzarè, àlies La Catalana, propietat de la paradigmàtica companyia de Canet, Llauger-Roura. En el cinquè i últim capítol es presenten els resultats de la recerca: la discussió i les conclusions.
CONCLUSIONS Ja al segle XVII la població de Canet de Mar havia estat una de les més actives en els negocis marítims i la seva flota de cabotatge una de les més destacades del Principat.
Al segle XVIII, ben bé fins 1778, fou la flota de comerç o d'altura de Canet la que disposava del major nombre de vaixells comandada pels patrons de la vila.
Els patrons de Canet foren els preferits pels comerciants barcelonins durant la primera meitat del segle XVIII, tant en la etapa inicial de penetració en el comerç gadità, com en la següent d'expedicions catalanes al continent americà, iniciant així la participació del Principat en la Carrera d'Índies.
El nombre de comerciants canetencs matriculats al Consolat de Cadis fou el més alt dels catalans establerts a la ciutat andalusa durant el segle XVIII. Es pot dir que la colònia canetenca amb seu a la ciutat andalusa fou la més nombrosa d'entre les del Principat.
L'anàlisi de les expedicions a Cadis dels patrons canetencs ens ha aportat dades rellevants sobre el comerç de l'aiguardent català carregat majoritàriament a Salou amb destinació al port andalús En el resultat del negoci exportador del destil·lat eren factors determinants, els conflictes bèl·lics, la pirateria, els naufragis, l'estanc i l'oposició dels vinaters andalusos entre altres.
Hem pogut comptabilitzar el nombre d'expedicions catalanes al continent americà entre 1765 i 1778 la qual cosa ens confirma la destacada participació de les flotes del Maresme encapçalades per les poblacions de Mataró, Arenys i Canet.
Capítol apart han merescut les contractacions de vaixells catalans realitzades per la Reial Hisenda durant el segle en qüestió. El transport de tropa i/o mercaderies per compte del Rei representaren una font d'ingressos considerable per als propietaris de naus i les respectives tripulacions. Només entre 1766 i 1777 el 21,5% dels vaixells catalans amb destinació a les colònies americanes foren noliejats per la Reial Hisenda. L'anàlisi dels esmentats contractes en les expedicions més destacades, sempre amb participació canetenca, confirmen la importància d'aquests noliejaments.
La transcendència que els negocis marítims tingueren per Canet en el segle estudiat es corrobora per la dedicació de gran part de la població activa a aquests tipus d'afers on hi destaquen patrons i comerciants. Les vint monografies de les nissagues canetenques estudiades, sense ser exhaustives, són el paradigma del que representà Canet de Mar en el comerç marítim del segle XVIII
- English
This thesis aims to demonstrate the important role of the population of Canet de Mar in the maritime trade of the 18th century. The research undertaken has revealed who the protagonists from Canet de Mar in this tradewere, the character of their actions and the extent of their interventions. The different expeditions led by Catalan skippers, particularly those from Canet, show the evolution of the participation of Catalonia in the so called Carrera de Indias during the 18th century. The diverse aspects and relationships between shipowners, charterers, skippers and ships’ crews have been studied in each one of the five successive chronological phases in which the above mentioned century has been divided: 1700-1720 (Precedents); 1720-1740 (Barcelona-Cadis); 1740-1765 (First phase of the Carrera); 1765-1778 (Law of Barlovento); and 1778-1800 (Free Trade). The thesis highlights the differences and particularities of each period with particular attention to the contracts of freightage (destination, cost, cargo, conditions, etc.) and of crew (wages, obligations, etc.). A specific chapter is dedicated to the contracts of Catalan ships issued by the Royal Treasury during this century.
- español
