El pensament de pompeu gener
- Autores: Marc Sierra Fernández
- Directores de la Tesis: Francesc Xavier Vall Solaz (dir. tes.), Jaume Mensa i Valls (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Domingo Clua (presid.), Jordi Riba Miralles (secret.), Margarida Casacuberta Rocarols (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Filosofía por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Pompeu Gener, Barcelona (1846-1920) va influir en la cultura catalana i espanyola del seu temps, no solament essent un dels màxims introductors del positivisme (en especial, de les teories de Taine), del darwinisme i de Nietzsche, sinó també aportant-hi els propis punts de vista i cercant d'incidir en el seu context. Farmacèutic de la plaça del Pi, com el seu pare, la seva formació científica, va contribuir al seu interès pel positivisme, que s'emmarca en l'atracció per la cultura europea, particularment per la francesa. Viatger cosmopolita, va fer diverses estades a París i va establir-hi importants relacions. El pròleg de Littré li va facilitar la publicació a la prestigiosa editorial Reinwald de La Mort et le Diable (1880). A aquesta obra seguiran, entre d'altres, Herejías (1887), Literaturas malsanas i El caso Clarín (1894), Inducciones (1901) i algunes de caràcter humorístic, com per exemple la cèlebre Los Cent conçeyls del Conçeyl de Cent (1891), que expressen també el seu pensament i la reivindicació de la vida entesa com a gaudi i recerca del plaer. La presència de Gener durant el Modernisme ha estat la més estudiada. No s'ha d'oblidar, però, que aleshores era ja un pensador madur, que havia viscut moltes experiències.
A la tesi s'ha fet una biografia intel·lectual força completa perquè pensament i vida es fonen en Gener indestriablement. Com s'explica a la introducció, alguns van relegar la seva obra darrere de la imatge del personatge públic, sovint caricaturat. La capa i el xamberg que li feien de màscara els últims anys, arruïnat i en procés de decadència física, reflectien un món ideal que, malauradament, no s'havia portat a terme. Amb el propòsit de descobrir com en va ser la vida més enllà de l'anècdota, hem consultat diversos arxius (no solament el fons Gener de l'AHCB, del MNAC i de l'AFB) i nombroses fonts bibliogràfiques i hemerogràfiques. En aquesta recerca, ens hem endut moltes grates sorpreses que ens porten a afirmar que Gener i la seva obra no són sempre com semblen. Justament, un objectiu primordial d'aquesta tesi ha estat, prescindint dels prejudicis i les aparences, aproximar-se a la realitat.
Com a positivista, Gener va assumir la llei dels tres estats de Comte, que juntament amb el darwinisme, el va incitar a creure en el progrés, a estar al dia de les noves idees i a cercar la veritat, havent de pugnar contra les resistències reaccionàries, especialment clericals. Aquesta evolució constant del seu pensament era cohesionada pels ideals del Sexenni Democràtic i per la voluntat regeneracionista d'aconseguir que Catalunya i Espanya fossin cultures modernes al mateix nivell que els països europeus més avançats. Tot això potser queda resumit en el lema que va encunyar per a la revista Joventut : «Avant Sempre!». La transició de Gener del positivisme a un vitalisme amb matisos es caracteritza per l'anàlisi de les contradiccions del determinisme biològic i l'assumpció que, perquè hi hagi progrés, la conducta humana no por ser només conseqüència de la raça i el medi, sinó que ha d'obeir a una voluntat transformadora i creadora. Molts dels matisos i les contradiccions del seu pensament i de la seva trajectòria reflecteixen els de la seva època.
