Estudi epidemiològic i dels factors predictius de desenvolupament de la crisi renal esclerodèrmica en la cohort del registre espanyol d'Esclerodèrmia
- Autores: Xavier Pla Salas
- Directores de la Tesis: Carles Tolosa Vilella (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (presid.), Ramon Pujol Farriols (secret.), Antoni Castro Salomó (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La crisi renal esclerodèrmica (CRE) és una complicació poc freqüent però greu de l'esclerosi sistèmica (ES). Tanmateix, a la literatura existeix discrepància respecte l'existència de variacions en la seva prevalença al llarg del temps. A més, no es disposa d'estudis epidemiològics ni dels factors predictius de la CRE en el nostre entorn.
Els objectius han estat: 1) caracteritzar la cohort de CRE en el registre espanyol d'esclerodèrmia (RESCLE), determinar la seva epidemiologia i els seus factors predictius; i 2) investigar si s'ha produït algun canvi en l'epidemiologia de la CRE al llarg del temps i identificar-ne les seves possibles causes.
En el primer estudi, es van identificar 44 casos de CRE dins la cohort global de 1939 amb ES, constatant que la cohort espanyola de CRE té una prevalença molt baixa, del 2.3%. Es van identificar els següents factors predictors de CRE: pertànyer al subtipus d'esclerosi cutània difusa (EScd), període de temps més curt entre el debut i el diagnòstic d'ES, positivitat d';anticossos RNA polimerasa III (ARA) i major ús de glucocorticoides (GC) i d'anàlegs de la prostaciclina. Els resultats també van mostrar un alta morbiditat i mortalitat en aquesta sèrie.
En el segon estudi, es van comparar la prevalença i incidència de CRE en 2 cohorts temporals diferents, observant un descens significatiu en la prevalença (3.7% vs. 1.3%) i incidència (3.5% vs. 1.08%) de la CRE al llarg del temps. Posteriorment, s'ha comparat les dues cohorts temporals (CR vs. CA) per tal d'identificar les causes d'aquesta variació epidemiològica. S'han identificat els següents factors associats a la CR: major prevalença de subtipus d'ES inicial i pre-ES, menor compliment de criteris ACR/EULAR 2013, major edat al diagnòstic d'ES, major exposició al fum del tabac, menor antecedent d'hipertensió arterial (HTA), menor prevalença d'afectació orgànica (úlceres digitals (UD), telangièctasis, calcinosi, malaltia pulmonar intersticial (MPI), neuropatia perifèrica i síndrome seca), menor presència de patrons esclerodèrmics a la capil·laroscòpia periungueal (CP), menor mortalitat global i un increment d'ús de tractament farmacològic per l'ES (major ús d'antagonistes del calci (ACa), vasodilatadors (VD) específics, antagonistes del receptor de l'endotelina-1 (ARE), inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (IECA), antagonistes del receptor de l'angiotensina-II (ARA-II) i immunosupressors). La mortalitat global va ser del 18%, però amb una millora significativa al llarg del temps (29% vs. 11%).
Podem concloure que: 1) la prevalença de CRE en la cohort de pacients amb ES és baixa (2.3%), tot i que s';ha associat a una supervivència reduïda respecte els pacients amb ES sense CRE; 2) els factors predictius de CRE identificats en aquest estudi han estat: el subtipus EScd, un temps més curt entre el debut i diagnòstic d'ES, major presència d'ARA i un major ús de GC i d'anàlegs de la prostaciclina; 3) la prevalença de la CRE ha disminuït significativament al llarg del temps en la cohort global. Es destacable que hi ha hagut una reducció de la prevalença en el subtipus EScl, però no en el subtipus EScd; 4) Els factors associats a una baixa prevalença de CRE en la CR són: major presència de subtipus precoces (ES inicial i pre-ES), major antecedent de tabaquisme i major edat al diagnòstic d'ES, però menor compliment de criteris classificatoris, menor antecedent d’HTA, UD, telangièctasis, calcinosi, MPI, neuropatia perifèrica i síndrome sec, així com menor presència de patrons esclerodèrmics a la CP. Així mateix, la CR s'ha associat també amb major ús de tractaments farmacològics, com ara els ACa, VD específics, IECA, ARA-II, i immunosupressors, i a una menor taxa de mortalitat.
