Resumen de Hölderlin, Cernuda y Gebser: historia de una traducción
- español
Las traducciones poéticas que de Friedrich Hölderlin realizaron Luis Cernuda y Hans Gebser en 1935 para la revista Cruz y Raya de José Bergamín han sido objeto de estudio y de interés para la historia de la recepción de la literatura alemana en la Península Ibérica. La singularidad de los textos traducidos, la labor a cuatro manos y la implicación de un poeta de la Generación del 27 y de un poeta alemán –que realizó una gran labor de traducción inversa– han llevado al hispanismo a plantear diversas hipótesis que la presente investigación pretende rectificar. Se estudia aquí el origen de los poemas traducidos –es decir, de qué edición o ediciones provienen los textos de partida– a través de las circunstancias biográficas de Cernuda y Gebser, y también a través de la lógica textual y de los hitos editoriales en torno a Hölderlin.
En esta tesis se presenta, en primer lugar, un recorrido cronológico de la recepción de la literatura alemana en España a través de algunos autores específicos (los líricos Novalis, Goethe, Heine, Rilke y el filósofo Karl C. F. Krause), con interés especial en la peculiar recepción de Friedrich Hölderlin hasta 1974, año de la primera reedición anotada de las traducciones de Cernuda y Gebser. A continuación se expone la trayectoria del poeta sevillano como traductor de las lenguas francesa e inglesa en las diferentes etapas de su vida. En tercer lugar se trata la figura de Hans Gebser, poeta y editor alemán que llegó a España con la finalidad de seguir los pasos del lírico Rainer Maria Rilke para desvelar aquellos aspectos de la Península Ibérica que presuntamente influyeron en la escritura de Las Elegías de Duino. El legado literario de Gebser –conformado, entre otras obras, por el completísimo ensayo Rilke und Spanien (1940) y por la primera antología de la Generación del 27 en lengua alemana, la Neue Spanische Dichtung (1936)– ha caído en el olvido para el hispanismo. Aquí intentan desvelarse sus aportaciones a la lengua y la cultura españolas, así como el interés que tuvo su paso por la España de la Segunda República.
Por último, se presenta una hipótesis documentada sobre el origen de los textos traducidos y sobre la manera en que Gebser y Cernuda trabajaron a cuatro manos. En este último punto se desvelan algunos aspectos desconocidos sobre la relación del sevillano con las letras alemanas.
Esta tesis tiene en cuenta la labor de algunos autores que sobre este tema y estos poetas han trabajado anteriormente: James Valender, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudán, Luis Maristany y Derek Harris, Antonio Pau, Rüdiger Safranski, Elisabeth Müller, Anacleto Ferrer, Elmar Schübl, Gina Maria Schneider, Norbert von Hellingrath, Pierre Jean Jouve y Pierre Klossowski, entre otros. Y fundamentales son, asimismo, las primeras ediciones histórico-críticas de la obra hölderliniana: la de Franz Zinkernagel para la editorial Insel (1912-1926), la de Norbert von Hellingrath para las editoriales Georg Müller (1913-1916) y Propyläen (1922-1923), y la Große Stuttgarter Ausgabe de Friedrich Beißner (1943-1985/91).
- català
Aquesta tesi presenta una recerca entorn de les traduccions que de Friedrich Hölderlin van realitzar, a quatre mans, el poeta i editor alemany Hans Gebser i el poeta sevillà Luis Cernuda per a la revista Cruz y Raya de José Bergamín en 1935. Per aquesta raó, s'han realitzat nombrosos acaraments bibliogràfics i s'han seguit els passos d'altres traductors de Hölderlin del segle XX (Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral o José María Valverde, per nomenar uns quants), així com les hipòtesis desenvolupades per alguns autors entorn de la recepció d'aquest autor en la Península Ibèrica (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudan, entre altres). Ha estat fonamental, per al desenvolupament d'aquesta recerca, l'accés als arxius i biblioteques dels dos traductors implicats: en el cas de Gebser, el seu llegat es troba en la Schweizerische Nationalbibliothek de Berna i està conformat per un patrimoni de valuosos documents, fins ara desconeguts per a l'hispanisme. En el cas de Luis Cernuda, la consulta del seu llegat en la Residència d'Estudiants, on es custodien els mecanoscrits i manuscrits d'algunes obres i en concret de les traduccions de Hölderlin. La present recerca pretén aproximar-se a aquelles qüestions en les quals no s'ha aprofundit encara, i que són principalment dues: en primer lloc, la troballa del volum o volums originals des dels quals van partir els traductors; i, en segon, fins a quin punt Cernuda i Gebser van treballar realment de manera conjunta. L'estudi d'aquests dos elements ha estat central per comprendre la metodologia de treball Gebser i Cernuda, però també per a desmuntar el dogma segons el X qual Hölderlin va ser una pedra angular en el procés de desenvolupament estètic de Luis Cernuda, o, en aquells començaments, una elecció estètica personal. Per a dur a terme aquesta recerca s'han plantejat nombrosos acaraments, tant entre diverses edicions en llengua alemanya, com entre les traduccions en llengua castellana i alguns dels nombrosos volums de Hölderlin impresos en el primer terç del segle XX, fins a la data de 1935, presa com a terme ad quem. La identificació dels possibles textos originals ha permès canviar la perspectiva des de la qual s'havia llegit fins ara la història d'aquesta traducció a quatre mans, però també ha permès donar a conèixer a un Hans Gebser, caigut en l'oblit per a la cultura espanyola, qui va mostrar grans aptituds com a literat i com a traductor, així com també ha permés revelar més informació sobre una de les facetes de Luis Cernuda: el Cernuda traductor.
- English
The objective of this work is to present research into the translations of Friedrich Hölderlin performed collaborativelly between the poet and editor Hans Gebser and the Sevillian poet Luis Cernuda for José Bergamín’s Cruz y Raya journal in 1935. With that aim, a large number of textual collations have been performed and the path of other 20th century translators of Hölderlin has been followed (such as Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral and José María Valverde). The thesis also examines the hypothesis of some authors dedicated to Hölderlin’s reception in the Iberian Peninsula (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudan, among others). Having access to both translators’ legacies and libraries has been essential for this investigation. In Gebser’s case, his legacy is housed in the Swiss National Library in Bern and consists of a wealth of documents which have long gone unnoticed in the field of Hispanic Studies. As for Luis Cernuda, access to his legacy in the Residencia de Estudiantes was crucial for this work, as the archive preserves his manuscripts and typescripts, specifically those which show Hölderlin’s translations. The aim of this research is to approach two main issues which have not yet been deeply explored: 1) to identify the original text (or texts) used for the translations; and 2) to examine the extent to which far did Luis Cernuda and Hans Gebser really did translate collaboratively. This two-pronged approach has been essential not only in understanding Gebser’s and Cernuda’s methodology, but also in dispelling the myths that Hölderlin had a critical influence on Luis Cernuda’s aesthetic development, and that Cernuda chose Hölderlin for a purely aesthetic personal interest. In the course of this research a large number of textual collations between different German editions were performed, as well as between Spanish translations and some of Hölderlin’s manifold editions printed during the first third of the 20th century, specifically until 1935. Thanks to the potential identification of the original texts, it has been possible to revise the perspective of this episode of colaborativelly translation; it has also been possible to present an unknown Hans Gebser, a cultivated person with strong capabilities for writing and translating. Above all, it has been possible to shed light on Luis Cernuda’s translation work: one of his lesserknown sides.
