The Developing architecture of expressive pragmatics in preschoolers: multimodal and structural language trumps social cognition
- Autores: Mariia Pronina
- Directores de la Tesis: Pilar Prieto Vives (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Courtenay Norbury (presid.), Francesca Bosco (secret.), Danielle Matthews (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Traducción y Ciencias del Lenguaje por la Universidad Pompeu Fabra
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
La pragmática, definida como la capacidad de utilizar el lenguaje socialmente, tiene una enorme importancia en nuestra vida cotidiana y abarca tanto aspectos lingüísticos como sociales de la comunicación humana. La literatura centrada en el desarrollo de la pragmática ha explorado la relación entre las habilidades pragmáticas de los niños, otras habilidades lingüísticas (como el vocabulario) y habilidades de cognición social (como la teoría de la mente, ToM en inglés, y la comprensión de las emociones). Sin embargo, mientras que este tipo de investigaciones se han centrado en su mayor parte en las habilidades de pragmática receptiva (la que afecta a la comprensión) y en cómo los niños entienden la parte proposicional del lenguaje, se sabe mucho menos sobre las habilidades de pragmática expresiva (la que afecta a la producción) y su relación con el lenguaje multimodal (el lenguaje expresado a través de la prosodia y los gestos del habla). Con la finalidad de proporcionar una visión más completa del desarrollo de la pragmática expresiva e integrar de forma más clara las habilidades pragmáticas multimodales del lenguaje en el estudio del desarrollo de la habilidad pragmática, esta tesis doctoral pretende investigar las habilidades pragmáticas expresivas de los niños de 3 a 4 años en relación con el lenguaje (tanto multimodal como estructural) y la cognición social, y cómo se pueden mejorar estas habilidades pragmáticas en un contexto de aula.
Los cuatro estudios que componen esta tesis doctoral analizan las capacidades pragmáticas expresivas de un grupo de más de 100 niños catalanohablantes de 3 a 4 años. Para evaluar la competencia pragmática expresiva de manera exhaustiva creamos y validamos un nuevo instrumento de elicitación pragmática (Audiovisual Pragmatic Test, APT) que se ha utilizado en los cuatro estudios y que evalúa la habilidad del niño para utilizar el lenguaje en una variedad de contextos sociales cotidianos. El estudio 1 analiza las habilidades pragmáticas y prosódicas de este grupo de niños de 3 a 4 años en relación con el lenguaje estructural (vocabulario y sintaxis) y la cognición social (ToM, comprensión de emociones y vocabulario metacognitivo). Los resultados muestran que es el lenguaje estructural y no la cognición social el factor que predice el nivel pragmático y prosódico de los niños. Basándonos en los resultados del estudio 1, los dos estudios siguientes exploran el vínculo entre la pragmática y el lenguaje multimodal de los niños. El estudio 2 analiza la prosodia como marcador pragmático y responde a la pregunta de cómo los niños de 3 a 4 años desarrollan la capacidad de utilizar la prosodia para expresar significados pragmáticos, teniendo en cuenta su nivel de ToM. Los resultados nos permiten evaluar el perfil prosódico de los niños en esta franja de edad y nos muestran que el nivel de ToM por sí solo no es suficiente para explicar la habilidad prosódica de éstos. El estudio 3 investiga si la frecuencia de uso gestual (medida con la APT) junto con la precisión gestual (medida con una tarea de imitación multimodal) están relacionadas con las habilidades narrativas de los niños de 3 a 4 años de edad. Los resultados muestran que la precisión gestual en la imitación está relacionada positivamente con las puntuaciones obtenidas en la producción de narraciones, lo que sugiere que las habilidades gestuales y narrativas están entrelazadas. Por último, el estudio 4 evalúa si una intervención conversacional multimodal y no multimodal sobre creencias y emociones puede mejorar las habilidades pragmáticas y sociocognitivas de los niños de esta edad. Los resultados muestran que, después de la intervención, los niños mejoran su nivel de pragmática expresiva pero no mejoran su nivel de cognición social, lo que pone de manifiesto el valor de intervenciones educativas basada en el lenguaje (tanto multimodal como no multimodal) para promover las habilidades pragmáticas de los niños.
En conjunto, esta tesis doctoral amplía nuestros conocimientos actuales sobre la adquisición de la pragmática expresiva en la etapa de la educación infantil. Los cuatro estudios evidencian que la habilidad pragmática expresiva a esta edad está estrechamente vinculada al nivel de lenguaje (estructural y multimodal) de los niños y menos a sus habilidades de cognición social. En concreto, la tesis ha demostrado que los componentes del lenguaje tanto multimodal como no multimodal están relacionados con la competencia pragmática y pueden fomentar el desarrollo pragmático en la etapa de la educación infantil. Estos resultados sitúan la capacidad pragmática de los niños en la etapa de la educación infantil en el ámbito lingüístico más que en el ámbito sociocognitivo y destacan la importancia de tener en cuenta las habilidades multimodales al investigar el desarrollo pragmático. Más allá de ampliar nuestra comprensión de la pragmática expresiva durante la etapa inicial de la educación infantil, los resultados obtenidos en esta tesis son reveladores para la mejora de las prácticas educativas y clínicas, ya que establecen bases prácticas y teóricas para la evaluación e intervención de la pragmática con niños de desarrollo típico y de desarrollo potencialmente atípico.
- català
La pragmàtica, definida com la capacitat d'utilitzar el llenguatge socialment, té una enorme importància en la nostra vida quotidiana i comprèn tant aspectes lingüístics com socials de la comunicació humana. Estudis previs sobre el desenvolupament de la pragmàtica han explorat la relació entre les habilitats pragmàtiques dels nens, altres habilitats lingüístiques (com ara el vocabulari) i de cognició social (com ara la teoria de la ment, ToM en anglès, i la comprensió de les emocions). Tanmateix, mentre que aquesta recerca s’ha centrat en gran mesura en les habilitats de pragmàtica receptiva (la que afecta la comprensió) i en com els nens entenen la part proposicional del llenguatge, se sap molt menys sobre les habilitats de pragmàtica expressiva (la que afecta la producció) i la seva relació amb el llenguatge multimodal (el llenguatge expressat a través de la prosòdia i dels gestos de la parla). Per tal de proporcionar una visió més àmplia del desenvolupament de la pragmàtica expressiva i d’integrar de forma més clara les habilitats multimodals del llenguatge a l’estudi del desenvolupament de l'habilitat pragmàtica, l’objectiu d’aquesta tesi doctoral és investigar les habilitats pragmàtiques expressives dels nens de 3 a 4 anys en relació amb el llenguatge (tant multimodal com estructural) i la cognició social, i com es poden millorar aquestes habilitats pragmàtiques en un context d’aula.
Els quatre estudis que composen aquesta tesi doctoral analitzen les capacitats pragmàtiques expressives d’un grup de més de 100 nens catalanoparlants de 3 a 4 anys. Per tal d’avaluar la competència pragmàtica expressiva de manera exhaustiva, primer de tot, vam crear i validar un nou instrument d’elicitació pragmàtica (Audiovisual Pragmatic Test, APT) que s’ha emprat en tots quatre estudis i que avalua l’habilitat del nen d’utilitzar el llenguatge en diferents contextos socials quotidians. L’estudi 1 analitza les habilitats pragmàtiques i prosòdiques d’aquest grup de nens de 3 a 4 anys en relació amb el llenguatge estructural (vocabulari) i la cognició social (ToM, comprensió d’emocions i vocabulari metacognitiu). Els resultats mostren que és el llenguatge estructural, i no pas la cognició social, el factor que prediu el nivell pragmàtic i prosòdic dels nens. Basant-nos en els resultats de l’estudi 1, els dos estudis següents exploren el vincle entre la pragmàtica expressiva i el llenguatge multimodal dels nens. L’estudi 2 analitza la prosòdia com a marcador pragmàtic i respon a la pregunta de com els nens de 3 a 4 anys desenvolupen la capacitat d’utilitzar la prosòdia per expressar significats pragmàtics, tenint en compte el nivell de ToM dels nens. Els resultats ens permeten avaluar el perfil prosòdic dels nens en aquesta franja d’edat i mostren que el nivell de ToM per si sol no és suficient per explicar l’habilitat prosòdica dels nens. L’estudi 3 investiga si la freqüència d’ús dels gestos (mesurada amb l’APT) i la precisió gestual (mesurada amb una tasca d’imitació multimodal) estan relacionades amb les habilitats narratives dels nens de 3 a 4 anys. Els resultats mostren que la precisió gestual en la tasca d’imitació està relacionada positivament amb les puntuacions de l’estructura narrativa, la qual cosa suggereix que les habilitats gestuals i narratives estan entrellaçades. Per acabar, l’estudi 4 avalua si una intervenció conversacional multimodal i no multimodal sobre creences i emocions pot millorar les habilitats pragmàtiques i sociocognitives dels nens d’aquesta edat. Els resultats mostren que, després de la intervenció, els nens milloren el seu nivell de pragmàtica expressiva però no milloren el seu nivell de cognició social, fet que demostra el valor d’una intervenció educativa basada en el llenguatge (tant multimodal com no multimodal) per promoure les habilitats pragmàtiques dels nens.
En conjunt, aquesta tesi doctoral amplia el nostre coneixement actual sobre l’adquisició de la pragmàtica expressiva dels nens en l’etapa d’educació infantil. Els quatre estudis mostren que la pragmàtica expressiva a aquesta edat està estretament vinculada a les habilitats de llenguatge (estructural i multimodal) i molt menys a les habilitats de cognició social. En concret, la tesi ha demostrat que tant els components de llenguatge no multimodal com multimodal estan relacionats amb la competència pragmàtica i poden fomentar el desenvolupament pragmàtic. Aquests resultats situen la capacitat pragmàtica els nens en l’etapa d’educació infantil en l’àmbit lingüístic més que no pas en l’àmbit sociocognitiu i destaquen la importància de tenir en compte les habilitats multimodals a l’hora d’investigar el desenvolupament pragmàtic. Més enllà d’ampliar la nostra comprensió de la pragmàtica expressiva durant l’etapa inicial de l’educació infantil, els resultats obtinguts en aquesta tesi són rellevants per a la millora de les pràctiques educatives i clíniques, ja que estableixen les bases pràctiques i teòriques per a l’avaluació i la intervenció de la pragmàtica amb nens de desenvolupament típic i potencialment atípic.
- English
Pragmatics, defined as the ability to use language socially, matters enormously in our day-to-day life and involves both the linguistic and social aspects of human communication. The literature focusing on developmental pragmatics has explored the interplay between children’s pragmatic, structural language (e.g., vocabulary), and social cognition skills (e.g., Theory of Mind, abbreviated as ToM, and emotion understanding). However, the focus of this research has largely been on receptive pragmatic domains and verbal, non- multimodal language, while much less is known about the acquisition of expressive pragmatics and its relationship with multimodal language, that is, language expressed through prosody and gesture. The overarching aim of this thesis is to investigate expressive pragmatic abilities during early preschool years (ages 3– 4), in relation to language—both structural and multimodal—and social cognition, and to explore ways to promote these abilities in classroom context. In doing so, we seek to provide insight into the developing architecture of expressive pragmatics and to integrate multimodal abilities into developmental pragmatic research.
The four studies comprising this thesis analyze a cohort of more than 100 Catalan-speaking 3- to 4-year-old children. In order to comprehensively assess expressive pragmatic competence, we first created and validated a new tool (the Audiovisual Pragmatic Test, APT) which was employed in all four studies and which tests the child’s ability to use language in a variety of common social contexts. Study 1 analyzes the pragmatic and prosodic skills of a group of 3- to 4-year-olds in relation to structural language (vocabulary and syntax) and social cognition (ToM, emotion understanding, and metacognitive vocabulary). Results show that pragmatics and prosody are more closely related to linguistic skills than to social cognition. Building on the results of Study 1, the following two studies explore the link between pragmatics and multimodal language. While also taking into account children’s ToM development, Study 2 examines the status of prosody as a pragmatic marker and answers the question of how 3- to 4-year-olds develop the ability to use prosody to express pragmatic meanings The results allow us to assess the pragmatic prosody profile of children of this age and show that ToM alone is not sufficient to explain children’s prosodic performance. Study 3 explores whether gesture frequency (via the APT) and gesture accuracy (via a multimodal imitation task) are related to narrative skills in children aged 3 to 4. The main finding is that gesture accuracy is a positive predictor of narrative structure scores, suggesting that gesture and narrative skills are intertwined. Finally, Study 4 assesses whether multimodal and non-multimodal conversational interventions can promote pragmatic and socio-cognitive abilities in preschoolers. Results show enhanced performance for pragmatics (but not social cognition) in the posttest, demonstrating the value of language- based interventions focused on socio-cognitive aspects, both multimodal and non-multimodal, in improving pragmatic abilities.
Altogether, this thesis expands our knowledge of the acquisition of expressive pragmatics in the early preschool years. The four studies show that expressive pragmatic abilities at this age are tightly linked to language, both structural and multimodal, and less so to social cognition. Specifically, the thesis has provided evidence that components of both non-multimodal and multimodal language are associated with pragmatic competence and can help foster pragmatic development. These findings place expressive pragmatic abilities of preschoolers within the linguistic—rather than the socio- cognitive—domain and highlight the importance of taking multimodal abilities into account when investigating pragmatic development. Beyond furthering our understanding of the architecture of expressive pragmatics in the preschool years, these results are relevant for educational and clinical practices, as they lay both practical and theoretical foundations for pragmatic assessment and intervention with typically and, potentially, atypically developing children.
- español
