El discurso del odio y la libertad de expresión (especial referencia al ámbito político y artístico)

• Autores: Amir Al Hasani Maturano
• Directores de la Tesis: Joan Oliver Araujo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2023
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Luis María López Guerra (presid.), María Ballester Cardell (secret.), Agustín Ruiz Robledo (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Derecho por la Universidad de las Illes Balears
• Materias:
  • Ciencias jurídicas y derecho
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    La presente tesis doctoral tiene por objeto el análisis del discurso del odio como límite a la libertad de expresión. De hecho, el establecimiento de límites constitucionales al ejercicio de la libertad de expresión no es un problema actual, sino que ha estado siempre presente en el desarrollo del Estado constitucional. En síntesis, se presenta un estudio sobre el discurso del odio, especialmente en el ámbito político y artístico, diferenciándolo claramente de la libertad de expresión crítica, aunque esta pueda tener un contenido molesto, ofensivo e incluso irritante.

    El motivo principal de la investigación reside en que, sobre todo en la sociedad europea, se ha puesto de relevancia y crece la preocupación por los llamados discursos del odio y su especial incidencia restrictiva en la libertad de expresión. De ahí, este análisis sobre la conceptualización, caracterización y regulación del mismo. Dado que este tipo de expresiones o manifestaciones se pueden presentar en la comunicación ordinaria, se plantea qué tipo de manifestaciones o expresiones son amparables por la libertad de expresión, y, cuáles, en cambio, son realmente un discurso del odio, que actuará como límite a la libertad de expresión. El problema adquiere especial gravedad cuando se produzca un conflicto entre derechos. La aplicación del principio de proporcionalidad sigue siendo un criterio preferente a la hora de resolver aquellos conflictos. Antes que nada, con un enjuiciamiento que tenga en cuenta los factores contextuales, tales como la acción comunicativa, el emisor y receptor, su incidencia, etc.

    La evolución jurisprudencial de los últimos años ha conllevado una expansión penal, con un acercamiento a las tesis de democracia militante y un correlativo alejamiento de una democracia constitucional abierta o neutra. Generando algunas situaciones que han sido puestas de relieve por la doctrina especializada.

    Por otra parte, se han dictado resoluciones judiciales que marcan la diferencia entre lo que es un discurso artístico o político y un discurso del odio. Sin una solución definitiva, sí que se observan algunas pistas a la hora de evitar que se confundan. En la medida en que ello ha derivado en la incorporación en el ordenamiento jurídico de tipos penales específicos -delitos de odio- que incriminan este tipo de discurso. Si bien, esta regulación encuentra soporte en la Decisión marco 2008/913/JAI, presenta serias dudas en cuanto a su legitimidad en el sistema de derechos y libertades erigido en valores como el pluralismo y la tolerancia. Ya que se cuestiona si los delitos de odio son compatibles con la libertad de expresión. Evidentemente, la especificación de unos criterios jurídicos que permitan delimitar el discurso de odio que debe y no ampararse prima facie por la libertad de expresión. A posteriori, accediendo a que el discurso de odio sea un límite a la libertad de expresión, nos planteamos hasta qué punto puede aplicarse e interpretarse estos tipos penales por los juzgadores, siendo respetuosos con los principios constitucionales-penales. Además, formulamos proposiciones de lege data para la modificación de los arts. 510 y 578 CP.

    En síntesis, se anhela una esfera pública libre y comprometida con los valores, como eje fundamental de una democracia, que favorezca el libre intercambio de ideas, sin permitir que discursos dañen la dignidad de ciertos colectivos o alienten directamente a la violencia. La banalización del discurso del odio no puede causar un daño mayor a la libertad, a costa de la sobreprotección de otros derechos, sumamente importantes. Desde esta perspectiva, la importancia de la libre opinión nos lleva a afirmar que únicamente puede llegar a ser restringida cuando las circunstancias demuestren que exista un clear and inminent danger para las personas o la sociedad.

  • català

    Aquesta tesi doctoral té com a objecte l'anàlisi del discurs de l'odi com a límit de llibertat d'expressió. De fet, l’establiment de límits constitucionals al exercici de la llibertat d’expressió no és un problema actual, sinó que ha estat sempre present en el desenvolupament de l’Estat constitucional. En síntesi, es presenta un estudi sobre el discurs de l’odi, especialment a nivell polític i artístic, diferenciant-lo clarament de la llibertat d'expressió crítica, encara que aquesta pugui tenir un contingut molest, ofensiu i fins i tot irritant.

    El motiu principal de la investigació és que, sobretot a la societat europea, s'ha posat de rellevància i creix la preocupació pels anomenats discursos de l’odi i la seva especial incidència restrictiva en la llibertat d'expressió. Per això, aquesta anàlisi sobre la conceptualització, caracterització i regulació d'aquesta. Atès que aquest tipus d'expressions o manifestacions es poden presentar a la comunicació ordinària, es planteja quin tipus de manifestacions o expressions són emparables per la llibertat d'expressió, i quins, en canvi, són realment un discurs de l’odi, que actuarà com a límit a la llibertat d’expressió. El problema adquireix una gravetat especial quan es produeixi un conflicte entre drets. L'aplicació del principi de proporcionalitat continua sent un criteri preferent a l'hora de resoldre els conflictes. Primer de tot, amb un enjudiciament que tingui en compte els factors contextuals, com l'acció comunicativa, l'emissor i el receptor, la seva incidència, etc.

    L'evolució jurisprudencial dels darrers anys ha comportat una expansió penal, amb un apropament a les tesis de democràcia militant i un allunyament correlatiu d'una democràcia constitucional oberta o neutra. Generant algunes situacions que han estat posades en relleu per la doctrina especialitzada.

    D'altra banda, s'han dictat resolucions judicials que marquen la diferència entre allò que és un discurs artístic o polític i un discurs de l’odi. Sense una solució definitiva, sí que s'observen algunes pistes per evitar que es confonguin. En la mesura que això ha derivat en la incorporació a l'ordenament jurídic de tipus penals específics -delictes d'odi- que incriminen aquest tipus de discurs. Si bé, aquesta regulació troba suport a la Decisió marc 2008/913/JAI, presenta seriosos dubtes quant a la seva legitimitat en el sistema de drets i llibertats erigit en valors com el pluralisme i la tolerància. Ja que es qüestiona si els delictes d’odi són compatibles amb la llibertat d’expressió. Evidentment, l'especificació d'uns criteris jurídics que permetin delimitar el discurs d'odi que cal i no emparar prima facie per la llibertat d'expressió. A posteriori, accedint que el discurs d'odi sigui un límit a la llibertat d'expressió, ens plantegem fins a quin punt es poden aplicar i interpretar aquests tipus penals pels jutjadors, i són respectuosos amb els principis constitucionals-penals. A més, formulem proposicions de lege data per a la modificació dels arts. 510 i 578 CP.

    En síntesi, s'anhela una esfera pública lliure i compromesa amb els valors, com a eix fonamental d'una democràcia, que afavoreixi el lliure intercanvi d'idees, sense permetre que discursos facin malbé la dignitat de certs col·lectius o encoratgin directament la violència. La banalització del discurs de l’odi no pot causar més mal a la llibertat, a costa de la sobreprotecció d'altres drets, summament importants. Des d'aquesta perspectiva, la importància de la lliure opinió ens porta a afirmar que només pot arribar a ser restringida quan les circumstàncies demostrin que hi hagi un clear and imminent danger per a les persones o la societat.

  • English

    The purpose of this doctoral thesis is to analyze hate speech as a limit to freedom of expression. In fact, the establishment of constitutional limits to the exercise of freedom of expression is not a current problem, but has always been present in the development of the constitutional State. In summary, a study is presented on hate speech, especially in the political and artistic spheres, clearly differentiating it from freedom of critical expression, although the latter have annoying, offensive and even irritating content.

    The main reason for the research is that, especially in European society, the concern about so-called hate speech and its particularly restrictive impact on freedom of expression has become relevant and growing. Hence, this analysis of the conceptualization, characterization, and regulation. Given that this type of expressions or manifestations can be presented in ordinary communication, the question arises what type of manifestations or expressions can be protected by freedom of expression, and which, on the other hand, are really hate speech, which will act as a limit to the expression freedoom. The problem becomes especially serious when there is a conflict between rights. The application of the principle of proportionality remains a preferential criterion when resolving such conflicts. First of all, with a judgement that takes into account contextual factors, such as the communicative action, the sender and receiver, its incidence, etc.

    The evolution of jurisprudential in recent years has led to an expansion of criminal law, with a move towards the thesis of militant democracy and a correlative distance from an open or neutral constitutional democracy. This had leto to some situations that have been highlighted by specialized doctrine.

    On the other hand, there have been court rulings that make the difference between artistic or political speech and hate speech. Without a definitive solution, there are some clues to avoid confusion. Insofar as this has led to the incorporation into the legal system of specific criminal offences - hate crimes - that incriminate this type of discourse. Although this regulation finds support in Framework Decision 2008/913/JAI, it raises serious doubts as to its legitimacy in the system of rights and freedoms based on values such as pluralism and tolerance. It is questionable whether hate crimes are compatible with freedom of expression. Evidently, the specification of legal criteria to delimit hate speech that should and should not be prima facie protected by freedom of expression Subsequently, while agreeing that hate speech is a limit to freedom of expression, we consider to what extent these types of offenses can be applied and interpreted by judges, being respecting of constitutional-criminal principles. In addition, we formulate proposals of lege data for the modification of the arts. 510 and 578 CP.

    In short, there is a desire for a public sphere that is free and committed to values, as a fundamental axis of a democracy , which favors the free exchange of ideas, without allowing speeches to harm the dignity of certain groups or directly encourage violence. The trivialization of hate speech cannot cause greater damage to freedom, at the cost of overprotecting of other, extremely important rights. From this perspective, the importance of free speech leads us to affirm that it can only be restricted when circumstances demonstrate that there is a clear and imminent danger for individuals or society.