Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata.
- Autores: Xavier Farré Pueyo
- Directores de la Tesis: Pedro Luis Fernández Ruiz (dir. tes.), Antonio Cardesa García (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2002
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pablo Carretero González (presid.), Antonio López Beltrán (secret.), Antonio Palacin Forgue (voc.), Teresa Ribalta Farrés (voc.), José Manuel Cózar Olmo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En aquesta tesi s¿ha hipotetitzat sobre l¿existència d¿alteracions en l¿expressió de gens reguladors del cicle cel.lular, de l¿apoptosi i en els agents que intervenen en l¿adquisició del fenotipus metastàsic a diferents nivells, des d¿una fase inicial premaligna fins a les fases més avançades metastàsiques en carcinomes prostàtics de malalts en el nostre medi.
Aquest estudi s¿ha realitzat a partir de 168 mostres que inclouen 52 adenocarcinomes, 36 focus de PIN d¿alt grau, 50 mostres de teixit normal adjacent al tumor, 19 metàstasis ganglionars i 11 mostres d¿hiperplàsia nodular.
S¿han analitzat dos tipus de variables: les que corresponen als marcadors immunohistoquímics (p53, bcl-2, p21, p27, catepsina B i catepsina S), així com diverses variables clínico-patològiques.
S¿han establert les següents conclusions:
1.- La sobreexpressió de p53 en el model de neoplàsia prostàtica s¿ha trobat predominantment a la fase de carcinoma de pròstata, la qual cosa recolza la hipòtesi que l¿expressió de p53 mutada succeeix en etapes tardanes de la carcinogènesi de la glàndula prostàtica. L¿associació de la sobreexpressió de p53 amb diversos paràmetres clínico-patològics, com el marge de resecció positiu i la fase S, probablement es deu a la seva associació amb el grau histològic.
2.- La freqüent sobreexpressió de bcl-2 observada en la Neoplàsia Prostàtica Intraepitelial d¿alt grau suggereix un paper d¿aquest gen antiapoptòtic en la tumorogènesi prostàtica inicial, on podria actuar com a factor de supervivència per contrarrestar un possible augment de l¿apoptosi en lesiones premalignes i permetent la progressió tumoral.
3.- La sobreexpressió aberrant de p21Waf1/Cip1 en les cèl.lules tumorals caracteritza a un subgrup de pacients amb un curs clínic desfavorable, la qual cosa podria ser deguda a la seva associació amb el grau histològic. La regulació del punt de restricció fisiològic G1/S del cicle cel.lular podria estar alterat, amb participació de mecanismes d¿activació de p21Waf1/Cip1 independents de p53. D¿altra banda, la mancança d¿expressió de p21Waf1/Cip1 no sembla tenir un paper rellevant, al no trobar-se associada a altres paràmetres clínico-patològics.
4.- p27Kip1 es troba expressat intensament en l¿epiteli prostàtic normal i hiperplàsic i la regulació negativa és un fenomen comú en el carcinoma de pròstata, succeint en les fases inicials de l¿evolució neoplàsica. Donada la capacitat supressora tumoral del gen de p27Kip1, la seva expressió disminuïda podria tenir un important paper en el desenvolupament i progressió del càncer de pròstata.
5.- En la carcinogènesi prostàtica es produeixen alteracions, sovinit múltiples, que afecten en forma de sobreexpressió a diversos gens supressors como TP53, p21Waf1/Cip1 y p27Kip1 o genes antiapoptòtics como bcl-2, suggerint la posibilitat d¿un efecte colaboratiu entre ells o la necessitat de progressives alteracions fenotípiques. Això succeeix amb una especial freqüència en tumors d¿alt grau histològic i, per tant, de més gran agressivitat biològica.
6.- Tant la catepsina B com la catepsina S es coexpressen freqüentment en carcinomes de pròstata i aquesta expressió sembla tenir un paper ja a fases inicials del desenvolupament. L¿absència d¿immunopositivitat comparable en el teixit normal suggereix un paper d¿aquestes cistein proteases en la progressió del carcinoma de pròstata.
7.- La catepsina B freqüentment es sobreexpressa en tumors negatius per a Bcl-2, la qual cosa planteja un possible paper de la catepsina B en la regulació d¿alguna via apoptòtica en les cèl.lules tumorals.
