La música a la col·legiata de Xàtiva en el segle XIX
- Autores: Francisco Martínez Alberola
- Directores de la Tesis: Andrea Bombi (dir. tes.), Vicente Pons Alós (dir. tes.), Teresa Chafer Bixquert (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de València ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicent Giménez Chornet (presid.), Elvira Asensi Silvestre (secret.), Francisco M. Gimeno Blay (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Arte: Producción e Investigación por la Universitat Politècnica de València
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RiuNet
- Resumen
La tesi estudia com va evolucionar la capella musical de la Seu de Xàtiva des de 1814 fins 1909, un moment de gran complexitat sorgit pels processos de canvi en el trànsit cap a l'Edat contemporània, i on el declivi de les institucions religioses ha condicionat els estudis de la música religiosa en el segle XIX, generant discursos que descriuen unívocament un ocàs. Aquest treball proposa una revisió d'aquesta visió que, sense negar el fet del declivi, tinga més en compte les dinàmiques concretes amb les quals l'esglèsia de Xàtiva ¿clergat i membres laics¿ va assolir la tasca de garantir el decòrum de les cerimònies religioses en una situació desfavorable i canviant.
La informació nova aportada ens ha permès fixar un punt d'observació no només sobre les dinàmiques institucionals sinó també sobre les persones. En aquest sentit, una bona part d'aquest treball d'investigació està dedicada a les persones que ocuparen llocs dins l'estructura musical de la col·legiata de Santa Maria -reduïda a parròquia més tard- de Xàtiva: mestres de capella, organistes, músics de veu, xiquets i altres joves en formació, ministrers i uns nous actors que s'introdueixen en el teixit urbà, els músics de les bandes de la ciutat, molts d'ells desconeguts avui dia per la historiografia de la música.
L'estudi realitzat sobre la producció musical al si de la Seu de Xàtiva al llarg de gairebé cent anys ens ha permès extraure una visió general que, amb la seva pròpia idiosincràcia, ens permet reconéixer tres fases: la continuïtat, el declivi i el ressorgir. Aquesta diversitat ens permet interpretar d'una forma rica i matisada la realitat de la capella de música de Xàtiva, més enllà d'un concepte simple i generalitzat de "decadència".
