Resumen de Representació de la dimensió ambiental de l'estètica escolar a les escoles de bosc de Barcelona (1914-1939): Una anàlisi interpretativa del fons fotogràfic
- español
Las diferentes experiencias de Escuela Nueva europea fueron parte de la nueva corriente de renovación pedagógica que se definía por formular una pedagogía activa, higienista, experimental y donde el niño ocupaba el centro del pensamiento educativo. Esta tesis doctoral parte del principio de que "l’école nouvelle doit être un milieu de beauté" (Ferrière, 1925), lo que significaba educar desde la experiencia estética para sensibilizarse con el entorno, algo que se conseguía a través de crear ambientes de belleza. El objetivo de la investigación se centra en analizar y comprender, a través de las fuentes fotográficas, la materialización de la estética escolar a través del ambiente de las dos escuelas de bosque de Barcelona: Escola de Bosc del Parc de Montjuïc i Escola de Bosc del Parc del Guinardó entre 1914 i 1939. En este sentido se ha conceptualizado el ambiente bajo tres dimensiones: la dimensión decorativa, la dimensión arquitectónica y la dimensión naturaleza. La investigación se ubica dentro de un paradigma interpretativo y hermenéutico que pretende establecer el marco de referencia de la dimensión ambiental de la estética escolar. Para poder realizar el registro, análisis e interpretación de las fuentes fotográficas se ha utilizado una perspectiva etnográfica de la historia de la escuela. Las conclusiones de la investigación giran alrededor del eclecticismo como hecho principal en la confección de un ideal de belleza complejo y diverso. Metodológicamente se llega a la conclusión de que la dimensión poliédrica de las imágenes obliga a la investigadora a atender las fotografías desde una mirada que incorpore el máximo de perspectivas posibles.
- català
Les diferents experiències d’Escola Nova europea van ser part del nou corrent de renovació pedagògica que es definia per formular una pedagogia activa, higienista, experimental i on l’infant ocupava el centre del pensament educatiu. Aquesta tesi doctoral parteix del principi que “l’école nouvelle doit être un milieu de beauté” (Ferrière, 1925), fet que significava educar des de l’experiència estètica per tal de sensibilitzar-se amb l’entorn, quelcom que s’aconseguia a través de crear ambients de bellesa. L’objectiu de la investigació es centra en analitzar i comprendre, a través de les fonts fotogràfiques, la materialització de l’estètica escolar a través de l’ambient de les dues escoles de bosc de Barcelona: Escola de Bosc del Parc de Montjuïc i Escola de Bosc del Parc del Guinardó entre 1914 i 1939. En aquest sentit s’ha conceptualitzat l’ambient sota tres dimensions: la dimensió decorativa, la dimensió arquitectònica i la dimensió naturalesa. La recerca s’ubica dins un paradigma interpretatiu i hermenèutic que pretén establir el marc de referència de la dimensió ambiental de l’estètica escolar. Per a poder realitzar el registre, anàlisi i interpretació de les fonts fotogràfiques s’ha utilitzat una perspectiva etnogràfica de la història de l’escola. Les conclusions de la recerca giren al voltant de l’eclecticisme com a fet principal en la confecció d’un ideal de bellesa complex i divers. Metodològicament s’arriba a la conclusió que la dimensió polièdrica de les imatges obliga a la investigadora a atendre les fotografies des d’una mirada que incorpori el màxim de perspectives possibles.
- English
The different experiences of the New European School were part of the new current of pedagogical renewal that was defined by formulating an active, hygienic and experimental pedagogy where the child occupied the centre of educational thought. This doctoral thesis is based on the principle that “l'école nouvelle doit être un milieu de beauté” (Ferrière, 1925), which meant educating from the aesthetic experience in order to be aware of the environment, something that is it achieved through creating attractive environments. The aim of the research is to analyse and understand, through photographic sources, the materialization of school aesthetics through the environment of the two open air schools of Barcelona: Escola de Bosc del Parc de Montjuïc and Escola de Bosc del Parc del Guinardó between 1914 and 1939. In this sense, the environment has been conceptualized under three dimensions: the decorative dimension, the architectural dimension and the nature dimension. The research is located within an interpretive and hermeneutic paradigm that aims to establish the frame of reference of the environmental dimension of school aesthetics. An ethnographic perspective on the history of the school has been used to record, analyse, and interpret photographic sources. The findings of the research revolve around eclecticism as the main element in the realization of a complex and diverse ideal of beauty. Methodologically, it is concluded that the polyhedral dimension of the images forces the researcher to approach the photographs from a point of view that incorporates as many perspectives as possible.
