Resumen de Responsabilidad civil por el uso discriminatorio de los datos personales a través de la inteligencia artificial
- español
Los beneficios que el uso de robots y otras aplicaciones de intel·ligència artificial ofrecen a la sociedad y sus individuos son ampliamente conocidos. Sin embargo y a pesar de que el uso de robots inteligentes no está en la actualidad plenamente extendido, cabe anticipar que la introducción de estos robots en la sociedad presentará numerosos retos morales, éticos y legales. Por su parte, el uso de programas y aplicaciones dotados de inteligencia artificial forma parte de nuestro día a día, gracias a su capacidad para facilitarnos multitud de tareas, lo que las convierte en imprescindibles para la mayor parte de los individuos. Efectivamente, la inteligencia artificial incorporada en multitud de programas y aplicaciones tiene múltiples beneficios que son por todos conocidos. Ahora bien, su uso no está exento de riesgos. De hecho, el uso de muchos de estos programas y aplicaciones dotados de inteligencia artificial supone una amenaza directa para los derechos más fundamentales de los individuos.
Una de las cuestiones que más ha preocupado a las instituciones públicas desde un primer momento ha sido precisamente la problemática en torno a la regulación de la responsabilidad civil por los daños y perjuicios causados por el uso de estos robots y aplicaciones de inteligencia artificial. En una etapa inicial, las diferentes instituciones europeas centraron su atención en la idea de los robots como productos y, por lo tanto, regulados por la Directiva 85/374/ de 25 de julio de 1985 de la Unión Europea sobre la aproximación de las leyes, regulaciones y provisiones administrativas de los estados miembros en relación a la responsabilidad por productos defectuosos. De este modo, el debate cristalizó en una primera resolución del Parlamento Europeo: la Resolución del Parlamento Europeo, de 16 de febrero de 2017, con recomendaciones destinadas a la Comisión sobre normas de Derecho civil sobre robótica (2015/2103(INL)), a la que ha seguido la publicación de numerosos informes, comunicaciones y otros documentos.
Sin embargo, la propia Unión Europea abandonó esta primera línea, dando paso a una segunda etapa en la que la normativa de protección de datos, así como la normativa sobre derechos fundamentales, fue adquiriendo protagonismo. Entre los derechos fundamentales más amenazados por el uso de algoritmos de inteligencia artificial en el procesamiento de datos y en la toma de decisiones se encuentra, además del derecho a la intimidad, honor y propia imagen, el derecho a la igualdad y la prohibición de discriminación, especialmente vulnerable debido a la naturaleza de la tecnología en cuestión.
Es objetivo de este trabajo poner, en primer lugar, de manifiesto el alto riesgo que el uso supone para este derecho fundamental, centrándonos en la discriminación por sexo para, a continuación focalizar el estudio y análisis del marco normativo y los instrumentos jurídicos disponibles para lidiar con la problemàtica cuestión de la atribución de responsabilidad por los daños y perjuicios ocasionados por la vulneración de este derecho a causa del uso de algoritmos de intel·ligència artificial en el procesamiento de datos y en la toma de decisiones automatizadas.
- català
Els beneficis que l’ús de robots i altres aplicacions d’intel.ligència artificial aporten a la societat i als seus individus són àmpliament coneguts. No obstant això i, encara que la presència de robots intel.ligents no está encara plenamente estesa, és previsible que la introducció d’aquesta tipologia de robots impliqui nombrosos reptes morals, ètics i legals. D’altra banda, l’ús de programes i aplicacions d’intel.ligència artificial forma parta del nostre dia a dia, gràcies a la seva capacitat per a facilitar-nos nombroses tasques, fet que les converteix en imprescindibles per a la major part dels individus. Efectivament, la intel.ligència artificial incorporada a multitud de prograames i aplicacions té múltiples beneficis que són per tots coneguts. Ara bé, el seu ús no està exempt de riscos. De fet, l’ús de molts d’aquests programes i aplicacions d’intel.ligència artificial suposa una amenaça directa pels drets més fonamentals dels individus. entre els quals s’hi troba el dret a la igualtat i la no discriminació, especialment vulnerable a caua de la naturalesa de la tecnologia involucrada.
Una de les qüestions que més ha preocupat les institucions públiques des d'un primer moment ha estat precisament la problemàtica al voltant de la regulació de la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis causats per l'ús d'aquests robots i aplicacions d'intel·ligència artificial. En una etapa inicial, les diferents institucions europees van centrar la seva atenció en la idea dels robots com a productes i, per tant, regulats per la Directiva 85/374/ de 25 de juliol de 1985 de la Unió Europea sobre l'aproximació de les lleis, regulacions i provisions administratives dels estats membres en relació a la responsabilitat per productes defectuosos. D'aquesta manera, el debat va cristal·litzar en una primera resolució del Parlament Europeu: la Resolució del Parlament Europeu, del 16 de febrer del 2017, amb recomanacions destinades a la Comissió sobre normes de Dret civil sobre robòtica (2015/2103(INL)), a la qual ha seguit la publicació de nombrosos informes, comunicacions i altres documents. No obstant i això, la mateixa Unió Europea va abandonar aquesta primera línia, donant pas a una segona etapa en què la normativa de protecció de dades, així com la normativa sobre drets fonamentals, va anar adquirint protagonisme. Entre els drets fonamentals més amenaçats per l'ús d'algorismes d'intel·ligència artificial en el processament de dades i en la presa de decisions hi trobem, a més del dret a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge, el dret a la igualtat i la prohibició de discriminació, especialment vulnerable a caua de la naturalesa de la tecnologia involucrada.
És objectiu d'aquest treball posar, en primer lloc, de manifest l'alt risc que l'ús suposa per a aquest dret fonamental, centrant-nos en la discriminació per sexe per focalitzar tot seguit l'estudi i l'anàlisi del marc normatiu i els instruments jurídics disponibles per bregar amb la qüestió problemàtica de l'atribució de responsabilitat pels danys i perjudicis ocasionats per la vulneració d'aquest dret a causa de l'ús d'algorismes d'intel·ligència artificial en el processament de dades i en la presa de decisions automatitzades.
- English
The benefits that the use of robots and other artificial intelligence Applications has to offer to our society and its individuals are widely known. However, and despite the fact that the use of intelligent robots is not vastly deployed, it is easy to anticipate that the implementation of these robots in our society will imply numerous moral, ethical and legal challenges. On the other hand, the use of programs and applications equipped with artificial intelligence is part of our daily lives, thanks to their ability to make tasks easier, which makes them essential for most individuals.
Indeed, the artificial intelligence incorporated in many programs and applications has multiple benefits that are widely known. However, its use poses many risks. In fact, the use of many of these programs and applications equipped with artificial intelligence poses a direct threat to the most fundamental rights of individuals. One of the issues that has concerned public institutions from the start has been precisely the problem surrounding the regulation of civil liability for damages caused by the use of these robots and artificial intelligence applications. At an initial stage, the different European institutions focused their attention on the idea of robots as products and, therefore, regulated by Directive 85/374/ of July 25, 1985 of the European Union on the approximation of laws, regulations and administrative provisions of the member states in relation to liability for defective products. The debate crystallized in a first resolution of the European Parliament: the Resolution of the European Parliament, of February 16, 2017, with recommendations addressed to the Commission on civil law rules on robotics (2015/2103(INL)), which has been followed by the publication of numerous reports, communications and other documents.
However, the European Union itself abandoned this path, starting a second stage in which data protection regulations, as well as regulations on fundamental rights, gradually gained prominence. Among the fundamental rights most threatened by the use of artificial intelligence algorithms in data processing and decision-making is, in addition to the right to privacy, honor and self-image, the right to equality and the prohibition of discrimination, which specially vulnerable due to the nature of the technology involved.
The aim of this project is to first highlight the high risk that the use of thistechnology implies for this fundamental right, focusing on discrimination based on sex, to then focus on the study and analysis of the regulatory framework and the legal instruments available to deal with it.
