Resumen de Papel del eosinófilo en patología obstructiva de la vía aérea. Desde la médula ósea hasta su aplicabilidad clínica como biomarcador
- español
En los últimos años ha habido grandes avances en el conocimiento sobre la implicación del eosinófilo en la patogenia del asma grave. De hecho, actualmente ya se dispone en la práctica clínica de nuevas terapias dirigidas contra el eosinófilo o sus vías de reclutamiento y activación en estos pacientes. Pero el papel de esta célula en el asma no grave o en la EPOC y la implicación de la médula ósea en este disbalance aún no están bien definidos.
La hipótesis general de esta tesis doctoral es que el eosinófilo es una célula clave que puede utilizarse como biomarcador de la inflamación T2 presente en el asma y en algunas formas de EPOC y que los pacientes que presentan este perfil inflamatorio presentan unas características clínicas y respuesta al tratamiento específicos y diferenciadores al resto de pacientes. Además, el origen del aumento de estas células en sangre periférica podría encontrarse en uno de sus lugares de origen, la médula ósea.
El objetivo general de la presente tesis es investigar el papel del eosinófilo en las dos enfermedades de la vía aérea mas prevalentes, el asma y la EPOC estudiándola desde su origen en la médula ósea. Para ello, (1) se comparan las características y correlaciones entre variables clínicas, biológicas y funcionales mediante un estudio de redes de la médula ósea de pacientes EPOC con controles (fumadores y no fumadores), (2) se estudian las características clínicas y la implicación del eosinófilo en una amplia población EPOC teniendo en cuenta las diferentes acepciones del solapamiento entre asma y EPOC (ACO, Asthma COPD overlap) para identificar si los pacientes con mayor recuento de eosinófilos son diferentes al resto de pacientes definidos bajo el mismo término ACO, y por último, (3) se estudia en profundidad el comportamiento del eosinófilo en una población asmática comparado con una población general. Además, en el último estudio se ahondará en el conocimiento de esta célula analizando su comportamiento a lo largo del tiempo en cada paciente mediante el estudio de la variabilidad y la implicación de ésta sobre resultados clínicos.
Con esta premisa se diseñaron los tres estudios que se presentan a continuación.
- català
En els darrers anys hi ha hagut grans avenços en el coneixement sobre la implicació de l'eosinòfil a la patogènia de l'asma greu. De fet, actualment ja es disposa a la pràctica clínica de noves teràpies dirigides contra l'eosinòfil o les seves vies de reclutament i activació en aquests pacients. Però el paper d'aquesta cèl·lula a l'asma no greu o a la MPOC i la implicació de la medul·la òssia en aquest disbalanç encara no estan ben definits.
La hipòtesi general d'aquesta tesi doctoral és que l'eosinòfil és una cèl·lula clau que es pot utilitzar com a biomarcador de la inflamació T2 present a l'asma i en algunes formes de MPOC i que els pacients que presenten aquest perfil inflamatori presenten unes característiques clíniques i una resposta al tractament específiques i diferenciadores a la resta de pacients. A més, l'origen de l'augment d'aquestes cèl·lules en sang perifèrica es podria trobar en un dels llocs d'origen, la medul·la òssia.
L'objectiu general de la present tesi és investigar el paper de l'eosinòfil en les dues malalties de la via aèria més prevalents, l'asma i la MPOC estudiant des del seu origen a la medul·la òssia. Per això, (1) es comparen les característiques i correlacions entre variables clíniques, biològiques i funcionals mitjançant un estudi de xarxes de la medul·la òssia de pacients MPOC amb controls (fumadors i no fumadors), (2) s'estudienles característiques clíniques i la implicació de l'eosinòfil en una àmplia població MPOC tenint en compte les diferents accepcions del solapament entre asma i MPOC (ACO, Asthma COPD overlap) per identificar si els pacients amb més recompte d'eosinòfils són diferents de la resta de pacients definits sota el mateix terme ACO, i, finalment, (3) s'estudia en profunditat el comportament de l'eosinòfil en una població asmàtica comparat amb una població general. A més, a l'últim estudi s'aprofundirà en el coneixement d'aquesta cèl·lula analitzant el seu comportament al llarg del temps en cada pacient mitjançant l'estudi de la variabilitat i la implicació d'aquesta sobre resultats clínics.
Amb aquesta premissa es van dissenyar els tres estudis que es presenten a continuació.
- English
Recentley, great advances have been made in understanding the involvement of the eosinophil in the pathogenesis of severe asthma. In fact, new therapies directed against the eosinophil or its recruitment and activation pathways are now available in clinical practice. But the role of this cell in non-severe asthma or COPD and the involvement of the bone marrow in this imbalance are still not well defined.
The general hypothesis of this doctoral thesis is that the eosinophil is a key cell that can be used as a biomarker of the T2 inflammation present in asthma and in some forms of COPD. Patients with this inflammatory profile present clinical characteristics and response to treatment distinguishing from the rest of patients. In addition, the origin of the eosinophil increase in peripheral blood could be found in the bone marrow.
The general objective of this thesis is to investigate the role of the eosinophil in the two most prevalent airway diseases, asthma and COPD, studying it from its origin in the bone marrow. To do this, (1) we compare the characteristics and correlations of clinical, biological and functional variables between COPD patients and controls (smokers and non-smokers) in a bone marrow study with a network approach, (2) we study the clinical characteristics and the involvement of the eosinophil in a large COPD population, taking into account the different meanings of the Asthma COPD overlap (ACO) to identify whether the patients with the highest eosinophil count are different from the rest of the patients defined under the same term ACO, and finally, (3) we delve into the behavior of the eosinophil in an asthma population compared to a general population. In addition, in the last study, we analyse the eosinophil behavior over time in each patient through the study of the variability and its implication on clinical outcomes. With this premise, we designed the three studies presented below.
