La presente tesis doctoral contribuye al conocimiento de los códices iluminados en Cataluña entre 1250 y 1350. Se valora un corpus de manuscritos con pinturas vinculados al ámbito geográfico de la Cataluña medieval y datados en las fechas acotadas. Se distingue entre aquellos que fueron importados desde diversas ubicaciones de Francia —presentes en Cataluña durante el medioevo—, de aquellos que son el resultado de una elaboración catalana. Ambos son imprescindibles para la exposición del desarrollo de la miniatura en Cataluña entre 1250 y 1350.
Se ha escogido un elenco de obras representativas para proponer una explicación acerca de cómo fue la evolución artística en los libros iluminados catalanes. Son manuscritos de naturaleza textual diversa, prevaleciendo los de materia bíblica y aquellos que tuvieron una finalidad devocional o litúrgica.
Para reunir el corpus de códices se ha partido de la consulta de los fondos de las bibliotecas episcopales de Cataluña; se ha ampliado con otros códices iluminados hoy dispersos, relacionados con la Cataluña medieval. Se estudian los aspectos de su factura material que revisten interés para el conocimiento de la producción de códices miniados catalanes. Se completa esta aproximación mediante la consulta de las fuentes documentales, necesarias para la comprensión y reconstrucción histórica del entorno librario en Cataluña entre 1250 y 1350. La investigación se focaliza alrededor de unos ejes: la identificación y explicación del asentamiento y labor de artífices franceses y la llegada de códices franceses en Cataluña; la recepción de los modelos visuales franceses a través de su impacto en los manuscritos elaborados en Cataluña; la relevancia del mundo catedralicio como eje de promoción y difusión de manuscritos iluminados.
La tesis aporta resultados sobre cada uno de estos aspectos. Se presentan varios códices filiados al taller de un maestro del midi francés asentado en Vic, y otros testimonios de la labor de artífices parisinos o del sur de Francia que se establecieron en Cataluña en fechas comprendidas entre 1250 y 1340. Junto con esto se reúne un variado elenco de códices franceses hoy custodiados en las bibliotecas episcopales catalanas. Se prueba la llegada constante de artífices foráneos y de códices miniados, así como la diversidad de modelos visuales existentes entre 1250 y 1350. Se expone el desarrollo de la miniatura catalana y sus nexos con la miniatura francesa. Se pone en relieve el protagonismo de las sedes episcopales como mediadoras y agentes en la recepción, creación y difusión de libros. Se atiende a los procedimientos y recursos de los prelados en la promoción y coleccionismo de códices.
Entre las conclusiones, en la génesis y desarrollo de los manuscritos iluminados en Cataluña son cruciales los vínculos con el Midi francés, pero se constata como la naturaleza de estos nexos varía en las franjas cronológicas 1250-1300 y 1300-1350. En la primera etapa son primordiales los códices de la Biblia Sacra, y se desarrolla el gótico lineal catalán con variantes enlazadas a modelos procedentes tanto del sur como del norte de Francia; es un proceso ligado a los centros religiosos. En la segunda fase se diversifica la temática textual y la función de los manuscritos: teológicos, litúrgicos, ligados a los estudios de derecho o resultado de la creación literaria; la miniatura catalana se desarrolla en paralelo a la del Midi. Los centros episcopales y sus prelados prosiguen activos, pero se incorpora el Estudio General de Lérida; entonces Cataluña adquiere un novedoso protagonismo como centro de producción de libros iluminados.
La present tesi doctoral contribueix al coneixement dels manuscrits il·luminats a Cataluña entre 1250 i 1350. Es valora un corpus de còdexs miniats vinculats amb l’àmbit geogràfic de la Catalunya medieval i datats en aquest període definit. Es distingueix entre aquells que varen esser importats des de diverses ubicacions franceses —i que es trobàven a Cataluña durant l’Edat Mitjana—, d’aquells que són el resultat d’una factura catalana. Ambdós son imprescindibles per a exposar el desenvolupament de la miniatura a Cataluña entre 1250 i 1350.
S’ha escollit un estol d’obres representatives per proveir una explicació sobre l’evolució artística dels llibres il·luminats catalans. Són manuscrits de diversa temàtica textual, entre els quals prevaleixen els de matèria bíblica i aquells que tinguéren una finalitat devocional o litúrgica.
La formació del corpus de manuscrits ha partit de la consulta dels fons de les biblioteques episcopals de Cataluña; s’ha ampliat amb més llibres miniats ara dispersos, lligats amb la Catalunya medieval. Als còdexs s’estudien aquells aspectes de la seva factura material d’interès pel coneixement de la producció dels llibres miniats catalans. Aquesta aproximació es completa per mitjà de la consulta de les fonts documentals, necessàries per dur a terme la comprensió i reconstrucció històrica de l’entorn librari a Catalunya entre 1250 i 1350. La investigació es desenvolupa al voltant d’uns principis: la identificació i explicació de l’assentament i treball dels artífexs francesos i l’arribada de còdexs francesos a Catalunya; la recepció dels models visuals francesos per mitjà del seu impacte sobre els manuscritos elaborats a Catalunya; la rellevància del món catedralici en tant que nucli de promoció i difusió de manuscrits il·luminats.
La tesi aporta resultats sobre cada un d’aquests aspectes. Es presenten varis còdexs filiats al taller d’un mestre del midi francès assentat a Vic, i altres testimonis de la tasca d’artesans parisins o del sud de França que es varen establir a Catalunya entre 1250 i 1340. A més es reuneix un variat repertori de manuscrits francesos ara conservats en les biblioteques episcopals catalanes. Es demostra l’arribada constant d’artesans foranis i de còdexs miniats, així com la diversitat de models visuales que existiren entre 1250 i 1350. S’exposa el desenvolupament de la miniatura catalana i dels seus lligams amb la miniatura francesa. Es posa en relleu el protagonisme de les seus episcopals com a mediadores i motor en la recepció, creació i difusió dels llibres. S’atén als procediments i recursos dels prelats en la promoció i el col·leccionisme de còdexs.
Entre les conclusions, pel que fa a la gènesi i desenvolupament dels manuscrits il·luminats a Catalunya, són fonamentals els lligams amb el midi francès, pero es constata com l’essència d’aquest nexe canvia en les franges cronològiques de 1250-1300 i de 1300-1350. En la primera etapa són primordials els còdexs de la Biblia Sacra, y es desenvolupa el gòtic lineal català amb variants enllaçades amb models procedents tant del sud com del nord de França; és un procés lligat als centres religiosos. En la segona fase es diversifiquen la temàtica textual i la funció dels manuscrits: teològics, litúrgics, en relació amb els estudis de dret o resultat de la creació literària; la miniatura catalana es desenvolupa en paral·lel a la del midi francès. Els centres episcopals i els seus prelats segueixen actius, però ara s’incorpora l’Estudi General de Lleida; llavors Catalunya assoleix un nou protagonisme com a centre de producció de llibres il·luminats.
This PhD thesis contributes to the knowledge on illuminated codices in Catalonia between 1250 and 1350. It analyses a corpus of illuminated manuscripts linked to the geographical area of mediaeval Catalonia, dating the aforementioned period. A distinction is made between those imported from different locations in France —present in mediaeval Catalonia— and those produced in Catalonia proper. Both are essential for illustrating the development of miniatures in Catalonia between 1250 and 1350.
A selection of representative works has been chosen to exemplify the artistic evolution in illuminated Catalan manuscripts. They cover a range of texts, with a prevalence of bible works and those for prayer or devotional purposes.
In order to gather the corpus, collections from the episcopal libraries in Catalonia were consulted. This was complemented by other illuminated manuscripts linked to mediaeval Catalonia that are today found elsewhere. Aspects regarding their material workmanship that are useful for knowledge about the production of miniature Catalan codices are analysed. This approach is complemented by consultation of documentary sources required to interpret and historically reconstruct the literary environment in Catalonia between 1250 and 1350. The research focuses on several central pillars: identifying and explaining the settlement and production of French craftsmen and the arrival of French manuscripts in Catalonia; the reception of French visual models through their impact on manuscripts produced in Catalonia; and the importance of cathedral centres as focal points in promoting and disseminating illuminated manuscripts.
The thesis provides results on each of these aspects. Several codices affiliated with the workshop of a master from the French Midi and settled in Vic are presented, as well as other testimonies regarding the work of Parisian and southern French painters who settled in Catalonia between 1250 and 1350. Alongside this, there is a varied selection of French manuscripts held today in Catalan episcopal libraries. The constant arrival of foreign craftsmen and miniature codices is investigated, as is the diversity of visual models in the reference timeframe. The development of Catalan miniatures and their commonalities with French versions is explained. The relevance of episcopal sees as mediators and agents for the reception, creation and dissemination of books is highlighted. The procedures and resources of the prelates are analysed with regard to manuscript promotion and collecting.
The conclusions point out the crucial ties to the French Midi region in the origins and development of illuminated manuscripts, as well as documenting how the nature of these links vary between the time periods of 1250-1300 and 1300-1350. Biblia Sacra manuscripts are paramount in the first stage, where Catalan linear gothic develops with variants linked to models from both northern and southern France. This process is tied to religious centres. Textual topics and the function of manuscripts diversify in the second stage, with theological and liturgical examples linked to law studies or literary creation. The Catalan miniature develops alongside examples from the Midi. Episcopal sees and their prelates remain active, although the General Study of Lérida is incorporated. Catalonia then acquires a new standout role as a centre of production for illuminated manuscripts.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados