Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Eficacia colectiva, autoeficacia, cooperación y cohesión en futbolistas

  • Autores: Claudia Alicia Rivas Garza
  • Directores de la Tesis: Alexandre García Mas (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2022
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Aurelio Olmedilla Zafra (presid.), Francesc Xavier Ponseti Verdaguer (secret.), Lucía Abenza Cano (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología por la Universidad de las Illes Balears
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El propósito de la presente tesis de doctorado es revisar los conceptos de autoeficacia individual, así como la eficacia por el trabajo en equipo (individualismo-colectivismo) que se presenta como una teoría explicativa de la dinámica interna de los equipos deportivos distinta a las teorías en vigor, especialmente la cohesión deportiva. Se utilizó el Cuestionario de Eficacia Colectiva Percibida (CEC) para medirla en el contexto del fútbol siguiendo las propuestas realizadas por Heuzé, Raimbault y Fontayne (2006), para deportes como el baloncesto y el balonmano y se utilizó una versión adaptada del Collective Efficacy and Teamwork Questionnaire (Tasa, Taggar y Seijts, 2007), el Cuestionario de Eficacia y Conductas para Trabajo en Equipo (CETE), para evaluar la relación entre la eficacia colectiva y la capacidad para trabajar en equipo (balance individualismo-colectivismo). El presente estudio contó con 179 jugadores de futbol asociación, del sexo masculino profesionales y amateurs, divididos en 8 diferentes equipos de distinto nivel competitivo. La edad media de los participantes fue de 20.24 años, con un rango de 13 a 37 años y una DE 1.83. Los resultados obtenidos muestran que ambos cuestionarios el CEC y el CETE, presentan una aceptable fiabilidad interna. Estos mismos resultados reflejan que existe una percepción clara del individualismo y del colectivismo dentro de los jugadores de futbol evaluados, al mismo tiempo que no existe una relación directa con la disposición a trabajar en equipo, y por lo tanto, hay que buscar variables moduladoras, como la cooperación, que expliquen la disposición “motivacional” a trabajar en equipo.

    • català

      L’objectiu de la present tesi de doctorat és revisar els conceptes d'autoeficàcia individual, així com l'eficàcia pel treball en equip (individualisme-col·lectivisme) que es presenta com una teoria explicativa de la dinàmica interna dels equips esportius diferent de les teories actualment en vigor, especialment de la cohesió esportiva. Es va utilitzar el Qüestionari d'Eficàcia Col·lectiva Percebuda (CEC) per mesurar-la en el context del futbol, tot seguint les propostes realitzades per Heuzé, Raimbault i Fontayne (2006), per a esports com el bàsquet i l'handbol, i es va utilitzar una versió adaptada del Collective Efficacy and Teamwork Questionnaire (Tasa, Taggar i Seijts, 2007), el Qüestionari d'Eficàcia i Conductes per a Treball en Equip (CETE), per avaluar la relació entre l'eficàcia col·lectiva i la capacitat per treballar en equip (balanç individualisme - col·lectivisme). El present estudi va comptar amb 179 participants, tots ells varons, jugadors professionals, adults joves i juvenils de futbol associació, dividits en 8 diferents equips de diferent nivell competitiu. L'edat mitjana dels participants va ser de 20.24 anys, amb un rang de 13 a 37 anys i una DE de 1.83. Els resultats obtinguts mostren que ambdós qüestionaris -el CEC i el CETE- presenten una acceptable fiabilitat interna. Aquests mateixos resultats reflecteixen que hi ha una percepció clara de l'individualisme i del collectivisme per part dels jugadors de futbol avaluats, alhora que no hi ha una relació directa amb la disposició a treballar en equip, i per tant, cal buscar variables moduladores, com la cooperació, que expliquin la disposició “motivacional” a treballar en equip.

    • English

      The purpose of this paper is to review the concepts of individual self efficacy and teamwork effectiveness (individualism-collectivism), presented as an explanatory theory of the internal dynamics of the different sports teams to the theories currently in force, especially sporting cohesion. Has been used the Perceived Collective Efficacy Questionnaire, CEC, to measure in the context of football, following the proposals made by Heuzé, Raimbault et al. (2006) for sports like basketball and handball; another tested employed was an adapted version of Collective Efficacy and Teamwork Questionnaire (CETE, Taggar and Seijts, 2007), in order to evaluate the relationship between collective efficacy and capacity for teamwork (balance individualism-collectivism). This study involved 179 participants, all males’ players of football (soccer), divided into 5 different teams in different competitive level. The average age of participants was 20.24, ranging from 13 to 37 years old and a SD of 1.83. The results show that both questionnaires the CEC and the CETE, showed acceptable internal reliability. The same results show that there is a clear sense of individualism and collectivism within football players tested, while there is no direct relationship with the willingness to work together, and therefore, look for intermediate variables explain them better.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno