Resumen de "Qué lejos corre la ruta": la poética del viaje en la obra de gabriela mistral
- español
Esta tesis doctoral tiene como objetivo el estudio del viaje como elemento primordial y tema estructurador de la obra y vida de la escritora chilena Gabriela Mistral. La hipótesis principal de la que partía este estudio era la siguiente: el tema del viaje en la poesía mistraliana es recurrente y se constituye como un elemento fundamental en la construcción identitaria del Yo poético y del Yo autoral, algo que se aprecia asimismo en su prosa. Esto se ha podido demostrar mediante el rastreo de las representaciones y manifestaciones del viaje, tanto físico como simbólico, a través de un corpus formado por la obra poética de la autora y una selección de sus textos más relevantes en prosa. Se ha estudiado, además, al concepto de identidad, relacionado intrínsecamente con el tema principal. A este respecto, la tesis demuestra como la autora construye su yo poético en una posición de margen, de frontera. Para ello, se ha analizado la trascendencia de sus continuos desplazamientos y su vida nómada en la creación de su obra y en la configuración de una identidad fragmentada, haciendo hincapié en el modo en el que el viaje, el exilio y la ausencia del hogar dan lugar a una poética de dislocación. Por último, se ha prestado atención, de modo complementario, a la simbología del espacio en la poesía de Mistral, es decir, a la presencia de simbolismos, motivos e imágenes recurrentes en sus versos que enlazan con nuestros temas principales: el viaje y la identidad. En definitiva, se concluye que los numerosos viajes y mudanzas realizados a lo largo de toda su vida se codifican en sus textos mediante la inscripción de un sujeto móvil y diseminado, algo que se aprecia con especial claridad en su poesía de madurez, en la que se puede observar la escisión de la voz poética en distintas voces o personas. Esta multiplicidad de voces sugiere la expresión de una identidad compleja y fragmentada, construida en pleno tránsito, fruto de los desplazamientos, los viajes y la ausencia prolongada de un hogar permanente.
- català
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l'estudi del viatge com a element primordial i tema estructurador de l'obra i la vida de l'escriptora xilena Gabriela Mistral. La hipòtesi principal de què partia aquest estudi era la següent: el tema del viatge a la poesia mistraliana és recurrent i es constitueix com un element fonamental en la construcció identitària del Jo poètic i del Jo autoral, cosa que s'aprecia així mateix en la seva prosa. Això s'ha pogut demostrar mitjançant el rastreig de les representacions i les manifestacions del viatge, tant físic com simbòlic, a través d'un corpus format per l'obra poètica de l'autora i una selecció dels seus textos més rellevants en prosa. A més, s'ha estudiat el concepte d'identitat, relacionat intrínsecament amb el tema principal. Així, la tesi demostra com l'autora construeix el seu Jo poètic en una posició de marge, de frontera. Per això, s'ha analitzat la transcendència dels seus continus desplaçaments i la seva vida nòmada en la creació de la seva obra i en la configuració d'una identitat fragmentada, posant èmfasi en la manera com el viatge, l'exili i l'absència de la llar donen lloc a una poètica de dislocació. Finalment, s'ha prestat atenció, de manera complementària, a la simbologia de l'espai a la poesia de Mistral, és a dir, a la presència de simbolismes, motius i imatges recurrents als seus versos que enllacen amb els nostres temes principals: el viatge i la identitat. En definitiva, es conclou que els nombrosos viatges i mudances realitzats al llarg de tota la seva vida es codifiquen en els seus textos mitjançant la inscripció d'un subjecte mòbil i disseminat, cosa que s'aprecia amb especial claredat en la seva poesia de maduresa, en què es pot observar l'escissió de la veu poètica en veus o persones diferents. Aquesta multiplicitat de veus suggereix l’expressió d’una identitat complexa i fragmentada, construïda en ple trànsit, fruit dels desplaçaments, els viatges i l’absència prolongada d’una llar permanent.
- English
This PhD thesis aims to study travel as the main element and structuring theme of the work and life of the Chilean writer Gabriela Mistral. The main hypothesis is that travelling in Mistral's poetry is a recurring topic and constitutes a fundamental factor in the construction of the poetic self and the authorial self, also noticeable in her prose. This has been proved by tracing the representations and manifestations of the journey, both physical and symbolic, through a corpus composed of the author's poetical writings and a selection of her most relevant prosaic work. The concept of identity, intrinsically related to the main theme, has also been studied. Regarding this, the thesis establishes how the author constructs her poetic self in a marginal position. To further prove this point, the influence that her constant travels and her nomadic way of life had on her work has been analyzed, emphasizing the way in which traveling, exile and the absence of a home endows a dislocation poetics. Finally, the symbology of space in Mistral's poetry (that is, the symbolism, motifs and recurring images in her verses linked to our main themes, journey and identity) has been adressed. In closing, the numerous trips and motions that took place throughout Mistral’s life are codified in her texts through the inscription of a scattered subject. This is clearly noticeable in her mature poetry which exhibits a splitting of the poetic voice into multiple voices or personas. Said multiplicity of voices suggests the expression of a complex and fragmented identity, shaped in full transit as a direct outcome of her numerous journeys and the absence of a permanent home.
