Resumen de TVE com a actor en el procés de constitució de la comunitat autònoma de les Illes Balears (1979-1985): anàlisi de com TVE a les Balears contribuí amb els seus programes informatius a la generació de la CAIB i la difusió d’una identitat balear

Francesca Maria Llabrés Bestard

• español

  Introducción: Esta investigación tiene como punto de partida la idea de Walter Lippmann de que los medios de comunicación son capaces de crear "imágenes" en la mente de sus espectadores. A partir de la teoría de este autor y otras investigaciones de la perspectiva interpretativa de la investigación en comunicación intentaremos averiguar cómo crearon los primeros informativos de TVE de Baleares para su audiencia una "imagen" de Baleares y de cada una de las islas en un momento histórico clave, la preautonomía y los primeros años de autonomía. En estas fechas, en que los habitantes de las islas no concebían Baleares como una unidad y mucho menos como una patria, se impulsó desde las islas el proyecto de un informativo regional en una televisión pública estatal con la esperanza de empezar a crear una comunidad balear. El objetivo de esta tesis es descubrir si este espacio televisivo cumplió su propósito de empezar a establecer vínculos cognitivos y afectivos entre los ciudadanos de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, que hasta entonces vivían en mundos separados, para introducirlos en la nueva unidad política que se estaba gestando, la comunidad autónoma de las Islas Baleares.

  Contenido de la investigación: La investigación se centra en los primeros años de la programación regional de TVE Baleares, que inició sus emisiones el 15 de noviembre de 1979 desde Madrid. El análisis empírico empieza en este momento y se extiende hasta el año 1985, cuando ya estaba en marcha el Centro Territorial de Baleares. En concreto, se realiza un análisis de contenido de los dos principales espacios informativos de ese período, el l'Informatiu Balear y La Setmana, a partir de las aportaciones teóricas del constructivismo y la etnometodología, la Agenda-setting y la metodología del frame analysis. El trabajo se completa con 8 entrevistas a los periodistas y operadores de cámara que elaboraron estos programas. Antes de iniciar este análisis se lleva a cabo una extensa reflexión teórica sobre el hecho nacional y nacionalidad balear para saber cuál era el punto de partida sobre el que tuvo que trabajar TVE Baleares. Como resultado, se identifican tres problemas para el desarrollo de la nacionalidad balear: un problema identitario, un problema político y un problema comunicativo Conclusión: La tesis concluye que TVE Baleares funcionó como un verdadero actor en el proceso de construcción de la comunidad autónoma de Baleares y se convirtió en la primera estrategia de políticas de comunicación realizada desde las instituciones de Baleares en democracia. Pero no consiguió proponer una identidad colectiva "balear" única y común para todo el archipiélago, sino que reprodujo la desvertebración existente, concediendo un gran peso a Mallorca e integrando las islas menores a través de la "cuota" y las informaciones genéricas. No obstante, debemos constatar también que el canal de televisión empezó a asociar cada una de las islas con determinados conceptos mentales, a base de la reiteración. Por otra parte, en la propuesta de una patria para los baleares, defendió una doble lealtad: a la comunidad autónoma y al estado. Entre las funciones que desarrolló, hay que destacar que TVE Baleares fue un importante instrumento de normalización y normativización del catalán, transmitió la cultura y las tradiciones propias y propició un mayor conocimiento entre las islas. Finalmente, también instó a la población balear a defender cuestiones clave como la autonomía, la mejora del transporte aéreo y marítimo y la protección del medio ambiente.

• català

  Introducció: Aquesta investigació parteix de la idea de Walter Lippmann que els mitjans de comunicació són capaços de crear "imatges" en el cap dels seus espectadors. A partir de la teoria d'aquest autor i altres investigadors de la perspectiva interpretativa d'investigació en comunicació intentarem esbrinar com els primers informatius de TVE de Balears crearen per a la seva audiència una "imatge" de les Balears i de cadascuna de les illes en un moment històric clau, la preautonomia i els primers anys d'autonomia. En aquestes dates, en què els illencs no concebien les Balears com a unitat i molt manco com a pàtria, s'impulsà de les Illes el projecte d'un informatiu regional a una televisió pública estatal amb l'esperança de començar a crear una comunitat balear. El propòsit d'aquesta tesi és descobrir si aquest espai televisiu va complir el seu objectiu de començar a establir vincles cognitius i afectius entre els ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que fins aleshores vivien en mons separats, per a introduir-los en la nova unitat política comuna que s'estava gestant, la comunitat autònoma de les Illes Balears.

  Contingut de la investigació: La investigació se centra en els primers anys de la programació regional de TVE Balears, que inicià les seves emissions el 15 de novembre de 1979 des de Madrid. L'anàlisi empíric comença en aquest moment i s'estén fins l'any 1985, quan ja estava en marxa el Centre Territorial de les Balears. En concret, es fa una anàlisi de contingut dels dos principals espais informatius d'aquell període, l'Informatiu Balear i La Setmana, a partir de les aportacions teòriques del constructivisme i l'etnometodologia, l'Agenda-setting i la metodologia del frame analysis. L'estudi es completa amb 8 entrevistes als periodistes i càmeres que elaboraren aquells espais. Abans d'iniciar aquesta anàlisi es fa una extensa reflexió teòrica sobre el fet nacional i la nacionalitat balear per saber quin era el punt de partida sobre el qual hagué de treballar TVE Balears. Com a resultat, s'identifiquen tres problemes per al desenvolupament de la nacionalitat balear: un problema identitari, un problema polític i un problema comunicatiu.

  Conclusió: La tesi conclou que TVE Balears va ser un veritable actor en el procés de construcció de la comunitat autònoma de les Illes Balears i va suposar primera estratègia de polítiques de comunicació realitzada des de les institucions de les Illes Balears en democràcia. Però no aconseguí proposar una identitat col·lectiva “balear” única i comuna per a tot l’arxipèlag, sinó més aviat reproduí la desvertebració existent, donant un gran pes a Mallorca i integrant les illes menors a través de la "quota" i les informacions genèriques. No obstant això, hem constatat també que el canal de televisió començà a associar cadascuna de les illes amb determinats conceptes mentals, a base de la reiteració. I a l'hora de proposar una pàtria per als balears defensà una doble lleialtat: a la comunitat autònoma i a l'estat. Entre les funcions que desenvolupà cal destacar que TVE Balears va ser un important instrument de normalització i normativització del català, transmeté la cultura i les tradicions pròpies i propicià un major coneixement entre illes. Finalment, també instà a la població balear a defensar qüestions clau com l'autonomia, la millora del transport aeri i marítim i la protecció del medi ambient.

• English

  Introduction: This research is based on Walter Lippmann's idea that the media can create "images" in the minds of its viewers. Based on this author’s theory, and that of other researchers of the interpretive perspective of communication research, we will try to find out how the first TVE Balears news bulletin created an "image" of the Balearic Islands as a whole, and an “image” of each island, for its audience at a key historical moment, pre-autonomy and the early years of autonomy. At this time, when the islanders did not conceive the Balearic Islands as a unit and much less as a homeland, the project of a regional news bulletin on a state public television was promoted, in the hope of starting to create a sense of community. The purpose of this thesis is to find out if this television space succeeded in its goal of establishing cognitive and affective links between the citizens of Majorca, Menorca, Ibiza and Formentera (who until then lived in separate worlds) to introduce them into the new common political unit that was being developed, the autonomous community of the Balearic Islands.

  Research content: This research focuses on the first years of the TVE Balears regional programming, which began broadcasting on November 15th, 1979, from Madrid. The empirical analysis begins at that point and extends to the year 1985, when the Balearic Territorial Center was already on. Specifically, a content analysis of the two main information spaces of that period, the Informatiu Balear (Balearic news bulletin) and La Setmana, is conducted, based on the theoretical contributions of constructivism and ethnomethodology, the Agenda-setting and the frame analysis methodology. The study is completed with eight interviews to the journalists and cameramen who prepared those spaces. Before starting this analysis, a detailed theoretical reflection on the national fact and the Balearic nationality is made in order to know the TVE Balears starting point. As a result, three problems for the development of Balearic nationality are identified: an identity problem, a political problem and a communication problem.

  Conclusion: This thesis concludes that TVE Balears was a real player in the process of building the autonomous community of the Balearic Islands and was the first communication policy strategy carried out by the institutions of the Balearic Islands during democracy but failed to propose a unique and common “Balearic” collective identity for the whole archipelago. Instead, it reproduced its existing disintegration, prioritizing Majorca and integrating the smaller islands through the “quota” and generic information. However, we also found that the television channel began to associate each of the islands with certain mental concepts, based on reiteration. And when proposing a homeland for the Balearics, it defended a double loyalty: to the autonomous community and to the State. Among its functions, it should be noted that TVE Balears was an important instrument for the normalization and standardization of Catalan. It transmitted the culture and traditions of the Balearic Islands and promoted greater knowledge between them. Finally, it also urged the Balearic population to defend key issues, such as autonomy, the improvement of air and sea transport and the protection of the environment.