Resumen de Aprenentatge i competència dels mestres. Un estudi de cas de l’activitat conjunta de planificació des d’una perspectiva psicològica
En aquesta recerca entenem l’aprenentatge de la professió en un contínuum que es desplega al llarg de la vida professional en un ampli ventall de situacions.
L’aprenentatge dels mestres no es pot ubicar només en espais de formació inicial dissenyats formalment per preparar-los amb agents específicament orientats a acomplir aquesta funció, sinó que s’esdevé en els diferents períodes al llarg de la vida professional, per la participació dels mestres en una àmplia varietat de situacions, contextos i tasques professionals. Entre aquests períodes, podem assenyalar un dels més habituals i que explorem en detall en aquest treball: l’arribada de mestres nous amb experiència a les escoles, que s’hi incorporen participant amb d’altres companys en contextos de tasques rellevants de la comunitat, com són els espais de coordinació.
Abordarem l’estudi d’aquest període com una oportunitat d’aprenentatge professional, enfocant la seva anàlisi des d’una aproximació sociocultural que entén l’aprenentatge entre mestres com un procés mediat socialment i culturalment, on el discurs esdevé un eix central de la construcció de l’activitat i d’influència formativa conjunta. En l’entrada i incorporació de nous mestres a l’escola, la planificació del treball de l’aula esdevé una de les tasques professionals rellevants en la comunitat en què les mestres desenvolupen la seva pràctica professional habitual.
El treball que tesi que presentem té com a finalitat l’anàlisi i comprensió de l’activitat conjunta de la planificació del nivell entre dues mestres que inicialment tenen graus de coneixement-competència diferent en la comunitat en què exerceixen la mateixa funció, la tutorització de dos grups classe de Parvulari (P4). L’activitat de les mestres se situa en un àmbit rellevant de la comunitat professional (escola) com és la coordinació del nivell educatiu, en què les dues mestres tutores planifiquen i coordinen el treball que portaran a terme als respectius grups classe de què són responsables.
De manera més específica, la recerca se centra a identificar i analitzar les formes a través de les quals les mestres construeixen la seva activitat conjunta de planificació.
Així mateix, la investigació explora a través de quines estructures comunicatives es construeix aquesta activitat i com l’estat inicial de competència divers de les mestres condiciona la construcció i l’avenç de la seva activitat conjunta. Particularment, ens interessa conèixer com una i altra s’impliquen a fer-la avançar al llarg de les sessions de coordinació. La rellevància institucional de la tasca de planificació de nivell a l’escola ens porta a explorar-la en profunditat i a analitzar en més detall el focus mateix entorn del qual es vertebra l’activitat conjunta de planificació. En aquest sentit, l’anàlisi del contingut de les converses entre les mestres constitueix el darrer nucli d’anàlisi d’aquest treball.
Per donar resposta als objectius plantejats, hem optat per una metodologia qualitativa que té com a objectiu conèixer en detall el fenomen objecte d’estudi. L’estratègia metodològica escollida ha estat l’estudi de cas únic, identificat i seleccionat a través d’informants clau. El cas seleccionat per a la recerca és un institut escola públic de la ciutat de Barcelona (institució que inclou Educació Infantil i Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, amb alumnat entre 3 i 18 anys). Les situacions observades han estat les sessions de coordinació del nivell que s’han portat a terme entre els mesos de setembre i gener, on han participat dues mestres tutores amb graus inicials de coneixença del centre diferents: una mestra amb antiguitat a l’escola i una mestra acabada d’arribar (novella en el context). Les dues mestres participants en la recerca tenen experiència professional prèvia, però presenten graus de competència diferents en la comunitat en què actuen exercint la mateixa funció. El període objecte d’anàlisi compren la totalitat de l’estada de la mestra nova a l’escola.
Amb l’objectiu de preservar la naturalitat de la situació de treball entre les mestres, les sessions de coordinació han estat registrades en àudio per part de les mateixes participants.
Les converses han estat transcrites i analitzades atenent a les formes d’organització de l’activitat conjunta i el contingut entorn del qual es vertebren.
Els resultats ens han permès constatar que les formes d’organització amb què les mestres construeixen la seva activitat de planificació estan focalitzades en les activitats i tasques d’ensenyament i aprenentatge, cosa que comporta la seva caracterització situada, la distribució i ajust d’aquestes activitats i tasques en els plans de treball, així com la identificació i anàlisi de condicionants que alteren l’activitat habitual prevista en el grup classe. Per altra banda, també hem identificat moments de l’activitat conjunta centrats a caracteritzar altres tasques docents que les mestres han de portar a terme fora de les aules, com les relatives a l’avaluació i el seguiment de l’alumnat dels grups del nivell.
L’anàlisi més detallat del discurs entre les mestres ens ha permès identificar formes característiques que aquest discurs adopta; per una banda, en la planificació d’activitats i tasques d’ensenyament i aprenentatge, on es poden reconèixer les formes específiques amb les quals porten a terme la caracterització de les activitats, la distribució i gestió del pla de treball, i l’anàlisi de condicionants que alteren l’activitat prevista per ésser desenvolupada en el grup classe i, per l’altra, les formes comunicatives amb què les mestres caracteritzen les tasques docents d’avaluació i seguiment. Aquesta anàlisi també ens ha permès constatar formes de participació diferenciades entre les mestres que posen de manifest el paper de guia i orientació que exerceix la mestra amb més competència a l’escola en l’elaboració de la planificació i en la caracterització de l’avaluació i el seguiment dels alumnes; un paper que no desapareix en el decurs de les sessions de coordinació, però que fluctua en l’activitat conjunta amb la mestra novella. La mestra amb més competència orienta l’elaboració de la planificació seguint la programació prevista per al nivell i, alhora, contribueix a dissenyar conjuntament amb la novella noves propostes de treball a les aules. La mestra novella, per altra banda, al llarg de les sessions, explora l’escola i els elements que la caracteritzen i proposa formes de fer i actuar alternatives, que es negocien i despleguen conjuntament amb l’altra mestra.
Finalment, l’anàlisi del treball entre les mestres ens ha permès constatar que l’activitat conjunta de planificació no pot ser considerada una activitat tècnica, sinó complexa i situada, mediada per representacions situacionals. Aquesta anàlisi mostra que la planificació de les dues mestres comporta la reflexió continuada sobre la relació entre l’acció dissenyada o planificada i la seva plasmació pràctica en condicions que la sostenen i la fan possible en situacions concretes a l’aula i/o a l’escola. És a dir, els resultats apunten que la planificació comporta per a ambdues elaborar de manera conjunta la representació de sistemes d’activitat situada en espais i temps específics de la pràctica, considerant tots els elements que hi intervenen com una unitat holística i de manera relacionada. L’anàlisi del contingut temàtic de les converses entre mestres posa de relleu la diversitat d’elements que composen la situació, entre els quals destaquen la incorporació de la representació de l’actuació conjunta de la pròpia mestra amb els nens del seu grup classe. Des de la nostra perspectiva, i tenint en compte els estudis sobre planificació, el resultat d’aquesta anàlisi esdevé una de les aportacions originals i, al nostre entendre, rellevants, de la tesi.
L’anàlisi i comprensió de l’activitat de planificació entre mestres a l’escola com una part habitual de la seva activitat professional i des de l’enfocament amb què l’hem portada a terme, té implicacions rellevants per a l’abordatge d’aquesta activitat en l’àmbit de la formació del professorat i en la construcció del coneixement professional dels mestres: cal ensenyar a planificar en context i en el marc de la relació entre disseny i acció pràctica i situada.
