L'evolució literària de Miquel Martí i Pol dels inicis als anys de la poesia social (1944-1969)

• Autores: Jordi Berenguer i Queraltó
• Directores de la Tesis: Olívia Gassol i Bellet (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ferran Carbó Aguilar (presid.), Francesc Foguet i Boreu (secret.), Roger Canadell (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lengua y Literatura Catalanas y Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Análisis literario
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L’estudi presenta l’evolució literària de Miquel Martí i Pol des dels seus inicis en llengua castellana, en què es va mantenir uns pocs anys, fins que, en començar a escriure en català, cregué que la literatura tenia també una funció eminentment social, un aspecte en què va créixer gràcies a les veus de literats locals i amb el temps, sobretot, de procedència europea. El poeta de Roda de Ter va tenir la voluntat de crear una literatura amb pretensions europeïtzants i amb una intenció de compromís, com es realitzava en molts països. Finalment, aquesta consciència social la fonamentà en l’ideari marxista en què va aprofundir teòricament.

    En la tesi es manifesten motius i temes recurrents a partir dels quals es crea l’imaginari martipolià. Es parteix dels anys 40 i s’acaba a inicis de la dècada dels setanta. Aquests motius i temes que es repeteixen permeten donar a conèixer pautes per a la interpretació dels poemes, no només fins als inicis dels setanta sinó que de vegades l’autor reprendrà les imatges en la poètica posterior. També s’hi manifesta l’evolució literària de Martí i Pol gràcies a la narrativa, els articles que publica i, a partir d’alguna de les activitats que duia a terme —conferències, Nova Cançó, comentaris cinematogràfics...—, com també en la correspondència que mantingué amb Jordi Sarsanedas, Anna Bracons, Antoni Pous, José Corredor-Matheos, Josep Pedreira i Francesc Vallverdú, entre d’altres. D’aquesta correspondència es deriven aspectes importants com la història dels llibres de poesia que va publicar, alguns d’aquests com es van arribar a perfer, els problemes que tingué en llur publicació; la datació més aproximada d’escriptura dels poemes, que aportaran, en algun cas, consideracions importants a l’hora de determinar realment l’evolució literària de l’autor. Fins i tot, permetria realitzar un canvi important a l’hora d’entendre l’evolució poètica de Martí i Pol; la problemàtica que li va suposar a nivell lingüístic la tasca de traductor... També es proporcionen pautes per entendre la narrativa del poeta, sobretot dels Contes de la Vila de R. i, sempre que és possible, es procura un distanciament de la biografia de l’autor per entendre i valorar la seva creació literària.