En els últims anys, s’ha descrit una amplia varietat d’hidrofuncionalitzacions a olefines amb selectivitat Markovnikov, utilitzant alquens com a precursors radicalaris i aplicant la transferència d’àtom d’hidrogen (HAT) per generar radicals centrats en el carboni. El grup de Mukaiyama va ser el primer en descobrir l’ús d’un catalitzador de cobalt amb oxigen molecular i PhSiH3 o Et3SiH per realitzar la hidratació d’olefines no activades. Tot seguit, van seguir desenvolupant la feina anterior i van descriure la hidroperoxidació i hidronitrosilació d’alquens. Mentrestant, el grup de Norton va estudiar el mecanisme d’aquest tipus de reaccions i va identificar el mecanisme HAT que ja havia descrit en Halpern. A continuació, es van publicar diverses metodologies per a la hidrogenació d’olefines utilitzant catalitzadors de Co i Mn, estudiades pels grups de Magnus, Shenvi i Herzon. A part d’això, el grup de Girijavallabhan va descriure la hidrotioeterificació d’alquens emprant un catalitzador de cobalt salen. A més a més, els grups de Boger i Carreira van demostrar que era possible atrapar una amplia varietat d’electròfils utilitzant catalitzadors de cobalt, manganés o ferro. Per últim, el grup de Baran va descobrir que utilitzant acceptors de Michael en l’alquè com a electròfil es podia aconseguir un acoblament C−C entre dues olefines.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados