Resumen de L'atenció educativa a l'alumnat d'alta capacitat en el sistema educatiu valencià
L’atenció educativa a l’alumnat d’alta capacitat continua plantejant molts dubtes i incerteses en el sistema educatiu actual. L’objectiu d’aquesta tesi és explicar (diagnosticar i analitzar) quina és la resposta educativa que rep actualment l'alumnat d'altes capacitats en el sistema educatiu valencià, amb la intenció d’elaborar propostes de millora educativa. El disseny de la investigació respon a tres tipus estudi: un estudi documental, un estudi de tipus descriptiu-correlacional de tipus quantitatiu i una anàlisi de grups de discussió de tipus qualitatiu. L’estudi documental ha servit per revisar quina és la formació inicial i contínua que s’ofereix als professionals de l’educació. L’estudi descriptiu correlacional ha analitzat les següents dimensions: formació rebuda, coneixements sobre l’alta capacitat, creences i actituds, coneixement de la legislació vigent i resposta educativa aplicada a l’alumnat d’alta capacitat. Les dades s’han recollit a través de dos qüestionaris realitzats ad hoc, un dirigit al professorat i l’altre als professionals de l’orientació educativa. Finalment, s’han plantejat dos grups de discussió: un de famílies i l’altre d’alumnat d’alta capacitat.
L’anàlisi de les dades recollides mostra que la formació inicial de docents i professionals de l’orientació sembla més orientada al dèficit que a la promoció del talent i a obviar la importància de treballar amb l’alumnat d’alta capacitat. S’evidencia, a més de la manca de formació de base, que molts dels professionals de l’educació se senten poc capacitats per atendre l’alumnat d’alta capacitat. Per tant, el fet d’haver rebut formació tampoc no garanteix que aquesta tinga una transferència directa a l’aula. D’altra banda, són els i les professionals més joves els qui mostren un millor coneixement i una visió menys estereotipada i més lliure de prejudicis cap a l’alta capacitat. En canvi, no existeix una relació significativa entre els coneixements i les actituds en base a la formació rebuda. Són per tant les generacions més joves les que parteixen d’una visió menys estereotipada cap a l’alta capacitat. Pel que fa al coneixement de la legislació vigent, s’hi manifesta un clar desconeixement de la legislació vigent per part dels docents, però no en el cas dels i les professionals de l’orientació, sobretot entre aquells que treballen a l’educació pública i porten més temps treballant.
Per acabar, en relació a quina és la resposta educativa que rep l’alumnat amb altes capacitats actualment al sistema educatiu valencià, les dades recollides mostren una manca de planificació a llarg termini, de coordinació entre etapes (o fins i tot dins la mateixa etapa) i de capacitat d’establir un itinerari clar i coherent que done la resposta que l’alumne/a necessita.
En última instància, la proposta d’intervenció que es planteja en aquesta tesi aborda la necessitat d’orientar el sistema educatiu cap al desenvolupament del talent de l’alumnat, i no cap al dèficit, com ocorre en el sistema educatiu actual. És partint d’aquesta base que cal emmarcar la resposta específica a l’alumnat d’alta capacitat, que ha de ser planificada i tenir un seguiment al llarg del temps. A més d’això s’hi proposen dos documents que poden facilitar l’organització de la resposta educativa a aquest alumnat per part dels professionals de l’educació, atenent a les pròpies necessitats educatives, vinculades a la seua particular forma d’aprendre. Les diferents mesures proposades s’emmarquen dins del quatre nivells de mesures per afavorir la inclusió de l’alumnat que estableix la legislació vigent arran del Decret 104/2018.
Un sistema educatiu que mira cap a la inclusió de tot l’alumnat s’ha d’orientar necessàriament cap a l’equitat, i no cap a la igualtat, ha de donar oportunitats a cada alumne o alumna, independentment de les seues característiques o circumstàncies.
