Resumen de La cultura escolar familiar i l'aprenentatge dels problemes socials
La Geografia Humanística i també la de la Percepció s’han preocupat per la importància de les emocions i els filtres que condicionen la relació de les persones amb la realitat viscuda. La realitat dels centres escolars i de les aules són un espai significatiu per la creació d’una actitud en un alumnat que, en interpretar la realitat escolar, desenvolupa comportaments que condicionen el seu accés als elements culturals bàsics.
El present treball s’interessa per les possibilitats del professorat de modular les actituds de l’alumnat definit com a perifèric per l’Administració, a través de la manera d’entendre el seu treball i de la forma com presenten els continguts a l’alumnat, per millorar la funció de l’escola en la societat.
El treball, fonamentat en la metodologia sociocrítica, estudia des de la definició d’un territori epistèmic particular com s’ha materialitzat l’atenció a la diversitat en dos centres públics on he treballat els últims quinze anys, sobre una mostra d’alumnat amb itineraris educatius complexos i companyes i companys professors que han narrat la seua manera d’entendre la professió. Els records de la seua experiència escolar seran la font principal per definir els obstacles i problemes que dificulten una escolarització profitosa.
El resultat ha estat plantejar una proposta educativa des de les Ciències Socials, en concret des de l’àmbit sociolingüístic dins dels programes de segona oportunitat, per fer una proposta escolar que camina a la recerca d’un model educatiu equitatiu que mobilitze les capacitats de formació dels alumnes, interessant-se pels problemes socials i ambientals que poden descobrir al seu entorn més pròxim.
Paraules clau: Geografia, emocions, records, segona oportunitat, àmbits, equitat.
