Valor diagnòstic i pronòstic de l'anàlisi genotípica als limfomes cutanis primaris utilitzant els protocols de reacció en cadena de la polimerasa BIOMED-2

• Autores: Daniel López Aventín
• Directores de la Tesis: Fernando Gallardo Hernandez (dir. tes.), Ramón M. Pujol i Vallverdú (codir. tes.), Beatriz Bellosillo Paricio (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Teresa Estrach Panella (presid.), Isabel Bielsa (secret.), Octavio Servitje (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Dermatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Introducció i Objectius: Els protocols estandarditzats de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) BIOMED-2 són àmpliament utilitzats per a la detecció de poblacions clonals de cèl·lules T/B i representen una eina diagnòstica important en l'avaluació dels limfomes cutanis (LC). L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar el valor diagnòstic i pronòstic dels resultats de l'anàlisi genotípica obtinguts a través d'aquestes tècniques en la pràctica clínica diària. Mètodes: Tres-centes seixanta mostres de pell van ser revisades retrospectivament de 149 pacients diagnosticats segons la classificació WHO-EORTC com: 114 limfomes cutanis de cèl·lules T (LCCT) i 35 limfomes cutanis de cèl·lules B (LCCB). Dues-centes quaranta-nou biòpsies de 180 pacients amb infiltrats limfoides cutanis benignes van servir de controls. De tots els casos es va estudiar teixit fixat en formol i inclòs en parafina, també es van analitzar mostres de sang perifèrica de 179 pacients. Es van avaluar els reordenaments gènics del receptor de la cèl·lula T i de la immunoglobulina mitjançant els protocols de PCR BIOMED-2. La mediana del seguiment va ser de 75,7 i de 45,9 mesos als subjectes amb LC i control, respectivament. Resultats: El protocol de PCR BIOMED-2 és un mètode útil per distingir LCCT d'infiltrats T cutanis benignes amb alta sensibilitat (89,4%) i significativa especificitat (81,5%). També proporciona dades valuoses en el diagnòstic particularment difícil de la micosi fungoide (MF) en estadi inicial que pot imitar dermatosis inflamatòries comunes (sensibilitat = 89,1% i especificitat = 85,5%). L'anàlisi de les recombinacions d'IGH (VH-JH) també ha estat útil per diferenciar LCCB d'infiltrats B cutanis benignes amb elevada sensibilitat (85,7%) i especificitat raonable (82,4%). L'addició d'IGK a l'avaluació d'IGH va augmentar la taxa de detecció de clonalitat del 85,7% al 100%, malgrat, disminuir l'especificitat. Es va identificar heterogeneïtat clonal entre biòpsies seqüencials o de diferents localitzacions en el 14,3% dels LCCT i l'11,8% dels LCCB. La detecció d'un clon T idèntic a la pell i a la sang perifèrica s'associa amb pitjor supervivència global i específica de la malaltia als pacients amb LC primaris, LCCT i MF/síndrome de Sézary. Conclusions: El protocol de PCR BIOMED-2 ha demostrat ser una estratègia de diagnòstic útil combinat amb les troballes clíniques, histològiques i immunofenotípiques, amb algunes implicacions pronòstiques, per estudiar pacients amb proliferacions limfoides cutànies.