Resumen de Els escudellers i la producció de Pisa a Barcelona (segles XV-XIX)
Els escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX) Per a aquest treball de recerca hem utilitzat fonts escrites: més de 16 mil protocols notarials, registres parroquials i altres tipus de documentació, els resultats d'alguns jaciments arqueològics clau, així com anàlisi de pastes publicats.
Hem documentat 1.237 escudilleros, entre mestres, oficials, aprenents, revenedors, treballadors ocasionals i peons, des del final del segle XIII fins al tercer quart de l'XIX, incloses algunes escudilleres dedicades a l'administració del taller en absència dels seus marits.
El prototip d'escudeller seria un home l'esperança de vida se situaria entorn als 55-60 anys, que entraria a treballar d'aprenent als 14, d'oficial als 18, i com a mestre, als 25, edat en què se solien casar, majoritàriament. En cas de disposar de taller, es tractaria d'una petita instal·lació d'uns 60 m2, situada preferentment al carrer d'Ollers Blancs i / o carrerons adjacents. En el moment del seu matrimoni rebria un dot d'unes 200 lliures barcelonines.
Hem documentat uns 32 tallers a la ciutat, pertanyents, majorment, a propietats eclesiàstiques: monestir de Sant Pau de el Camp, prepositures de la catedral de Barcelona o beneficis d'altar.
Hem analitzat els orígens geogràfics dels menestrals: 42 localitats catalanes, destacant els escudellers de Reus; també, d'Aragó, València, Castella, sud de França, Itàlia i Suècia, les importacions de pisa valenciana efectuades per Francesc i Nicolau Reyner, els llibres de comptes hem analitzat, i els inventaris de béns de escudellers difunts.
Hem documentat les sagues més importants de mestres escudilleros i analitzat els estils artístics atribuïts, proposant noves datacions per a algunes de les sèries de pisa més divulgades.
S'ha estudiat el procés de producció de la pisa i la seva comercialització, determinant les principals rutes de distribució marítima.
Finalment hem estudiat la història de la confraria fins a la seva desaparició el 1836, així com la producció de pisa barcelonina posterior, fins a l'inici de la producció vinculada al modernisme, per desmentir qualsevol tipus de continuïtat entre una i altra.
