Caracterització dels mecanismes neuromotors i neurosecretors en el còlon del porc. Canvis associats a la infecció per e. Coli i a la socialització durant la lactació
- Autores: Sara Traserra Call
- Directores de la Tesis: Marcel Jiménez Farrerons (dir. tes.), Patrocinio Vergara Esteras (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier Santos Vicente (presid.), Susana María Martín Orúe (secret.), Ricard Farré i Martí (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Inmunología Avanzada por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En aquest treball hem caracteritzat els mecanismes neuromusculars i neurosecretors i la funció barrera del còlon distal del porc. A més a més, hem valorat aquests mecanismes en dos models animals representatius del cicle productiu porcí, un model d’infecció experimental per l’Escherichia coli enterotoxigènic (ETEC) i un model de socialització primerenca i d’enriquiment ambiental durant la lactació.
En els dos models utilitzats, vam observar la presència d’un to neural inhibitori basal que es va poder bloquejar amb l’addició de L-NNA (inhibidor competitiu de l’òxid nítric sintasa, NOS) i de MRS2500 (antagonista ortostèric del receptor P2Y1). Per caracteritzar la resposta inhibitòria vam comparar el MRS2500 amb el BPTU, un antagonista al·lostèric del receptor P2Y1, que podria guanyar selectivitat en la resposta comparat amb el MRS2500. En el nostre estudi, el BPTU va mostrar una recuperació parcial de la resposta inhibitòria induïda per estímul de camp i per l’agonista P2Y, ADPβS, tot i que, la reversió total només es va assolir amb l’addició de MRS2500. Per caracteritzar la neurotransmissió excitatòria, vam utilitzat unes condicions “no-nitrèrgiques, no purinèrgiques” (incubació amb L-NNA i MRS2500) per estimular, de manera selectiva, les neurones excitatòries colinèrgiques. La caracterització de la resposta neurosecretora mitjançant l’estimulació elèctrica de camp va demostrar que els principals neurotransmissors implicats en la resposta secretora són l’acetilcolina i el pèptid intestinal vasoactiu. A més a més, diferents mediadors, com són el carbacol, el pèptid intestinal vasoactiu, la serotonina, la nicotina, el forskolin i la histamina van estimular la secreció epitelial de clor.
Pel que fa al model d’infecció experimental per ETEC, vam observar que els animals presentaven una alteració de la funció barrera (dia 4 post-infecció), un increment del transport actiu electrogènic (dia 4 i 9 post-infecció), així com un increment del nombre de mastòcits de la mucosa (dia 9 post-infecció). Aquests canvis, van ser probablement deguts a l’estimulació del sistema nerviós entèric i del sistema immune per part de les toxines alliberades per l’ETEC i a un efecte epitelial. En canvi, els mecanismes neuromusculars es van mantenir inalterats.
En el model de socialització primerenca i d’enriquiment ambiental, vam observar que els animals enriquits presentaven una disminució del transport actiu electrogènic (a dia 3 post-deslletament), probablement degut a que el tractament etiològic i l’enriquiment ambiental van proporcionar una millor adaptació a la situació d’estrès originada pel deslletament. En canvi, els mecanismes neuromusculars es van mantenir inalterats.
En aquest treball, per tant, hem explorat noves eines farmacològiques que ens han permès caracteritzar, de manera adequada, els mecanismes neurals que porten a la contracció i relaxació muscular i a la secreció epitelial. No hem observat canvis motors en cap dels dos models estudiats. En canvi, la infecció per ETEC va incrementar de manera transitòria la permeabilitat de la barrera i va activar un mecanisme neurosecretor que és en part responsable de la diarrea. En el model de socialització vam observar una disminució del transport actiu electrogènic que podria ser interpretada com una millor adaptació dels animals al deslletament.
