Hospitalització a domicili en salut mental: satisfacció dels pacients i experiència de les infermeres

• Autores: David Giménez Díez
• Directores de la Tesis: María Dolors Bernabeu (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Manuel Leyva Moral (presid.), Montserrat Puig Llobet (secret.), Sandra Gelabert Vilella (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencia política
    • Opinión publica
      • Información
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Introducció:Els equips d’hospitalització a domicili en salut mental proporcionen un tractament intensiu a curt termini a les persones que pateixen crisis de salut mental. La satisfacció del pacient s'ha identificat durant molt de temps com un element clau de la qualitat assistencial; no obstant això, la satisfacció amb les cures d'infermeria com a part d'aquest servei encara no s'ha estudiat. Hi ha investigacions limitades sobre les experiències de les infermeres en aquest àmbit. Objectiu:Analitzar la satisfacció i l'experiència dels professionals, usuaris i familiars ambles cures infermeres durant l'hospitalització a domicili en salut mental en un programa que ofereix un hospital de Catalunya. Mètode:Es va realitzar un disseny de recerca de mètodes mixtos, amb un estudi transversal que incloïa dades d’enquestes quantitatives i dades d’entrevistes qualitatives amb un enfocament fenomenològic, per avaluar la satisfacció dels pacients i les seves famílies. I es va adoptar un estudi de cas per comprendre les experiències de les infermeres del servei de CRHTT de salut mental sobre l'atenció en les resolucions de crisi.

    Resultats:Les evidències proporcionen nous coneixements, incloent com el tractament a domicili en salut mental tendeix a igualar les relacions de poder entre infermeres i pacients/família i com les infermeres augmenten la sensibilitat en centrar-se en les necessitats i prioritats dels usuaris, cosa que provoca una elevada satisfacció del pacient i de la família. Els resultats també van revelar que les infermeres experimentaven una satisfacció més gran proporcionant atenció a la llar i, per tant, això afectava positivament en la qualitat de les cures. Conclusions:Explorar la satisfacció de pacients i familiars amb les cures infermeres permet identificar com millorar les intervencions i aconseguir una millor situació de salut per als pacients en crisis, el que al seu torn comporta un millor tractament. Reconèixer les experiències i les perspectives de les infermeres en les cures que proporcionen podria ajudar a canviar els paradigmes clínics i millorar la qualitat de l'atenció per el seu potencial per guiar les pràctiques d'infermeria.