Estudio del entorno alimentario minorista y su asociación con los patrones de compra de alimentos, calidad de la dieta y obesidad en residentes de comunas urbanas de la provincia de Concepción, Chile

• Autores: Gislaine Granfeldt Molina
• Directores de la Tesis: Maria del Mar Bibiloni Esteva (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2021
• Idioma: español
• Número de páginas: 228
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Introducción: El entorno alimentario se ha definido como "un grupo de factores que incluye los tipos de establecimientos minoristas de alimentos y la disponibilidad, calidad y precio de diferentes tipos de alimentos en un área geográfica determinada”. Existe un interés creciente en estudiar el papel de estos entornos en los resultados en salud vinculados a la obesidad y la alimentación. De esta forma, el objetivo general de esta Tesis Doctoral es estudiar el entorno alimentario minorista y su asociación con los patrones de compra, la calidad de la dieta y la obesidad en residentes de comunas urbanas de la provincia de Concepción, Chile. Material y métodos: Se analizaron las 10 comunas urbanas de la provincia de Concepción. El estudio del entorno alimentario minorista fue enfocado en 2 áreas: el entorno alimentario del consumidor y el entorno alimentario comunitario. Para estudiar el entorno alimentario del consumidor se adaptó el Instrumento de Medidas de Medio Ambiente Nutricional de Tiendas a la realidad chilena (NEMS-CHILE) y se aplicó en supermercados y ferias libres. Además, se aplicó un instrumento breve de disponibilidad de alimentos en negocios de barrio. En el entorno alimentario comunitario se estudió la accesibilidad geoespacial a través de proximidad y densidad de establecimientos según nivel de privación social. Para el estudio de los patrones de compra se aplicó una encuesta de intercepción fuera de los establecimientos de compra a 750 personas. Para el análisis de la calidad de la dieta se utilizó el Índice de Calidad de Dieta Española en 378 personas y se analizaron las variables en la población con y sin obesidad. Resultados: La disponibilidad de alimentos, calidad, variedad y precios comparativos de los puntajes NEMS-CHILE fueron diferentes entre los establecimientos de venta estudiados. La disponibilidad de los grupos de alimentos analizados también fue diferente entre las comunas periféricas y la capital provincial, excepto para las frutas y las verduras frescas. Los negocios de barrio, estaban presente en gran número en las comunas, y se caracterizaron por disponer de una gran variedad de comestibles, sin embargo, existió una menor variedad de alimentos en sus versiones integrales, saludables o bajas en grasa. En el entorno alimentario comunitario, los mayores niveles de privación social coincidieron con los sectores con mayor densidad y mejor acceso de los negocios de barrios. En estos sectores fue menor la densidad de supermercados y mayor la distancia para acceder a ellos. Las ferias libres estaban distribuidas representativamente en las comunas. En los supermercados las puntuaciones más altas para la disponibilidad de alimentos saludables se encontraron en sectores con menor privación social. Las ferias libres presentaron puntajes entre los rangos más altos, con una distribución espacial representativa en todas las comunas. Los negocios de barrio con puntajes altos también se distribuyeron espacialmente en todas las comunas. En relación a los patrones de compra de alimentos, los productos naturales o mínimamente procesados fueron comprados principalmente en las ferias libres. Las compras de alimentos no saludables se realizaron principalmente en supermercados y por consumidores jóvenes. Las compras analizadas incluían mayores alimentos no saludables que saludables. Sin embargo, cerca de la mitad de los encuestados compraron frutas o verduras ese día. El entorno alimentario comunitario y del consumidor casi no presentaron asociaciones con la ingesta de alimentos ni la obesidad en residentes de las comunas urbanas de la provincia de Concepción. Conclusión: Las características del entorno alimentario comunitario y del consumidor varían según la realidad territorial de las comunas estudiadas. El patrón de compra se caracteriza por mayor tendencia a alimentos no saludables. Sin embargo, casi no se establecieron asociaciones entre la calidad de la dieta, la obesidad y el entorno alimentario estudiado. Se requieren estudios longitudinales que permitan evaluar el rol del entorno y sus influencias en el comportamiento de ingesta y compra de alimentos a través del tiempo, así como incorporar la percepción de los residentes a la accesibilidad y disponibilidad de alimentos dentro de la zona de influencia en el comportamiento de compra.

  • català

    Introducció: L'entorn alimentari s'ha definit com "un grup de factors que inclou els tipus d'establiments minoristes d'aliments i la disponibilitat, la qualitat i el preu de diferents tipus d'aliments en una àrea geogràfica determinada". En l’actualitat, destaca l’interès creixent en estudiar el paper d'aquests entorns en els resultats en salut vinculats a l'obesitat i l'alimentació. Per això, l'objectiu general d'aquesta Tesi Doctoral és estudiar l'entorn alimentari minorista i la seva associació amb els patrons de compra, la qualitat de la dieta i l’obesitat en residents de comunes urbanes de la província de Concepció, Xile. Material i mètodes: Es van analitzar les 10 comunes urbanes de la província de Concepció. L'estudi de l'entorn alimentari minorista va ser enfocat en 2 àrees: l'entorn alimentari del consumidor i l'entorn alimentari comunitari. Per a estudiar l'entorn alimentari del consumidor es va adaptar l'Instrument de Mesures de Medi Ambient Nutricional de Comerços a la realitat xilena (NEMS-XILE) i es va aplicar en supermercats i mercats locals. A més, es va aplicar un instrument breu de disponibilitat d'aliments en botigues. En l'entorn alimentari comunitari es va estudiar l'accessibilitat geoespacial a través de la proximitat i densitat d'establiments segons el nivell de privació social. Per a l'estudi dels patrons de compra es va aplicar una enquesta d'intercepció fora dels establiments de compra a 750 persones. Per a l'anàlisi de la qualitat de la dieta es va utilitzar l'Índex de Qualitat de Dieta Espanyola en 378 persones i es van analitzar les variables en població amb i sense obesitat. Resultats: La disponibilitat d'aliments, qualitat, varietat i preus comparatius de les puntuacions NEMS-XILE van ser diferents entre els establiments de venda estudiats. La disponibilitat dels grups d'aliments analitzats també va ser diferent entre les comunes perifèriques i la capital provincial, excepte per a les fruites i les verdures fresques. Les botigues, que estaven presents en elevat nombre a les comunes, es van caracteritzar per disposar d'una gran varietat de productes alimentaris, però, va existir una menor varietat d'aliments en les seves versions integrals, saludables o baixes en greix. En l'entorn alimentari comunitari, els majors nivells de privació social van coincidir amb els sectors amb major densitat i millor accés a les botigues. En aquests sectors, la densitat de supermercats va ser menor i la distància per accedir-hi va ser major. Els mercats locals estaven distribuïts de forma representativa a les comunes. En els supermercats, les puntuacions més altes per a la disponibilitat d'aliments saludables es van trobar en sectors amb menor privació social. Els mercats locals van presentar puntuacions entre els rangs més alts, amb una distribució espacial representativa en totes les comunes. Les botigues amb puntuacions altes també es van distribuir espacialment en totes les comunes. En relació als patrons de compra d'aliments, els productes naturals o mínimament processats van ser comprats principalment en els mercats locals. Les compres d'aliments no saludables es van realitzar principalment en supermercats i per consumidors joves. Les compres analitzades incloïen major quantitat d’aliments no saludables que saludables. No obstant això, prop de la meitat dels enquestats van comprar fruites o verdures aquest dia. L'entorn alimentari comunitari i del consumidor gairebé no van presentar associacions amb la ingesta d'aliments ni l'obesitat en residents de les comunes urbanes de la província de Concepció. Conclusió: Les característiques de l'entorn alimentari comunitari i del consumidor varien segons la realitat territorial de les comunes estudiades. El patró de compra es caracteritza per major tendència a aliments no saludables. No obstant això, gairebé no es van establir associacions entre la qualitat de la dieta, l'obesitat i l'entorn alimentari estudiat. Es requereixen estudis longitudinals que permetin avaluar el paper de l'entorn i les seves influències en el comportament de la ingesta i de la compra d'aliments a través del temps, així com incorporar la percepció dels residents a l'accessibilitat i disponibilitat d'aliments dins de la zona d'influència en el comportament de compra.

  • English

    Introduction: The food environment has been defined as "a group of factors that includes the types of retail food establishments and the availability, quality and price of different types of food in a given geographic area". There is a growing interest in studying the role of these environments in the health outcomes linked to obesity and diet. Thus, the general objective of this Doctoral Thesis is to study the retail food environment and its association with purchasing patterns, diet quality, and obesity in residents of urban communes in the province of Concepción, Chile. Material and methods: The 10 urban communes of the province of Concepción were analyzed. The study of the retail food environment was focused on 2 areas: the consumer’s food environment and the community’s food environment. To study the consumer's food environment, the Instrument for Measures of the Nutritional Environment of Stores was adapted to the Chilean reality (NEMS-CHILE) and applied in supermarkets and open fairs. Also, a brief instrument of food availability in neighborhood businesses was applied. In the community food environment, the geospatial accessibility was studied through proximity and density of establishments according to the level of social deprivation. For the study of purchasing patterns, an interception survey outside the shopping establishments was applied to 750 people. For the analysis of the quality of the diet, the Spanish Diet Quality Index was used in 378 people and the variables were analyzed in population with and without obesity. Results: The availability of food, quality, variety and purchasing prices of the NEMS-CHILE scores were different among the studied establishments. The availability of the food groups analyzed was also different between the peripheral communes and the provincial capital, except for fresh fruits and vegetables. The neighborhood businesses were present in large numbers in the communes and vii were characterized by having a great variety of groceries, however, there was a smaller variety of foods in their whole foods, healthy, or low-fat versions. In the community food environment, the highest levels of social deprivation matches with the sectors with the highest density and with the best access to neighborhood businesses. In these sectors, the density of supermarkets was lower and the distance to access them was greater. The open fairs were distributed representatively in the communes. In supermarkets, the highest scores for the availability of healthy foods were found in sectors with less social deprivation. The open fairs presented scores among the highest ranges, with a representative spatial distribution in all the communes. The neighborhood businesses with high scores were also spatially distributed in all the communes. Concerning food purchasing patterns, natural or minimally processed products were bought mainly at open fairs. Unhealthy food purchases were made mainly in supermarkets and by young consumers. The purchases analyzed included more unhealthy than healthy foods. However, about half of the respondents bought fruits or vegetables that day. The community and consumer food environment showed almost no associations with food intake, nor obesity in residents of urban communes in the province of Concepción. Conclusion: The characteristics of the community food environment and the consumer vary according to the territorial reality of the studied communes. The buying pattern is characterized by a greater tendency to unhealthy food. However, almost no associations were established between the quality of the diet, obesity and the food environment studied. Longitudinal studies are required to assess the role of the environment and its influences on the behavior of food intake and purchase over time, as well as to incorporate the perception of residents to the accessibility and availability of food within the area of influence in buying behavior.