Resumen de Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a catalunya
El predictive policing és una orientació estratègica global de la policia que posa èmfasi en l’anticipació dels delictes per prevenir-los. El seu desenvolupament prové de varis camps del coneixement, en què la criminologia ha creat un cos teòric sobre els patrons delictius en l’espai i el temps, la matemàtica i l’estadística han modelat aquests patrons i les TIC n’han fet possible la implementació als cossos policials. La recerca segueix oberta, acompanyada d’incerteses sobre la seva modelització i aplicació. Aquesta tesi fa una revisió del coneixement científic, teòric i pràctic, relacionat amb el predictive policing i les possibilitats d’aplicar-lo a Catalunya per predir els robatoris amb força a domicili, que van tenir un increment important entre els anys 2009 a 2015 i, des de llavors, s’han mantingut amb uns índexs delictius elevats.
S’ha analitzat el patró espai temps de la victimització repetida i quasi repetida. S’ha comprovat que els robatoris a Catalunya es distribueixen temporalment en onades no aleatòries quan s’analitzen les sèries en cel·les grans, de 5km de costat. A petita escala, en cel·les de menys d’1km2, aquest patró és menys detectat. Això ha suggerit que el patró de victimització quasi repetida a Catalunya es manifesta de forma diferent del que és habitual en altres països, on bàsicament s’ha detectat en una escala micro i en entorns urbans. Aquest diferència es relaciona amb l’heterogeneïtat de la geografia catalana, especialment la urbana i residencial, de manera que s’ha proposat ampliar el concepte de repetició en la proximitat geogràfica, al de repetició en zones diferents, també allunyades, però que tenen semblances des del punt de vista de l’oportunitat delictiva. Els grups criminals escollirien aquestes zones d’antuvi i les victimitzarien durant períodes de vàries setmanes, generant les onades de robatoris mitjançant un nou patró espai-temps que es proposa: l’ “all-in-one”.
S’ha comprovat la viabilitat d’aquest nou patró per explicar, predir i prevenir els robatoris amb força a domicili a Catalunya. Aquest patró genera xarxes de zones disperses, relativament semblants, que tenen tendència a activar-se a la vegada i que s’han anomenat “constel·lacions de robatoris”. Es suggereix que en entorns geogràfics semblants al de Catalunya, com pot ser gran part del sud d’Europa, la distribució espaciotemporal dels robatoris també podria seguir aquests mateixos patrons proposats.
