Resumen de Decision making in digital health: usage of the cost-effectiveness analysis to improve the sustainability of the healthcare system
- español
Los sistemas de salud en todo el mundo se enfrentan a una serie de desafíos que son coyunturales al momento histórico y que, de alguna manera, están remodelando una disciplina tan tradicional como la medicina. Los cinco desafíos principales que están definiendo el panorama futuro de la práctica de la salud se pueden clasificar en: 1) Cambio demográfico, 2) Urbanización, 3) Brindar atención centrada en el paciente, 4) Cambiar el enfoque de la medicina reactiva a la proactiva y 5) Adopción de tecnologías sanitarias digitales. El sector de la salud ha sido particularmente lento en la adopción de tecnologías digitales. Cuando este proyecto de doctorado fué iniciado en el año 2017, muchas barreras impedían la implementación a escala de la salud digital. Entre ellos, la falta de evidencia sobre la efectividad y estudios económicos adecuados en torno a su implementación fueron los dos problemas más importantes. Reconociendo los retos antes mencionados, el objetivo principal de esta tesis doctoral fue evaluar el coste-efectividad de las soluciones sanitarias digitales diseñadas para apoyar la gestión de las principales enfermedades crónicas y que pudiesen implantarse en el sistema sanitario catalán.
- català
Els sistemes sanitaris de tot el món s’enfronten a diversos reptes que són conjunturals del moment històric i que, d’alguna manera, estan reformant una disciplina tan tradicional com la medicina. Els cinc grans reptes que defineixen el futur panorama de la pràctica sanitària es poden classificar en: 1) Canvi demogràfic, 2) Urbanització, 3) Prestar atenció centrada en el pacient, 4) Passar el focus de la medicina reactiva a la medicina proactiva i 5) L’adopció de tecnologies de salut digital.
El sector sanitari ha estat especialment lent en l’adopció de tecnologies digitals. Quan aquest projecte de doctorat va començar l’any 2017, moltes barreres impedien la implementació a escala de la salut digital. Entre aquestes, la manca d’evidència sobre l’efectivitat i d’estudis econòmics adequats al voltant de la seva implementació van ser identificats com els dos problemes més importants.
Els governs, els sistemes de salut i les organitzacions proveïdores de salut lluiten per la millor manera d’assignar els seus recursos finits. Històricament, l’estratègia seguida per la majoria s’ha centrat en posicionar les seves inversions en les àrees que provoquen la major càrrega en termes d’impactes econòmics i sobre la salut. A tot el món, les malalties no transmissibles (MNT) són la principal font de mortalitat tant per a homes com per a dones i representen 41 milions de defuncions anuals, el que equival al 71% de totes les defuncions a nivell mundial. La majoria de les MNT són de naturalesa crònica i el seu desenvolupament és el resultat de la combinació de factors fisiològics, genètics, ambientals i de comportament. La càrrega econòmica mundial de les malalties cròniques suposa un desafiament important per a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris i d’atenció social a causa dels elevats costos directes i indirectes que s’hi associen. A causa dels enormes impactes en les persones i les societats, la prevenció i el control de les malalties cròniques es troba en totes les agendes polítiques. Els responsables polítics, els desenvolupadors de productes i altres grups d’interès dels ecosistemes sanitaris de tot el món s’han centrat en el disseny i la implementació de solucions de salut digital que es puguin integrar als sistemes de salut i que facilitin la gestió de malalties cròniques.
Reconeixent els desafiaments abans esmentats, l’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar el cost-efectivitat de diferents solucions de salut digital dissenyades per donar suport a la gestió de les principals malalties cròniques, de manera que es poguessin implementar al sistema sanitari català. Per abordar aquest objectiu, es van formular tres preguntes de recerca considerant tres tipus d’eines digitals en tres àrees diferents relacionades amb afeccions cròniques importants.
En primer lloc, vam plantejar la hipòtesi que una intervenció de mHealth per a la prevenció i el control de malalties cardiovasculars milloraria la utilitat dels individus (qualitat de vida) disminuint el cost en comparació amb l’atenció habitual (projecte Do CHANGE). En segon lloc, vam plantejar la hipòtesi que la prestació de serveis d’atenció integrada amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació que englobessin l’atenció sanitària i social en l’àmbit de l’atenció domiciliària millorarien els resultats en salut i reduirien els costos del sistema sanitari (projecte BeyondSilos) A més, vam plantejar la hipòtesi que una intervenció de teràpia cognitiva conductual basada en Internet per al tractament de la depressió milloraria la utilitat dels individus (qualitat de vida) disminuint el cost en comparació amb l’atenció habitual (projecte MasterMind).
Les tres intervencions analitzades en el marc d’aquest projecte van resultar ser cost-efectives. En general, vam concloure que la implementació de solucions de salut digital destinades a donar suport a la gestió de les principals malalties cròniques del sistema sanitari català poden proporcionar resultats cost-efectius. A més, vam preveure que les barreres a la implementació no són tecnològiques i es relacionen amb altres aspectes com són l’estructura organitzativa, la governança i la cultura dels professionals.
- English
Healthcare systems worldwide are facing a number of challenges that are conjunctural to the historical moment and are somehow reshaping a discipline as traditional as medicine. The five major challenges that are defining the future landscape of healthcare practice can be classified into: 1) Demographic change, 2) Urbanization, 3) Deliver patient-centric care, 4) Move the focus from reactive to proactive medicine and 5) Adoption of digital health technologies.
The healthcare sector has been particularly slow in the adoption of digital technologies. When this Ph.D. project started in year 2017, many barriers were preventing the implementation at-scale of digital health. Among those, the lack from evidence-base and proper economic studies around their implementation were the two biggest issues.
Governments, health systems and health provider organizations struggle on how best to allocate their finite resources. A strategy followed by most has historically been targeting their investments on the areas causing the biggest burdens in terms of health and economic impacts. Worldwide, noncommunicable diseases (NCDs) are the main source of mortality for both men and women, and account for 41 million deaths per year, equivalent to 71% of all deaths globally. Most NCDs are of chronic nature and its development is the result of the combination of physiological, genetic, environmental, and behavioral factors.
The global economic burden of chronic diseases is posing a major challenge for the sustainability of health and social care systems because of the high direct and indirect costs associated to them. Due to the huge impacts in individuals and societies, preventing and controlling chronic diseases is in all policy agendas. Policymakers, product developers and other stakeholders within the healthcare ecosystems around the world have focused on the design and implementation of digital health solutions that can be integrated into health systems and facilitate the management of chronic diseases.
Acknowledging the abovementioned challenges, the main aim of this Ph.D. thesis was to assess the cost-effectiveness of digital health solutions designed to support the management of major chronic conditions that can be implemented within the Catalan health system. To address this aim, three research questions were formulated considering three types of digital tools in three different areas related to major chronic conditions.
First, we hypothesized that a mHealth intervention for the prevention and control of cardiovascular diseases would improve the utility of individuals (quality of life) decreasing the cost comparing to usual care (Do CHANGE project). Second, we hypothesized that the provision of information and communication technology–enhanced integrated care services that encompass health and social care in the setting of domiciliary care would improve health outcomes and reduce health system costs (BeyondSilos project). Moreover, we hypothesized that an Internet-based Cognitive Behavioral Therapy intervention for the treatment of depression would improve the utility of individuals (quality of life) decreasing the cost comparing to usual care (MasterMind project).
The three interventions analyzed in the framework of this project proved to be cost-effective. Overall, we concluded the implementation of digital health solutions aimed to support the management of major chronic conditions within the Catalan health system can provide cost-effective results. Moreover, we envisaged that barriers towards the implementation are nontechnological and relate to other aspects such as the organizational structure, governance and professionals’ culture.
