Factors implicats a l´estructura de l´heterocormatina constitutiva pericèntrica

• Autores: Jessica González Nieto
• Directores de la Tesis: Alejandro Vaquero García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2021
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Jordan Valles (presid.), Sonia Forcales Fernandez (secret.), Andreu Casali Taberner (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad de Barcelona
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Biología molecular
      • Ácidos nucleicos
      • Proteínas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Resumen

  • HP1 és una proteïna estructural fonamental a les regions d’HPC, però tot i la seva importància, quan es va iniciar aquest projecte la contribució específica de les seves isoformes HP1α, HP1β i HP1γ a les regions d’HPC no estava encara definida. En la primera part d’aquesta tesi s’ha identificat la contribució distintiva d HP1α, HP1β i HP1γ en l’estructura i organització de l’HPC. HP1α té un paper en l’establiment dels límits dels dominis cromatínic per tal d’evitar la propagació de l’heterocromatina a l’eucromatina adjacent, en conjunció amb CTCF i amb H2A.Z. Mentre que HP1β actua de manera contrària pel que fa a les marques H4K20me3 i H3K27me3. Aquesta isoforma es troba directament relacionada amb Suv420h2, interacciona preferencialment amb ella i regula la seva dinàmica. HP1γ sembla tenir un paper entremig de les altres isoformes, el que suggereix una funció més redundant. Una de les observacions més sorprenents del nostre treball és que la pèrdua d’HP1α indueix una hipercompactació de l’HPC, mentre que la pèrdua d’HP1β i d’HP1γ sembla produir una disminució de la compactació a aquestes regions. D’aquesta manera les isoformes d’HP1 estan involucrades en el control de la compactació de les regions d’HPC i tenen un paper específic en el manteniment de l’establitat genòmica. En la segona part d’aquesta tesi s’ha identificat un antagonisme funcional entre SirT1 i PARP-1 respecte el control dels nivells de Suv39h1, la histona metil transferasa que catalitza la trimetilació d’H3K9 a les regions d’HPC. SirT1 produeix un increment en els nivells de Suv39h1 a través de la seva estabilització, mentre que PARP-1 té un efecte contrari compensatori de la regulació per part de SirT1. A més a més, s’ha generat una línia endògena de cèl·lules de ratolí taggejada pr Suv39h1 utilitzant la tècnica de CRISPR/Cas9, per tal de poder aprofundir en l’estudi d’aquesta relació i degut a la falta d’anticossos fiables de Suv39h1 per a determinades tècniques.