Poesia catalana completa de joaquim rubió i ors. Estudi i edició
- Autores: Albert Mestres
- Directores de la Tesis: Magí Sunyer Molné (dir. tes.), Joan Ramon Veny Mesquida (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Martínez-Gil (presid.), Jordi Ginebra Serrabou (secret.), Josep M. Domingo Clua (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Humanísticos por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Joaquim Rubió i Ors és un poeta molt present a les històries de la literatura i fins i tot un dels pocs que és esmentat als actuals manuals que estudien els alumnes de secundària. La seva poesia, tanmateix, és totalment desconeguda, fora dels cercles acadèmics i erudits. El seu lloc a la història de la literatura catalana és degut a la condició, potser més mítica que real, segons que afirmen estudis recents, de primer poeta de la moderna literatura catalana, segons uns, o de la Renaixença, segons altres.
No se li pot negar que la proposta estètica que va fer el 1839 era, almenys en català, radicalment nova i radicalment moderna, i així va ser rebuda, i va gaudir els primers anys d’una popularitat insòlita que després li ha estat negada, fins a caure quasi la totalitat de la seva obra en l’oblit més absolut, ni més ni menys, val a dir, que la immensa majoria de la poesia del vuit-cents fins a Jacint Verdaguer, ignorada i rebutjada com si no hagués existit mai a causa d’un cúmul de prejudicis estètics que s’han anat creant tot al llarg del segle xx.
Des del 1902, data d’aparició del quart volum de la tercera edició de Lo Gaiter del Llobregat començada en vida i acabada pòstumament pel fill Antoni Rubió i Lluch (i cal dir que totes tres edicions de l’obra van ser d’autor), la seva poesia només ha estat publicada en antologies, i sempre la mateixa mitja dotzena de poemes, si exceptuem l’edició que vaig fer jo mateix el 2006 per a Edicions 62 amb els poemes del primer Gaiter. Aquella edició no té cap validesa ni crítica ni filològica, ja que estava destinada a donar a conèixer al públic general una part important i significativa d’aquesta poesia de manera accessible, i per això, superat ja el bicentenari del naixement de Rubió i Ors el 2018, era imprescindible una edició crítica de la seva obra poètica en català.
Rubió i Ors és un poeta singular en diversos aspectes, però un de significatiu és que, en comptes de publicar diversos reculls de poesia al llarg de la seva vida que apleguessin sèries de poemes d’èpoques diferents, va publicar sempre el mateix llibre, amb el títol de Lo Gaiter del Llobregat, el mateix que el pseudònim amb què va començar a publicar poemes en català al Diario de Barcelona el 1839, al qual anava afegint-ne i que anava retocant una vegada i altra segons les circumstàncies de la nova publicació. Per això podem dir que constitueix la seva obra poètica en català un sol llibre, més una vintena de poemes que va deixar inèdits o no recollits al llibre quan va morir. Aquest corpus és el que editem en aquesta tesi.
I és també aquest el seu límit. La tesi proposa com a treball de recerca l’edició crítica de la poesia catalana de Rubió i Ors. Això vol dir que he renunciat a aprofundir en l’hermenèutica i la crítica literària, així com també a la recerca sistemàtica de les fonts directes o indirectes. D’altra banda, he buidat totes les capses de l’ALR de la BC amb documentació relacionada amb Rubió i Ors, però m’he limitat a aturar-me amb atenció en aquelles parts que m’ha semblat que podien tenir contingut rellevant per al meu propòsit. Rubió i Ors era un home que conservava tots els papers, des de primers esborranys fins a comptes de viatges i retalls, i la quantitat de paper que va deixar és ingent.
Per a a la part biogràfica de la tesi he fet servir la metodologia historiogràfica característica dels estudis literaris.
A l'edició crítica, la metodologia ha estat la filològica pròpia de la crítica textual.
