L'eixample malagrida d'olot: urbanisme i arquitectura a la catalunya-ciutat-jardí
- Autores: Arnau Vergés Tejero
- Directores de la Tesis: Jose Fuses Comalada (dir. tes.), Eduard Callís (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Sardà Ferran (presid.), Joaquim Maria Puigvert Solà (secret.), Roger Joan Sauquet (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Tecnología por la Universidad de Girona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
LA CIUTAT JARDÍ. Així és com es coneix l’Eixample Malagrida de la ciutat d’Olot perquè d’aquesta manera s’anomena en els únics plànols que coneixem d’aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra.
Més enllà de l’estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d’altres temàtiques de caire més interpretatiu. D’una banda, furguem en la intimitat d’aquelles famílies residents en el barri en la seva època d’esplendor –prèvia a la Guerra Civil i a l’”Aigat” de 1940– amb l’objectiu d’analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l’estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l’eficàcia i la sensibilitat de l’Eixample Malagrida d’Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s’insereix.
