Resumen de Creació d’un instrument de verificació i guiatge per millorar la qualitat informativa en la comunicación farmacoterapèutica. Cas pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons
La comunicació en salut i la millora de l’alfabetització per a la salut són aspectes clau en les polítiques sanitàries. L’èxit d’un tractament farmacològic no només depèn de l’eficàcia del medicament sinó també del coneixement que el pacient té sobre aquest medicament i del seu grau d’alfabetització en salut.
Les fonts d’informació sobre medicaments que tenen els pacients avui en dia a mà són múltiples i variades però no totes elles són de qualitat i fiables.
Actualment els actors implicats en la comunicació i disseminació d’informació sobre medicaments, ja siguin organitzacions sanitàries, professionals de la salut, periodistes, experts en comunicació o qualsevol persona a títol individual, són múltiples, però tots ells comparteixen la responsabilitat de garantir i proporcionar una bona informació sobre els medicaments.
L’objectiu d’aquest treball és crear una metodologia que permeti avaluar i millorar la qualitat informativa dels temes relacionats amb els medicaments i la farmacoteràpia que contribueixi a millorar el grau d’alfabetització en salut de la societat i que pugui ser utilitzada pels diferents agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica Per fer-ho, s’ha fet primerament un estudi sobre la llegibilitat i qualitat de la informació de medicaments dirigida a la ciutadania d’una web institucional. I posteriorment s’ha realitzat un segon estudi sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre els medicaments i necessitats reals de la ciutadania, a partir d’un pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons. En aquest segon estudi s’ha fet una aproximació de tota aquella informació escrita que pot rebre un pacient sobre els IBP, ja sigui el prospecte, les fonts oficials o de referència, les notícies de premsa o la informació provinent de la cerca a internet. També s’ha volgut conèixer les necessitats d’informació sobre els medicaments a través d’entrevistes personals a pacients que prenen algun dels principis actius dels IBP.
S’ha observat que, malgrat que els resultats en llegibilitat són positius, el marge de millora en termes de qualitat dels documents no considerats de referència –com ara la informació d’internet o les notícies de premsa– és ampli. Per altra banda, la informació que més interessa als pacients que prenen tractaments crònics, com el cas dels que prenen IBP, són els aspectes de seguretat i eficàcia.
A més a més, aquests pacients consideren que els prospectes contenen massa informació, són pesats de llegir i massa llargs.
A partir dels dos estudis sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre medicaments on s’hi inclouen les entrevistes ad hoc i una sòlida revisió bibliogràfica, es proposa un nou instrument que permet verificar la qualitat de la informació escrita sobre medicaments i alhora ser una guia per l’elaboració d’aquesta informació. Aquest instrument inclou deu ítems clau: “beneficis”, “riscos”, “alternatives terapèutiques”, “efectes sobre la qualitat de vida”, “evidència científica”, “bibliografia i fonts complementàries”, “informació de suport”, “autoria”, “data de publicació” i “llenguatge planer”. D’aquesta manera, els agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica tindran una nova eina per controlar i millorar la qualitat de la seva informació escrita.
