La música, pentagrama de l'educació. Una aproximació a la didàctica de la música a través de les metodologies actives
- Autores: Ivet Farrés
- Directores de la Tesis: Mariona Masgrau Juanola (dir. tes.), Rita Ferrer (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Casals Ibáñez (presid.), Joan de la Creu Godoy Tomás (secret.), Reina Capdevila (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Artes y Educación por la Universidad Complutense de Madrid; la Universidad de Barcelona; la Universidad de Girona y la Universidad de Granada
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta investigació és el resultat d’una cerca personal en didàctica de la música que se centra en la possibilitat d’utilitzar les metodologies actives a l’aula per al foment d’un aprenentatge de la música actiu i integral. Es vol posar el focus en l’ensenyament d’aquest art com a estratègia educativa que permet obrir noves vies de reflexió i propostes d’actuació docent a l’educació primària. Alhora, que es vol remarcar la importància d’impulsar pràctiques docents globals i interdisciplinàries que impliquin la interconnexió de coneixements de diferents disciplines.
El punt de partida d’aquesta recerca és fruit del buidatge de les respostes obtingudes en les enquestes contestades pel col·lectiu docent (mestres generalistes i especialistes de música a nivell de Catalunya) i discent (alumnes que participen en el projecte). Del primer col·lectiu en sorgeix l’enfocament metodològic de la intervenció pràctica, del qual s’extreu que la música té poc impacte en altres àmbits educatius. Pel que fa a la informació obtinguda per part del grup d’alumnes que participen en la intervenció pràctica, s’obté que les ganes i la motivació per cantar varia a mesura que els nens i nenes es fan grans, que conseqüentment, defineix el centre d’interès de la proposta que es desenvolupa.
El repte és buscar solucions i/o propostes de millora a les necessitats detectades i comprovar si el model didàctic que s’utilitza de la mà de les metodologies actives i agafant la cançó i veu com a eix vertebrador de la proposta aporta la flexibilitat i riquesa que requereix el context d’aplicació.
Es tracta, doncs, d’una recerca teòrica i pràctica que es nodreix d’uns referents teòrics en didàctica general i de la música, que a més de donar solidesa a la investigació, permeten aprofundir sobre les diferents metodologies, elements i processos que participen en la intervenció pràctica que caracteritza aquesta tesi: una recerca empírica que aplica i interpreta la descripció i anàlisi d’un projecte en un grup d’alumnes de cicle superior (10-12 anys).
A partir de l’observació participativa, l’enregistrament i la transcripció de les sessions s’efectua l’anàlisi de les dades i la seva interpretació. Sobretot es posa el punt de mira en les estratègies en la didàctica que s’utilitzen al llarg del desenvolupament de la proposta, posant el focus d’atenció en el plantejament didàctic i les metodologies que el docent utilitza; i en les competències musicals que en deriven, centrant-se en els aprenentatges i continguts musicals que s’estenen i en els procediments artístics que s’empren per adquirir-les.
Així es reivindica el valor de l’educació musical com una àrea eficient en l’educació que propicia l’aprenentatge integral i la formació globalitzadora de la persona, i també, proporciona experiències cognitives, motrius, interactives i emocionals que aporten una maduresa pels futurs aprenentatges de la mà dels processos d’expressió i creació.
Els resultats conclouen que la cançó és un element òptim per tirar endavant propostes transversals. En ella s’hi troben elements del llenguatge musical (ritme, melodia, forma, textura, dinàmica...), però també està formada per música i text, es pot ballar, es pot exterioritzar amb un dibuix, està regida per les fraccions dels compassos, entre altres. Per la qual cosa, l’estudi confirma que l’aprenentatge en l’alumnat s’ha generat a partir de l’associació de conceptes entre diferents àmbits curriculars i conseqüentment, el valor social de la música dins l’entorn escolar ha augmentat.
A més a més, es pot afirmar que el model docent utilitzat que parteix d’una fusió entre metodologies, -on les unes es nodreixen amb les altres-, ha permès plantejar-se enfocaments diferents i satisfer les necessitats dels infants des d’una visió polièdrica de l’educació; afrontant noves situacions i experimentant-les a través de diferents maneres de fer.
Tanmateix, és important que els mestres dominin coneixements de tots els àmbits curriculars i de les seves didàctiques. Si el que volem és anar cap a una visió integral de l’educació, el rol del docent també ha de ser global. En aquest sentit, la formació inicial i permanent que reben i per tant, els coneixements i destreses que en deriven són crucials per estimular la seva implicació i compromís professional.
