Percepció del risc alimentari de les dones embarassades i lactants a sant feliu de llobregat”

• Autores: Montse Fabregas
• Directores de la Tesis: Cristina Larrea Killinger (dir. tes.), Núria Fabrellas i Padrés (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2020
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Pedro Arrebola Moreno (presid.), Eva Maria Guix i Comellas (secret.), Juan Manuel Leyva Moral (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Enfermería y Salud por la Universidad de Barcelona y la Universidad Rovira i Virgili
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Introducció: L’interès per l’alimentació a les societats industrialitzades es centra en conèixer si l’alimentació escollida resulta fiable en termes de qualitat, innocuïtat i seguretat. En els últims anys, s’han produït canvis soci-econòmics relacionats amb la industrialització, urbanització i desenvolupament tecnològic que han provocat noves formes de producció, processament i distribució d’aliments. Els consumidors tenen dubtes i es mostren cada cop més preocupats per la seva salut i desconfien del procés d’elaboració dels aliments i de les substàncies que s’usen en aquest procés. Aquesta preocupació ha generat desconfiança cap als productes preparats en els que es desconeix la procedència de la matèria prima aixícom els productes que se l’hi afegeixen.Aquestes substàncies afegides suposen una ingesta sistemàtica i prolongada de substàncies químiques de les quals se’n desconeixen les conseqüències.La major part d’aquestes substàncies són compostos tòxics persistents (CTPs). Aquests contaminants s’ingereixen a través de productes com els peixos, les carns, les verdures i les fruites. A més a més, tenen la peculiaritat d’entrar en la cadena alimentària, acumular-se en els teixits greixosos dels animals, i finalment arribar a l’organisme humà mitjançant la seva ingesta. Els CTPs són de difícil degradació i resten durant llargs períodes de temps en l’ambient i en els organismes vius. Els CTPs provoquen a llarg termini, conseqüències nocives per a la salut.Justificació: Les gestants i lactants poden estar més amoïnades per la percepció de risc alimentari per la pròpia salut i la del seu nadó. Objectiu: Conèixer la percepció social del risc alimentari quetenen les dones embarassades i lactants respecte els contaminants tòxics persistents i substàncies químiques sintètiques.Disseny: Estudi qualitatiu de tipus etnogràfic i multicèntric a dues regions de Catalunya (Barcelona i Tarragona) i una d’Andalusia. El subjecte d’estudi varen ser dones que assistiren a grups de suport a la lactànciai a les classesde preparació al part i al post-partdels municipis on es va fer l'etnografia.Metodologia:La mostra s’escollí de forma no probabilística i oportunista. Les tècniques etnogràfiques utilitzades varen ser el treball de camp, les entrevistes semi-estructurades, els diaris d'alimentació i l'observació participant. Tots aquests mètodes són complementarisentre sí i es van utilitzar per tal de treure el màxim d'informació possible. Les dades es 7varen analitzar amb el programaAtlas-ti.Resultats:El número total de participants va ser de 33 dones. Dotze a la província d’Almeria, 11 a la de Barcelona i 10 a Tarragona. Vint-i-tres estaven embarassades i 10 eren lactants.Els investigadors van detectar, així, diferències en les informacions rebudes segons el rol que havien adoptat.La informació obtinguda de les narratives i observacions de les etnografies pel que fa a les substàncies presents en els aliments, es poden dividir en quatre categories segons: A) les característiques organolèptiques que aquestes substàncies aporten als aliments; B) el nivell d’afectació sobre la salut que les informants creuen que tenen aquestes substàncies; C) la manipulació dels productes en la cadena alimentària o en l’elaboració domèstica;D) la interacció d’aquestes substàncies en el cos (eliminació, transmissió al fetus durant la gestació o al nadó durant la lactància, o acumulació). Discussió: La presentació dels etnògrafs influïa en la resposta de les dones. Quan l’investigador informavavoluntàriament sobre el seu rol, desconeixiael sentit que tenia pels informants cada opció.Les substàncies que es troben en els aliments consumits per les dones, la manipulació d'aquests i la interacció entre ells poden afectar la salut del fetus o del nadó. Conclusions:El rol dels etnògrafs genera diferents tipus de respostes. La informació alimentària rebuda durant l'embaràs i la gestació, per part dels professionals és la més ben valorada; tot i que les dones manifesten haver-ne rebut poca. Els professionals sanitaris no coneixen els contaminants tòxics persistents, per la qual cosa no poden informar a les dones.

    Paraules clau Percepció, risc, contaminants alimentaris, embarassades, lactants