Factors predictius d' esdeveniments en pacients amb estenosi valvular aòrtica severa asimptomàtica
- Autores: Elena Ferrer
- Directores de la Tesis: Antoni Bayes Genis (dir. tes.), Josep Lupón Rosés (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
L’Estenosi aòrtica (EAo) és la valvulopatia més comuna i que requereix amb més freqüència substitució valvular aòrtica (SVAo) en els països desenvolupats. La substitució valvular tant sigui per tècniques quirúrgiques com percutànies és l’únic tractament eficaç i aquest tractament està indicat quan hi ha símptomes associats o disfunció ventricular esquerra.
En els últims anys, els bons resultats de la cirurgia cardíaca així com els significatius avenços de les tècniques percutànies han fet que ens plantegem el recanvi valvular aòrtic en fases més precoces de la malaltia, quan el pacient encara està asimptomàtic. Tot i això, la decisió entre realitzar una cirurgia precoç versus l’estratègia d’observar i detectar factors predictius d’esdeveniments (coneguda com “watchful waiting strategy”) és una decisió complexa que engloba una valoració global del pacient i continua essent un tema no resolt. Idealment, la intervenció s’ha de realitzar just quan el ventricle esquerre inicia un cert grau de disfunció però abans que aparegui un dany irreversible. La integració de la clínica, l’educació sanitària, l’estratificació del risc quirúrgic, l’anàlisi de l’ecocardiografia i altres tècniques d’imatge, la valoració dels biomarcadors i l’evolució dels mateixos en el temps, així com la realització i correcte interpretació de l’ecocardiografia d’esforç físic són punts bàsics que s’han d’incloure en una programa de maneig de pacients amb estenosi aòrtica severa asimptomàtica en Unitats clíniques especialitzades en malalties valvulars, per tal de realitzar una indicació de recanvi valvular en el moment més oportú pel pacient, així com establir la indicació de la millor tècnica i abordatge per tal de portar a terme el recanvi valvular.
En aquesta tesi doctoral s’ha realitzat un estudi prospectiu dels pacients amb EAo severa asimptomàtica atesos en una consulta monogràfica de pacients valvulars de l’Hospital Germans Trias i Pujol amb la finalitat de conèixer les característiques i l’evolució d’aquests pacients en el nostre mitjà i analitzar els diferents factors predictius d’esdeveniments en pacients amb EAo severa asimptomàtica. Hem realitzat un estudi i un seguiment protocol•litzat dels pacients, que ens ha permès obtenir informació de les característiques clíniques d’aquests pacients, de la seva evolució i del seu pronòstic. Així mateix, hem pogut analitzar l’aportació de les diferents tècniques diagnòstiques utilitzades. Així, hem observat com l’ecocardiografia d’esforç és una tècnica que ens ajuda en el maneig dels pacients no tan sols si es realitza en la valoració inicial d’aquests pacients, sinó també quan es repeteix l’estudi al llarg del seguiment. D’altra banda, un enfocament biològic amb l’ús de biomarcadors cardíacs ens ha permès detectar pacients de risc de descompensació, fet que ajuda a un millor maneig dels pacients amb EAo severa asimptomàtica. En la nostre sèrie de pacients amb EAo severa asimptomàtica no només el valor inicial de Troponina T d' alta sensibilitat (Hs-TnT) comporta un major risc d’esdeveniment a l’any de seguiment sinó que un increment >20% del valor de Hs-TnT als 6 mesos, multiplica per 8 el risc d’esdeveniment a l’any de seguiment, independentment del valor obtingut en l’analítica inicial. Amb la mateixa idea, hem iniciat un estudi que posa els fonaments per seguir una línia d’investigació de l’aportació de la proteòmica en el maneig d’ aquests pacients.
Tota l’experiència i informació obtinguda ens permetrà determinar millor el moment per indicar el recanvi valvular dels nostres pacients abans que apareguin canvis irreversibles del ventricle esquerre.
