Posada a punt i aplicació d'una nova tècnica per a la caracterització del reservori del vih i avaluació d'un nou compost natural com a agent reversor de la latència
- Autores: Judith Grau Exposito
- Directores de la Tesis: María José Buzón Gómez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Vidal Marsal (presid.), Sonsoles Sánchez Palomino (secret.), Francisco Rodríguez Frías (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Bioquímica, Biología Molecular y Biomedicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Tot i que la teràpia antiretroviral ha suposat un enorme avenç en quan a la cronificació de la infecció pel VIH-1, encara avui dia la malaltia és incurable. L’eficàcia de la TAR és indiscutible, però l’aturada del tractament es tradueix sistemàticament en un rebot de la càrrega viral plasmàtica que serà degut, principalment, a l’existència de reservoris latents que s’estableixen molt ràpidament en el moment de la infecció i que poden romandre en l’organisme llargs períodes de temps. S’han dissenyat diverses estratègies o aproximacions que tenen com a objectiu trobar la cura per la infecció causada pel VIH, ja sigui per una eliminació radical dels reservoris latents o bé, pel control de la replicació en absència de tractament acompanyat d’una millora de la funcionalitat del sistema immunitari de l’hoste. Així doncs, per a que aquesta aproximació tingui èxit és necessari que es reactivin els provirus competents de les cèl·lules infectades, actuant sobre un ampli ventall de subpoblacions; es produeixin efectes mínims sobre altres tipus cel·lulars evitant així possibles toxicitats off-target; s’estimulin mecanismes de mort en les cèl·lules infectades i s’eviti una activació global de les cèl·lules T. Per tots aquests motius és imprescindible una bona caracterització d’aquests reservoris virals per tal de poder dissenyar estratègies dirigides a eliminar-los. A més, és imperatiu trobar nous agents reversors de latència que permetin una reactivació dels virus a nivell de cèl·lules T CD4+ sense tenir un efecte negatiu sobre la resta de cèl·lules del sistema immunitari, com serien les cèl·lules T CD8+ citotòxiques.
En la present tesi doctoral s’ha posat a punt una nova tècnica, anomenada RNA/FISH flow, en el context de la infecció pel VIH. Aquesta tècnica permet la detecció de molècules d’ARN mitjançant la hibridació in situ fluorescent (FISH) combinada amb un mètode d’amplificació de la senyal i, per l’altra banda, l’immunofenotipatge mitjançant anticossos conjugats amb fluorocrom contra proteïnes intracel·lulars i de superfície cel·lular. Totes aquestes dades seran posteriorment recollides i analitzades a través d’un citòmetre de flux. L’ús d’aquesta tècnica ha permès identificar les cèl·lules efectores de memòria (TEM) com la subpoblació cel·lular que suporta majoritàriament la transcripció viral activa tant en pacients virèmics com en aquells amb la càrrega viral suprimida. A més, l’estudi i caracterització de les subpoblacions cel·lulars que actuen com a reservori del virus i que poden respondre a l’estimulació exògena per part de diferents agents reversors de la latència (LRAs), fent ús d’aquesta nova tècnica, ha determinat que els agents reversors de la latència indueixen una resposta heterogènia en les diferents subpoblacions de cèl·lules T CD4+ de pacients infectats pel VIH; i s’ha identificat la combinació de Romidepsina i Ingenol com una de les més potents. Finalment, s’ha proposat i l’avaluat l’àcid làuric, un àcid gras de cadena mitjana, com a nou inductor de la reactivació viral. Els resultats obtinguts in vitro demostren la capacitat d’aquest compost natural per induir la transcripció i producció de proteïna viral al mateix temps que promou una reprogramació del metabolisme cel·lular sense afectar a la capacitat citotòxica de les cèl·lules T CD8+.
En conclusió, el RNA/FISH flow es determina com una tècnica vàlida per estudiar el reservori transcripcionalment actiu i avaluar compostos que actuïn com a agents reversors de latència, entre d’altres; i es postula l’àcid làuric com un nou LRA prometedor per ser testat en futurs assajos clínics.
