Resumen de Del cos viscut al cos representat. Correlació entre acció, representació i cognició
RESUM.
La psicomotricitat s’ha anat construint, des de les aportacions de la medicina i la neuropsicologia, com una disciplina que busca crear un entorn adient per atendre als infants dins d’un espai que afavoreix l’acompanyament del seu itinerari maduratiu des de la vivència del seu cos i des del moviment.
Amb independència de les línies d'abordatge i del camp concret d'actuació, són moltes i molt variades les contribucions a partir de les quals s'ha anat construint aquesta disciplina (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977); Le Bouch (1984); Franc (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Mínguez et al., (2017)).
Per la seva vinculació amb aquesta Tesi, hem cregut necessari centrar-nos en les aportacions de Lapierre i Aucouturier (1985). Aquests autors han destacat la importància de l’acompanyament i la consideració de la dimensió afectiva i fantasmàtica de l’infant en les sessions de psicomotricitat, proporcionant, d’aquesta manera, un dispositiu mitjançant el qual l’adult articula estratègies pedagògiques respecte a aquesta intervenció en l’àmbit educatiu.
Tanmateix, és l'obra d'Aucouturier (2004) la que ens ha servit com a marc específic del nostre treball. Efectivament, és dins la Pràctica Psicomotriu d’Aucoutourier (PPA) que s’ha situat la nostra recerca. Concretament, hem volgut explorar la correlació existent entre la fase de representació, entesa com el moment en el qual es mobilitzen les emocions i els afectes, i la millora dels processos cognitius en infants de tres anys.
D'altra banda, el doble paper de l'autora (com a psicomotricista i com a investigadora) ens va fer optar pel paradigma ecològic per a la recerca sobre la pròpia pràctica, en un intent d’explorar els efectes reals de la pràctica educativa tal com succeeix a la sala de psicomotricitat.
Així, es va optar per situar la recerca en el centre a on exercia com a psicomotricista l'autora (una escola concertada del centre de Barcelona). Més concretament, el programa de psicomotricitat del nivell de P3 durant el curs 2017-2018 va ser l'escenari a on es va aplicar un disseny quasiexperimental en el que cadascun dels tres grups classe (A, B i C) va constituir-se com a grup experimental independent, segons el criteri que s'explica més endavant. A partir d'aquí, a l'inici del curs (i fent funcions de pretest) es va passar la Bateria Cognitiva del Test de Merrill-Palmer, que es va repetir (com a posttest) al final del període docent. Durant les dinou setmanes que van separar aquests dos moments, es va desenvolupar el programa d'intervenció, que consistia en la aplicació del programa de psicomotricitat pels tres grups. Aquest programa es va desenvolupar de manera idèntica, amb l'excepció de la freqüència amb la qual es va dur a terme la fase de representació: 0%, 50% i 100% als grups A, B i C respectivament.
De manera paral·lela i per poder disposar de dades qualitatives, es va dur a terme una bitàcola de representacions que va recollir i organitzar tots els productes realitzats durant les fases de representació. Igualment, i per tal de tenir constància del desenvolupament de les sessions i dels incidents crítics que es poguessin haver generat, es va elaborar un diari de sessions.
Els resultats obtinguts mitjançant els diferents instruments semblen indicar que una freqüència del 100% en la realització de la representació a les sessions de psicomotricitat, ha tingut efectes positius, tant sobre bona part dels processos cognitius, com sobre la qualitat de les representacions fetes i el seu grau de correspondència amb la realitat.
