Resumen de Monitoratge de concentracions plasmàtiques d'antibiòtics en nounats dins d'un programa proa
Introducció En els darrers anys, l’ús inadequat dels antibiòtics i l’augment de les resistències bacterianes ha conduit a l’establiment dels Programes d’Optimització d’ús d’Antimicrobians (PROA). El nostre hospital disposa d’un PROA pediàtric i neonatal (PROA-NEN).
L’interès del PROA-NEN en els nounats rau en l’ús d’antibiòtic habitual en aquests pacients i en la important variabilitat de concentracions plasmàtiques (CP), atesa la situació de maduració progressiva i altres factors. Per tal d’assegurar la màxima efectivitat i minimitzar el risc d’efectes adversos, és fonamental garantir unes CP correctes, mitjançant el monitoratge de concentracions plasmàtiques (MCP), recomanat en el protocol local per a tots els nounats amb tractaments amb aminoglicòsids i/o glicopèptids superiors a 3 dies.
El present projecte pretén estudiar el MCP de gentamicina, amikacina i vancomicina en nounats dins la part neonatal del programa PROA-NEN.
Hipòtesi de treball El MCP permet detectar una proporció significativa de CP incorrectes de gentamicina, amikacina i vancomicina, i conseqüentment modificar la seva dosi. Existeixen factors que influeixen en la decisió de sol·licitud de MCP. Quan es realitza, el MCP millora l’evolució clínica dels nounats. Existeixen factors modificadors que permeten predir CP incorrectes.
Objectius Principal 1. Determinar el resultat del MCP de gentamicina, amikacina i vancomicina.
Secundaris 1. Determinar l’adherència a les recomanacions de MCP.
2. Conèixer l’evolució dels nounats en els que es realitza MCP.
3. Determinar quins factors s’associen amb CP inadequades.
4. Descriure el MCP de vancomicina en els nounats amb ECMO.
Pacients i mètodes Estudi observacional, prospectiu i unicèntric, dels nounats ingressats a UCI Neonatal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i tractament amb gentamicina, amikacina i/o vancomicina (juny 2017-maig 2019).
Resultats Es van analitzar 561 episodis d’ús d’antibiòtic (201 vancomicina, 195 amikacina, 320 gentamicina) en 349 pacients (78% prematurs). La mortalitat atribuïble a infecció, disfunció renal i auditiva van ser del 2,5%, 0,5% i l’11%.
Es van realitzar 153 determinacions de CP: 120 de vancomicina, 29 d’amikacina i 4 de gentamicina. Les CP van ser incorrectes en un 48% i 45% per a vancomicina i amikacina, respectivament. Totes les CP de gentamicina van ser correctes.
L’adherència global al protocol va ser del 47% (82% vancomicina, 30% amikacina, 6% gentamicina). Els factors relacionats amb major sol·licitud de CP van ser infecció confirmada, patologia de base i major durada del tractament; i prematuritat amb menor adherència al protocol (p <0,05). Durant el període d’estudi, es va observar un augment en la sol·licitud de CP (p <0,05).
L’únic factor potencialment modificador de CP que va demostrar relació significativa va ser l’ús de diürètics (p <0,05). El MCP no va demostrar relació amb evolució clínica.
Els 6 pacients amb ECMO van presentar un 29% de CP de vancomicina incorrectes.
Conclusions 1. El MCP permet identificar CP d’amikacina i vancomicina inadequades en un nombre elevat de pacients.
2. No es va poder demostrar la relació del MCP amb evolució clínica i toxicitat.
3. No sembla necessari realitzar de forma sistemàtica MCP de gentamicina en nounats a terme, amb pes adequat i estables, però sí en la resta de pacients.
4. Tot i l’augment en la sol·licitud de CP, cal dur a terme actuacions que promoguin l’adherència al protocol de MCP.
5. L’ús de diürètics es va relacionar amb menor proporció de CP infraterapèutiques. Cal confirmar aquesta troballa amb estudis més grans.
6. És fonamental realitzar MCP en nounats amb disfunció renal, pel seu efecte sobre CP de vancomicina. 7. Cal fer MCP de vancomicina en els nounats amb ECMO.
