Variabilitat, efectivitat i seguretat del voriconazole en la infecció fúngica invasiva a pediatria
- Autores: José María Valle T Figueras
- Directores de la Tesis: Pere Soler Palacín (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- ISBN: 9788449097492
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció. Les concentracions plasmàtiques (CP) de voriconazole (VCZ) tenen una elevada variabilitat. El 2012 va canviar la posologia del VCZ a pediatria. Existeixen poques dades pediàtriques sobre el monitoratge de CP (MCP) de VCZ amb la dosificació actual. Es pretén avaluar el MCP i descriure la seva relació amb l’efectivitat i seguretat del tractament de la infecció fúngica invasiva (IFI) a pediatria amb la nova posologia.
Mètodes. Estudi prospectiu observacional unicèntric, realitzat des de gener de 2014 fins agost de 2018 amb pacients de 2-12 anys en tractament amb VCZ a les dosis actuals, amb MCP setmanal i una pauta de canvi de dosi en funció del valor de les CP. Es categoritza la IFI com a provada/probable/possible segons els criteris diagnòstics del grup EORTC/MSG i s’avalua la resposta al tractament segons els criteris del mateix grup. Els efectes adversos (EA) es classifiquen mitjançant la taula americana Common Terminology Criteria for Adverse Events. Es registren també altres factors que poden afectar les CP.
Resultats. S’han obtingut 229 CP de 28 episodis d’IFI (18 IFI provada/probable). La durada del tractament entre els episodis d’IFI provada/probable ha estat de 83,5 dies (5-896). El 64,2% de les CP van ser terapèutiques (1-5,5 mg/L), el 27,5% infraterapèutiques i el 8,3% supraterapèutiques. La pauta de modificació de dosi quan les CP estaven fora del rang terapèutic ha aconseguit corregir el 75% dels valors quan s’ha seguit correctament el protocol. La primera setmana de tractament hi ha hagut més CP infraterapèutiques (43,5%) que la resta del període (25,9%) (p=0,07). La dosi mitjana per a aconseguir unes CP terapèutiques en pacients de 2-7 anys (21 mg/kg/dia) ha estat més alta que en pacients més grans (p=0,02) i que la recomanada actualment. En pacients de 2-7 anys s’ha objectivat una relació lineal entre la dosi i el valor de les CP (p=0,01). La hipoalbuminèmia greu (p=0,02) i l’elevació de la proteïna C reactiva (CRP) (p=0,03) s’han associat a un pitjor control de les CP. L’efectivitat del tractament ha estat del 60% en l’avaluació precoç i del 53,3% en l’avaluació tardana. La supervivència als 6 mesos ha estat del 80%, sense èxitus atribuïts a la IFI. Les alteracions hepàtiques han estat l’EA més freqüent (88,9% dels pacients), majoritàriament de baix grau. Els EA visuals, neurològics, gastrointestinals, cutanis o renals s’han produït en menor freqüència (<10%). L’adequació de les CP s’ha associat amb major efectivitat del tractament en l’avaluació tardana (p=0,03). Les CP >5,5 mg/L s’han relacionat amb alteracions hepàtiques (p=0,02) i renals (p=0,03).
Conclusions. La variabilitat de les CP de VCZ amb la nova posologia és encara elevada i es veu influïda pel valor de l’albúmina i de la CRP, relacionades amb la inflamació sistèmica. La dosi necessària per a aconseguir unes CP correctes en pacients de 2-7 anys és superior a la recomanada. La pauta de modificació de dosi proposada al nostre treball sembla ser efectiva. El tractament amb la nova posologia és efectiu i segur, però les alteracions dels enzims hepàtics són freqüents. Les CP de VCZ es relacionen amb l’efectivitat i la seguretat del tractament amb la nova posologia. Cal continuar realitzant el MCP de VCZ i plantejar-se la necessitat d’augmentar la dosi de VCZ en els pacients més petits, de protocol·litzar el canvi de dosi en funció del valor de les CP i de realitzar un control estricte de la inflamació sistèmica.
