Anàlisi de l'efectivitat, supervivència, toxicitat i patrons de recaiguda de les neoplàsies d'esòfag tractades amb radioteràpia preoperatòria o radical, associada o no a quimioteràpia, al servei d'oncologia radioteràpica de l'ico badalona

• Autores: Mónica Caro Gallarín
• Directores de la Tesis: Antonio Arellano Tolivar (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
• Idioma: español
• ISBN: 9788449095078
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Monreal Bosch (presid.), Palmira Foro Arnalot (secret.), Mª Carmen Galán Guzmán (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Oncología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La cirurgia (IQ) és la base del tractament curatiu del càncer d’esòfag. El tractament preoperatori amb quimioradioteràpia (QTRT) millora la supervivència global (SG) respecte a IQ sola. La resposta patològica completa (RCp) s’associa a una millor SG. En els pacients (p) no operables, la QTRT esdevé una alternativa curativa. La dosi òptima de radioteràpia (RT) i els volums de tractament idonis són encara motiu de controvèrsia. L’objectiu principal va ser avaluar la taxa de respostes patològiques (RCp) i clíniques (RCc) completes com a mesura de l’efectivitat del tractament i com a factor pronòstic. Els objectius secundaris van ser l’anàlisi d’altres factors pronòstics coneguts en relació a la supervivència, la relació entre els marges de tractament i el tipus d’irradiació ganglionar amb les recidives locoregionals, i la relació de paràmetres relacionats amb la RT i la toxicitat associada al tractament. Es van analitzar 150 p amb neoplàsies d’esòfag, tractats amb intenció preoperatòria (grup A, n=67) o radical sense IQ (grup B, n=83), entre el 2007 i el 2017. Tretze p tenien estadis avançats i havien presentat RCc de les metàstasis (M1) després de QT. El 69% dels pacients presentaven carcinomes escamosos, el 31% eren adenocarcinomes. En 59 p del grup A es va aconseguir resecció completa i en 20 p es va observar RCp (34%). Amb una mediana de seguiment de 24,3 mesos (m) (3,2-146,1 m) la mediana de la SG pels pacients del grup A va ser de 44,4 m (IC 95% 8,4-90 m); de 90,7 m (IC 95% 59,7-121,8 m) si assolien RCp i de 15,6 m (IC 95% 10,9-20,2 m) si no feien RCp al tractament (p=0,001). La RCp (HR 4,453 [IC 95% 1,77-11,20] p=0,02) i l’absència d’afectació ganglionar (HR 0,27 [IC 95% 0,05-0,81] p=0,023) es van associar positivament amb la SG en el grup A. En 48 p del grup B es va observar RCc. Amb una mediana de seguiment de 13,78 m (0,2-130 m), la mediana de SG va ser de 16,7 m (IC 95% 12,8-20,6 m); de 37,3 m (IC 95% 21,5-53) si s’assolia RCc, de 9,9 m (IC 95% 3,6-17 m) en les respostes parcials, de 2,9 m (IC 95% 0-14,3 m) en cas d’estabilitat i de 1,9 m ([IC 95% 0-6,8) si no hi havia resposta al tractament (p<0,001). La RCc (HR 0,34 [IC 95% 0,13-0,87] p=0,025) i la reducció ≥ 50% SUVmax (HR 0,277 [IC 95% 0,096-0,796] p=0,017) es van associar positivament amb la SG en el grup B. La RL disminuïa un 81% per cada centímetre d’augment del marge superior CTV (volum blanc clínic) – PTV (volum blanc de planificació) (OR 0,194 [IC 95% 0,05-0,749] p=0,017) en el grup B. La irradiació electiva ganglionar (ENI) va ser l’única variable associada a un risc menor de RG (p=0,017) en el mateix grup. El risc de toxicitat pulmonar crònica es va associar a l’augment de dosi de RT (OR d’1,24 [IC 95% 1,06-1,46] p=0,008). La supervivència dels pacients tractats amb QTRT ve determinada per l’efectivitat inicial del tractament. La RCp i la RCc van ser factors pronòstics independents associats a una millor supervivència als pacients del nostre estudi. L’amplitud dels marges no es va relacionar amb les recidives locals en els pacients tractats amb intenció preoperatòria, però en els pacients tractats amb QTRT radical sense cirurgia la disminució del marge superior es va relacionar a un augment del risc de recidiva local. La irradiació ganglionar electiva (ENI) es va associar a una reducció de les recidives ganglionars en els pacients tractats amb QTRT radical sense cirurgia. L’augment de dosi de RT es va associar a un augment del risc de la toxicitat pulmonar.