Resumen de Teràpia gènica basada en un vector viral adenoassociat per al tractament d'un model de ratolí d'atàxia de friedreich
L’atàxia de Friedreich (FRDA) és una malaltia neurodegenerativa, hereditària autosòmica recessiva, causada per la deficiència de la proteïna frataxina (FXN) deguda a l’expansió patològica del triplet GAA intrònic en el gen FXN. Es caracteritza principalment per una atàxia progressiva, pèrdua sensorial i cardiomiopatia hipertròfica. La neurodegeneració s’identifica en les neurones dels DRG, els nervis sensorials perifèrics, les columnes posteriors i el nucli dentat cerebel·lós. En l’actualitat no existeix tractament, però diverses proves de concepte han evidenciat el potencial terapèutic de la teràpia gènica amb AAV per a la FRDA. No obstant, aquests estudis han utilitzat vies d’administració dels AAV ineficients per tractar la neurodegeneració i han utilitzat promotors sintètics que proporcionen nivells molt elevats de FXN. Dades recents assenyalen la importància de mantenir els nivells de frataxina dins d’un rang fisiològic a causa de la toxicitat cel·lular que ha demostrat la seva sobreexpressió.
En aquest estudi s’ha desenvolupat un nou vector de teràpia gènica AAV9 (rAAV9-FXN) amb una seqüència d’ADN que codifica per a la frataxina, regulada pel promotor hPGK1 i l’element WPRE. Una única administració intratecal de rAAV9-FXN en ratolins amb FRDA de 10 setmanes d’edat ha demostrat una àmplia biodistribució i transducció en els teixits neurològics afectats en la FRDA com els DRG, els nervis perifèrics, la medul·la espinal i també en els teixits sistèmics com el cor i el fetge. Aquesta estratègia de teràpia gènica proporciona una expressió de frataxina recombinant sostinguda i de llarga durada, amb nivells segurs, no tòxics, similars als nivells endògens de frataxina en ratolins WT durant almenys 22 mesos després de l’administració. Els ratolins amb FRDA tractats amb rAAV9-FXN han demostrat la prevenció significativa de les característiques patològiques de la malaltia com la coordinació motora, els potencials d’acció sensitius dels nervis perifèrics, el reflex d’agafada, la neurodegeneració en els DRG, la medul·la espinal i el nucli dentat cerebel·lós, juntament amb la correcció de la cardiomiopatia, la reducció de l'acumulació de dipòsits de ferro i la preservació de la funció mitocondrial mantenint l'activitat de la cadena de transport d'electrons.
En conclusió, aquest estudi demostra l’eficàcia terapèutica de l’administració intratecal del vector rAAV9-FXN per al tractament a nivell preclínic d’un model de ratolí amb la malaltia i proporciona evidencia del potencial terapèutic per al tractament de l’atàxia de Friedreich.
