Desenvolupament d'una aproximació de teràpia gènica pel tractament de la malaltia de niemann-pick tipus c2

• Autores: Xavier Sanchez Moreno
• Directores de la Tesis: Fàtima Bosch i Tubert (dir. tes.), Sara Marcó Costa (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
• Idioma: español
• ISBN: 9788449097072
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Gòdia Casablancas (presid.), Rafael Maldonado López (secret.), Mercedes Pineda Marfá (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Bioquímica, Biología Molecular y Biomedicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Genética
      • Ingeniería genética
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La malaltia de Niemann-Pick tipus C2 (NPC2) és una malaltia minoritària d’acumulació lisosòmica (LSD, Lysosomal Storage Disease) d’herència autosòmica recessiva, causada per la deficiència de la NPC2. La proteïna NPC2 intervé en la sortida del colesterol no esterificat del compartiment endo-lisosòmic. La seva deficiència resulta en l’acumulació patològica del colesterol no esterificat als lisosomes, que condueix a la disfunció i mort cel·lular. Com a conseqüència, el pacients desenvolupen una patologia neurològica severa i de caràcter progressiu, que inclou l’atàxia cerebel·losa, la disàrtria, la disfàgia i la demència; així com una patologia als teixits somàtics relativament més lleu. Els pacients acostumen a morir durant la primera i la segona dècada de vida. Actualment, el tractament amb miglustat, una teràpia de reducció de substrat, és l’únic aprovat per al tractament de la NPC2, que presenta una eficàcia limitada. Així doncs, és necessari desenvolupar noves estratègies terapèutiques més eficaces per al tractament d’aquesta malaltia. La teràpia gènica in vivo basada en l’administració dels vectors virals adeno-associats (AAV, Adeno-Associated Virus) representa una alternativa prometedora, ja que una única administració del tractament permet aconseguir una eficàcia terapèutica a llarg termini. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesi doctoral va ser el desenvolupament d’una aproximació de teràpia gènica basada en l’administració de vectors AAV de serotip 9 (AAV9) al líquid cefalorraquidi (LCR) per al tractament de la malaltia de NPC2. En primer lloc, es va caracteritzar un nou ratolí model de la malaltia, generat a partir de la disrupció del gen Npc2. Aquest model va recapitular les principals alteracions patològiques de la malaltia. A la segona part d’aquesta tesi doctoral, es va administrar els vectors AAV9 codificant per la proteïna Npc2 murina directament al LCR als ratolins Npc2-/- de 18 i 30 dies d’edat, quan la patologia ja estava establerta. La transferència gènica mitjançant el vector AAV9-Npc2 va conduir a una marcada reducció de l’acumulació del colesterol no esterificat i de la patologia lisosòmica al sistema nerviós central. Conseqüentment, es va assolir una millora de la mielinització, així com també una reducció de la neurodegeneració i la neuroinflamació. A més a més, part del vector administrat al LCR també va transduir el fetge, el qual va actuar com una bomba secretora de la proteïna i va permetre corregir les alteracions patològiques a la resta d’òrgans perifèrics. Finalment, el tractament amb AAV9-Npc2 va conduir a la normalització dels problemes locomotors, a una millora del pes corporal i a un increment molt marcat de l’esperança de vida. En conjunt, aquests resultats podrien esdevenir la base per a la futura translació clínica de l’aproximació de teràpia gènica mitjançant l’administració intra-LCR del vector AAV9-Npc2 per al tractament de la malaltia de NPC2.