Caracterització fenotípica dels pacients amb hidrosadenitis supurativa
- Autores: Eugènia Agut Busquet
- Directores de la Tesis: Jorge Romaní de Gabriel (dir. tes.), M. Ribera Pibernat (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Lluís Puig Sanz (presid.), J. M. Casanova Seuma (secret.), Antoni Azón Masoliver (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció. La hidrosadenitis supurativa (HS) és una malaltia crònica, inflamatòria de la unitat pilosebàcia. Es caracteritza per la formació de nòduls, abscessos i fístules en zones riques en glàndules apocrines. L’etiopatogènia és multifactorial i es relaciona amb múltiples comorbiditats. L’expressió clínica és diferent interindividualment i intraindividualment a mesura que la malaltia progressa. S’ha proposat que diverses vies patogèniques serien les responsables de l’expressió fenotípica variada i s’han descrit algunes classificacions fenotípiques basades en dades clíniques i epidemiològiques.
Objectius. L’objectiu principal fou classificar als pacients de la nostre cohort en dos clústers que es poden interpretar com a endotips de la malatia. Els objectius secundaris foren: determinar si els pacients amb afectació del clatell i les pacients amb afectació de la vulva pertanyien a un fenotip atípic; descriure el subgrup de pacients amb Malaltia de Dowling-Degos (MDD) i HS i, per últim, analitzar el perfil antropomètric d’un grup de malalts amb HS en comparació als malalts amb psoriasi i a un grup control.
Material i mètodes. S’analitzà la cohort de pacients tractats a les consultes monogràfiques de HS. Per a l’estudi de la MDD també s’inclogueren pacients de l’Hospital General de Alicante. Les dades que es recolliren dels pacients foren els antecedents familiars, personals i epidemiològics; les característiques clíniques; les mesures antropomètriques i els tractaments. En 103 pacients, també s’analitzaren paràmetres analítics (hemograma, vitamina D, insulina, HLA B27, proteïnograma, funció hepàtica i renal), inflamatoris (VSG, PCR, interleuquines 10,1,6 i 17) i mutacions de la via gamma secretasa (APH1A, APH1B, MEFV, NCSTN, PSEN1, PSEN2, PSENEN, PSTPIP1).
Resultats. S’obtingueren dos grups. El grup (C1) o atípic estava format per pacients no obesos, la majoria homes, amb un debut precoç, alteracions de la via gamma secretasa, increment de IL-10 i lesions en la part posterior del tronc tipus acne conglobata i fol·liculitis cicatricial. El segon grup (C2) es caracteritzava per incloure pacients obesos, amb un debut més tardà, amb un increment de la PCR, ILs-1, 6 i 17; per la formació d’abscessos i de lesions en la part anterior del cos. El subgrup de pacients amb afectació del clatell es podia incloure dins el C1, ja que presentaven més gravetat i la majoria eren homes prims. Les malaltes amb afectació de la vulva, també presentaven un fenotip atípic amb predomini de lesions fol·liculars i cicatricials, un IMC inferior, una major gravetat, però excepcionalment un debut més tardà. D’altra banda, els pacients afectes de MDD presentaven un debut més precoç i un patró clínic compatible amb el grup C1, però per contra, un 53% dels malalts tenien sobrepès i pràcticament de forma constant lesions axil·lars i engonals (característic del grup C2). Quan es comparava l’IMC i el percentatge de greix corporal entre pacients amb HS, psoriasi i un grup control, s’observa que el percentatge de greix corporal era superior en els pacients amb HS en comparació al grup control (P=0,02), però no s’observarà cap relació amb la gravetat. En fases inicials de la malaltia, el pilar terapèutic dels pacients del grup C1 serien els fàrmacs amb acció sobre la unitat fol·licular (acitretina, gluconat de zinc, sulfona, colquicina, antiandrògens), mentre que als del grup C2, serien els antibiòtics.
Conclusions. Existeixen dos clústers interpretables com a endotips: el C2 o típic i el C1 o atípic, on s’inclouen els malalts amb afectació del clatell, la vulva i els malalts amb MDD. No hi ha cap tractament curatiu per se i els equips multidisciplinars per al maneig integratiu del malalt són indispensables.
