El teatre de rossend arús i arderiu
- Autores: Joan Rocamora Aguilera
- Directores de la Tesis: Xavier Vall Solaz (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- ISBN: 9788449096884
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Domingo Clua (presid.), Enric Cassany Cels (secret.), Magí Sunyer Molné (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lengua y Literatura Catalanas y Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Resum Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1844 -1891), tot i ser conegut sobretot com a filantrop, maçó, republicà i catalanista, va produir una interessant obra literària, poc estudiada i valorada, també en la seva faceta teatral. Calia, dons, un estudi a fons del seu teatre.
Compromès socialment, va participar en diverses associacions, com la Societat del Born, la Tertúlia Catalana i Lo Niu Guerrer, en què es va formar com a dramaturg fent fins i tot d’apuntador i d’actor. La seva producció teatral conservada és força extensa: més d’una cinquantena d’obres, la majoria en català (entre les castellanes, destaca El nuevo Tenorio, escrita el 1878 amb Joaquim M. Bartrina). Algunes són adaptacions, com La taverna (1884), traducció amb Eduard Vidal i Valenciano d’una versió teatral de la novel·la L’Assommoir, d’Émile Zola.
Arús, havent escrit ja precoces provatures, de les quals s’ha conservat parcialment el drama romàntic La hija del sepulturero (1854), va debutar amb Lo senyor Pere, comèdia en vers que va ser censurada, i Lladres de ciutat, drama en prosa d’ambientació contemporània que denuncia la corrupció (ambdues escrites el 1865, un any clau per a la modernització del teatre català, a la qual van contribuir). Reprendria aquest gènere amb Claudi F. (1872), basat en un cèlebre cas de suplantació.
Després de la Revolució de Setembre va estrenar Lo comte En Jaume (1869), paròdia antiaristocràtica del drama històric romàntic. A partir del Sexenni Democràtic, va desenvolupar el seu teatre més polític: les revistes de l’any, Mai més monarquia! (1873), Viva la federal! (1873), Via fora sometent! (1875), contra el carlisme, i les sàtires del sistema de la Restauració Un ambo de regidors (1878) i La mà oculta (1880). El rerefons ideològic es revela també en les seves peces al·legòriques, com La Societat del Born. Filantropia i diversió (1873) i La Caritat (1874), i en el seu teatre de costums.
Tot i l’aproximació al realisme, no va renunciar a elements fantàstics, evidents sobretot en La Llúcia dels cabells de plata (1871) i Los quatre pecats (1876), obres adscrites al teatre de màgia, el “viatge imaginari” de referents vernians La llanterna màgica (1876) i recreacions de diversos mites populars o popularitzats, des dels pastorets (1875 i 1876) a la rondallística (1876-1883).
Arús va explorar, doncs, diversos gèneres temàtics i formals, que va innovar. Concebent el teatre com una eina de transformació social, va compaginar el didactisme amb l’entreteniment. Així va abastar també un públic popular, amb considerable èxit.
