Resumen de Saturació tenar d'oxigen (sto2) mesurada de forma no invasiva mitjançant l'expectromia (nirs) durant la prova de respiració espontànea com a predictor d'èxit de la retirada de la ventilació mecànica
La retirada de la ventilació mecànica o weaning és un test d’estrés cardiovascular. La monitorització de la oxigenació regional ha mostrat resultats prometedors per predir la tolerància de la respiració espontània en el procés de weaning de la ventilació mecànica. L’objectiu del treball de tesi va ser determinar si els canvis en la saturació muscular esquelètica d’oxigen (StO2) mesurada mitjançant espectroscòpia pròxima al infraroig (NIRS) a l’eminència tenar durant un test d’oclusió vascular transitòria (TOV) pot ser emprada per predir el fracàs de l’extubació de la ventilació mecànica. Es van estudiar prospectivament 206 pacients adults amb fracàs respiratori agut que van necessitar ventilació mecànica per un mínim de 48h en una UCI medico-quirúrgica de 30 llits, i que van ser considerats preparats per iniciar el procés de weaning pel seu equip assistencial. Els pacients van realitazr una prova de respiració espontània de 30 minuts (PRE), i van ser extubats segons el protocol local. La StO2 continua va ser mesurada de forma no invasiva a l’eminència tenar. Es va realitzar un TOV a l’inici (PRE0) i als 30 minuts de la PRE (PRE30). La pendent de desoxigenació de StO2 (DeO2), la pendent de reoxigenació de StO2 (ReO2), i la resposta hiperèmica de StO2 al test de isquèmia (HAUC) van ser calculades.
36 dels 206 pacients (17%) van fracassar la PRE. Els 170 pacients restants (83%) van ser extubats. 23 d’aquests pacients (13.5%) van necesitar reinstauració de la VM dins les primeres 24h. Els pacients que van requerir reintubació van mostrar un HAUC basal més baix, i uns canvis relatius més pronunciats de la pendent de DeO2 entre els moments PRE0 i PRE30 (ratio DeO2). Mitjançant regressió logística, es va crear un score StO2, combinant la StO2 basal, la HAUC i la ratio DeO2, que va mostrar una AUC de 0.84 (95% CI 0.74-0.91) per predir el fracàs de l’extubació.
Concloent, el fracàs de l’extubació va estar associat a les alteracions dels paràmetres basals i dinàmics de StO2 durant la prova de respiració espontània. Així, la monitorització dels paràmetres derivats del NIRS pot ser útil per predir el fracàs de l’extubació dels pacients crítics a peu de llit.
