Resumen de Anàlisi dels gabinets de comunicació com a font informativa de la secció de cultura de la premsa d'informació general i de les agències de notícies. Crítica i proposta d'una nova tipologia de fonts
Aquesta investigació porta per títol Anàlisi dels gabinets de comunicació com a font informativa de la secció de Cultura de la premsa d’informació general i de les agències de notícies. Crítica i proposta d’una nova tipologia de fonts.
La tesi mostra la interacció entre els gabinets de comunicació i els professionals dels mitjans i posa de manifest que els continguts de la secció de Cultura dels diaris i les agències de notícies parteixen majoritàriament dels gabinets de comunicació a Espanya.
La recerca ha estudiat les tipologies de fonts descrites per Borrat, Echevarría, López, Valbuena, Colombo, Blanco Leal, Martínez-Fresneda, Strentz i Ulibarri. També s’ha tingut en compte l’aportació d’autors que han establert tipologies específiques de fonts en el periodisme cultural (Esteve Ramírez i Fernández del Moral; Rodríguez Pastoriza) com altres investigadors que han establert classificacions de fonts de periodisme especialitzat, el qual inclou el periodisme cultural (Quesada; Chimeno; Berganza; Castellanos). Finalment, s’ha analitzat l’aportació de tipologies de fonts del periodisme d’investigació aplicables al periodisme cultural (Caminos Marcet) i l’aportació de Palau (2002) sobre tipus de gabinets de comunicació.
L’anàlisi de la investigació parteix d’una primera fase de recerca quantitativa a les seccions de Cultura d’ “El País” i “La Vanguardia” i desenvolupa una anàlisi qualitativa mitjançant una observació no participant a “La Vanguardia” i una sèrie d’entrevistes a professionals vinculats al sector de la Cultura a Espanya, tant periodistes de diaris i agències de notícies com de gabinets de comunicació d’institucions i empreses.
