Resumen de La repressió franquista a les terres de l’ebre (1938-1948)
Francesc Xavier Tolosana Arriaga
Analitzar què va significar per les dones i homes de Catalunya i per la població en general l'adveniment de la II República Espanyola (1931-1939), a partir de la legislació que va generar.
Comprovar si la repressió franquista iniciada ja des del 17 de juliol de 1936 ha estat diferent a Espanya de la realitzada a Catalunya. Tenint en compte les diferents etapes en què es desenvolupava la repressió durant la Guerra Civil: en la primera amb els bans de guerra, en un intent de justificar les morts que els insurgents anaven fent sense judici a les poblacions ocupades, quan encara no tenien establert cap sistema judicial, mentre que quan ocupen Catalunya, majoritàriament es justifiquen mitjançant els Consells de Guerra Sumaríssims.
Determinar com la legislació franquista i en concret el Codi de Justícia Militar van ser aplicats sense proves concloents per condemnar a mort o presó a les persones que havien defensat a la Democràcia republicana.
Determinar el nombre de les dones i homes que de les Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta) que van ser afusellades o van morir per malaltia durant el seu captiveri a la presó de Pilats i d’altres centres penitenciaris, a conseqüència de la repressió franquista, així com els que van ser morts fora de les comarques de les Terres l'Ebre.
S'han pres com a base de la recerca dues línies. L'arxivística a partir de la recerca als arxius militars de Barcelona i Madrid, així com els arxius on estan dipositats els expedients carceraris i la bibliogràfica sobre la repressió franquista.
L'eix central d'investigació girarà al voltant de l'estudi dels consells de guerra i de com es desenvolupaven: La denúncia, els testimonis, els informes de la Guàrdia Civil, Falange Espanyola, Ajuntament, el Tribunal, els fets acusatoris, la sentència i el lloc d’enterrament.
El fet d’incidir en els fets acusatoris i el lloc on es van materialitzar, sense oblidar el seu lloc de naixement i residència, farà que el mapa quantitatiu de les víctimes faci un gir més realista del que fins el dia d'avui tenim.
Hi ha treballs i estudis de diversa vàlua sobre aquesta qüestió, però manca encara un treball acadèmic que tingui una visió de conjunt, que aporti noves dades, perquè les xifres de la repressió no són exactes.
L'obertura dels expedients dels consells de guerra amb una transcripció literal de la sentència i les declaracions de cadascú dels encausats, farà que puguem visualitzar de forma clara, la farsa dels procediments judicials que es van produir.
És indiscutible que la Segona República Espanyola i el seu govern complí tots els requisits d’una democràcia de l’època i de la nostra contemporaneïtat. En les seves legislatures, els principis republicans van ser aplicats amb una normalitat que avui en dia resulten sorprenents, ja que partits socialistes o comunistes ni es plantegen l’existència d’una sola cambra, fer desaparèixer el senat o aplicar la separació Església – Estat i altres mesures polítiques i socials que els nostres avis o besavis van començar a gaudir. L’any 1977 l’anomenada transició de la dictadura a la democràcia sota l’amenaça dels militars i l’oligarquia franquista es convertirà en una reforma del règim franquista. L’aparell estructural del règim no es toca, és maquillat, és a dir, una monarquia heretada de la dictadura, el cap del exèrcit serà el rei, un senat en què no tots els seus membres no foren elegits sinó designats, la policia tingué un uniforme nou i un color diferent, els jutges sense cap mena de depuració democràtica continuaran en els seus llocs, no es depurà la Guàrdia Civil que continua sent un cos policial militaritzat, els nous cossos de seguretat autonòmics es nodreixen de guàrdies civils i policies nacionals que degraden el concepte de policia democràtica en l’aplicació dels seus protocols d’actuació. L’altre pilar és l’església que viurà dels pressupostos de l’Estat i continuà engreixant la seva estructura amb les subvencions que rep sobretot en les escoles concertades i darrerament en la sanitat.
L’acusació de rebel·lió i les actuacions que es van fer a la rereguarda republicana seran contemplades per aplicar la llei de Responsabilitats Polítiques i la Causa General. Els franquistes es van preocupar molt en justificar el seu genocidi sota un ordenament jurídic girat a l’inrevés. A més els testimonis de càrrec no manifesten haver estat presents en cap mort de persones d’ordre o capellans, acusen per referències, haver escoltat una conversa o donar per fet que el ser d’esquerres comportava estar implicat en fets criminals.
Aquesta tesi va més enllà de fer una relació nominal dels que van ser afusellats de les diferents comarques i es descriu unes dades bàsiques que es poden trobar en els seus expedients carceraris. De cadascú també s’ha obert el seu expedient del consell de guerra, podent llegir les declaracions dels testimonis, els informes emesos per les noves autoritats franquistes, les declaracions dels encausats, la sentencia condemnatòria, el “enterado” de l’oficina jurídica de Franco, l’ordre d’execució de la condemna i el certificat de defunció.
En tractar i treballar una documentació generada pels militars colpistes, sense tenir en compte la memòria oral comportava el risc de caure en el parany dels revisionistes, és a dir, uns van matar i els altres també o no remoure res per què podria tornar ha haver-hi una altra guerra. Calia esquivar les afirmacions simplistes i parlar del tema de la repressió des de dins, és a dir, esmicolar els procediments judicials, però d’una forma global, no com s’ha fet fins ara.
A part de fer una introducció del perfil de cadascú, s’ha transcrit en llengua castellana íntegrament la sentència acusatòria i les declaracions exculpatòries que acostumen a ser una o dues i a vegades tres declaracions.
Cal dir que el tema de la repressió conceptualment requereix un tractament més enllà de la metodologia històrica i social, ja que els fets estudiats tenen un origen netament polític, és per aquest motiu que després de trenta-nou anys de dictadura franquista i quaranta-tres anys de transició política encara estem buscant una restitució dels valors republicans i socials que va iniciar la Segona República Espanyola.
