El grafè: comunicació i transferència de coneixement a través de la premsa online i de metodologies de disseny participatives
- Autores: Blanca Guasch
- Directores de la Tesis: Marta González Colominas (dir. tes.), Sergi Cortiñas Rovira (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Gemma Garcia Alonso (presid.), Ana M. del Corral González (secret.), Jordi Díaz Marcos (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Comunicación por la Universidad Pompeu Fabra
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La rapidesa amb què dia a dia evoluciona la ciència fa que sigui gairebé impossible per a la societat estar ben informada sobre els darrers avenços; fet que dificulta la presa de decisions i la vinculació ciutadana en ciència. En aquesta tesi s’analitza la comunicació que s’està duent a terme sobre un avenç científic rellevant en ciència de materials: el grafè, un material bidimensional aïllat per primer cop l’any 2004, que presenta unes propietats úniques i excepcionals. Alhora, es proposa una nova via de comunicació per al grafè, mitjançant l’aplicació de metodologies de disseny participatives en tallers cooperatius amb experts, no experts i estudiants de secundària.
La motivació per realitzar aquesta tesi sorgeix d'un gran interès per al camp de la comunicació científica per part de l'autora, així com d'una àmplia experència en l'aplicació de metodologies de disseny participatives en l'àmbit acadèmic universitari.
La primera part de la tesi, fonamentada en l'anàlisi de premsa de totes les notícies referents al grafè en tres diaris de renom internacional, estableix el context de la tesi, que es reforça amb un ampli ventall de consulta bibliogràfica relacionada amb la comunicació científica des de diferents enfocaments. Conceptes com la transferència de coneixement, l'ètica de la comunicació i la relació entre científics i periodistes construeixen el marc actual de la comunicació científica en els seus tres nivells: comunicació horitzontal entre experts (legitimació), comunicació transversal entre ciència i societat (difusió), i comunicació vertical entre generacions (docència).
La segona part de la tesi dóna resposta a les mancances de la comunicació científica detectades en la comunicació a través de la premsa online, mitjançant les metodologies de disseny participatives. Amb aquest objectiu, es duen a terme tres casos d'estudi, directament relacionats amb aquests tres nivells de la comunicació científica: legitimació, difusió i docència.
Els resultats desvetllen, entre d’altres, que el discurs transmès en premsa té un to marcadament positiu; que l’electrònica és el sector de major interès per l’aplicació del grafè, i que la recerca i el finançament són els temes més tractats. D’altra banda, les metodologies de disseny participatives han demostrat ser útils per connectar el grafè amb diferents sectors de la indústria, amb la societat, i amb l’àmbit educatiu, a més d’aportar altres beneficis socials, culturals i econòmics.
