L’associacionisme arqueològic a catalunya en el segon franquisme i la transició. Estudi del cas del grup de prehistòria i arqueologia del museu de berga

• Autores: Josep Farguell Magnet
• Directores de la Tesis: Josep Burch (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2020
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Maria Nolla Brufau (presid.), Josep Manuel Rueda i Torres (secret.), Lluís Buscató i Somoza (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Ciencias Humanas, del Patrimonio y de la Cultura por la Universidad de Girona
• Materias:
  • Historia
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • El sentit d’aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l’arqueologia que es realitzava des de l’associacionisme arqueològic a Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L’interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l’associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l’entorn de l’excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l’anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d’associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S’ha comprovat que la nova organització de l’arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d’associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d’un cas, s’efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l’arqueologia en el territori del Berguedà.