JUSTIFICACIÓ Els trastorns del metabolisme hidrocarbonat i concretament la diabetis mellitus tipus 2, són un problema de salut global. El risc de complicacions micro i macro vascular és un fet continu ja present en fases prèvies al diagnòstic. És òbvia la importància d’identificar els individus amb risc elevat de patir la malaltia perquè s’ha demostrat l’eficàcia de diverses intervencions, particularment dels canvis en l’estil de vida, reduint no només el risc de diabetis sinó també de les seves complicacions.
Per tant, cal identificar les persones amb prediabetis d’una manera senzilla/àgil/eficaç i i promoure estudis recerca en prevenció de diabetis . Potser el grup més destacat en l’àmbit europeu és el finlandès liderat per el Prof. Jaakko Tuomilehto. El departament de salut pública de Finlàndia va desplegar un pla de prevenció amb les següents etapes: proposta i validació d’una eina de cribratge (escala FINDRISC); assaig clínic de prevenció de diabetis amb intervenció intensiva en estils de vida en persones d’alt risc identificades mitjançant FINDRISC (Diabetes Prevention Study -DPS-) i un projecte associat de translació de la intervenció a l’entorn real (Projecte DEHKO).
En paral·lel, i un cop iniciada l’estratègia d’implementació a l’entorn de la salut pública del país, es va dissenyar un altre projecte (DE-PLAN) que va ser finançat per l’agencia de Salut Pública Europea (DG Sanco). L’objectiu principal era investigar la translació de les evidències observades al projecte finès DPS en un entorn europeu de Salut Pública. Addicionalment, el projecte DE-PLAN va admetre la flexibilitat entre centres participants així com les hipòtesis de treball locals que aportessin informació complementària al protocol central europeu.
DE-PLAN-CAT és l’identificador del centre investigador de Catalunya que, a més dels objectius centrals, va aportar línies addicionals de recerca com el paper de l’HbA1c en prevenció i una anàlisi del cost en relació amb l’efectivitat de la intervenció .
Els resultats de l’estudi DE-PLAN-CAT han contribuït al coneixement dels beneficis dels programes de prevenció de la diabetis en la pràctica clínica. Són precisament aquestes dades de qualitat obtingudes en l’entorn real de treball que per la seva validesa externa i rellevància, haurien de facilitar la implementació a gran escala.
En aquesta direcció, la Declaració de Berlín seria un exemple d’acció coordinada institucional que té com a principal objectiu donar visibilitat a resultats com els observats al projecte DE-PLAN-CAT i convidar a la seva implementació arreu.
OBJECTIUS Valorar el rendiment del qüestionari FINDRISC en població europea. Avaluar la factibilitat i efectivitat a llarg termini (4 anys) d’un programa nacional de cribratge i intervenció sobre l’estil de vida. Incloure el programa com a referència internacional.
MATERIAL I MÈTODE La primera etapa d’aquesta tesi doctoral per publicacions rau en un estudi observacional transversal avaluant l’aplicació del qüestionari FINDRISC en el cribratge i identificació d’individus amb risc de patir diabetis en una mostra rellevant de centres del projecte DE-PLAN. La segona etapa aporta un estudi multicèntric de cohorts en l’atenció primària de Catalunya (DE-PLAN-CAT) que va constar d’una primera fase transversal de cribratge (4 mesos) i una segona fase longitudinal de seguiment de cohorts (4 anys). La tercera etapa consisteix en la contribució del grup a la Declaració de Berlín, document clau de consens internacional en prevenció de la diabetis.
RESULTATS.
Etapa 1: Per tal de valorar el rendiment de l’escala FINDRISC com a eina europea de cribratge es va comparar la prevalença de trastorns de tolerància a la glucosa en homes (n=1621) i dones (n=2483) segons l’interval de risc del qüestionari. Entre 15-19 punts, la prevalença estimada de trastorns oscil·la entre 50-60% (20-30%, diabetis) i amb 20 o més punts augmenta al 80% (50%, diabetis). Etapa 2: Per a avaluar la viabilitat i l'efectivitat d'una intervenció intensiva (n=333) sobre l'estil de vida, en comparació amb una altra estandarditzada (n=219) en individus amb risc alt no diagnosticats de diabetis (escala FINDRISC i proves en sang), es va desenvolupar un projecte de salut pública. Hi van participar 18 centres (150 professionals) i una mostra representativa (n=552) de la població catalana entre 45-75 anys. Després d'una mitjana de 4,2 anys es va diagnosticar diabetis a 124 participants, 63 (28,8%) en intervenció estàndard i 61 (18,3%) en intervenció intensiva. La incidència de diabetis va ser 7,2 i 4,6 casos/100 persones/any, respectivament, amb una reducció significativa del 36% en el risc relatiu de diabetis. Etapa 3: El programa d’intervenció va ser referenciat a la Declaració de Berlín, ratificada per professionals sanitaris de 38 països. A més de prioritzar els objectius assolibles més rellevants, la declaració fa una crida internacional a la intervenció en prevenció de la diabetis.
CONCLUSIONS L'escala FINDRISC manté un alt rendiment també per al cribratge d'alteracions metabòliques de la glucosa i podria ser una eina pràctica aplicable als sistemes europeus de salut. La intervenció intensiva sobre l’estil de vida és factible en un entorn d’atenció primària i redueix substancialment la incidència de diabetis en persones d’alt risc. Ambdues evidències van quedar clarament reflectides a la Declaració de Berlín que proposa objectius, polítiques i accions rellevants per a la prevenció de la diabetis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados